Félicien David: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m {{infotaula músic}} i altres, replaced: ]] ''Volum → ]]. Volum (2), '' (ISBN → (ISBN (2), removed: <!-- Versió COMPOSITOR CLÀSSIC --> AWB |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 57:
L'encertada adaptació dels motius orientals, la novetat dels ritmes i l'exuberància de la instrumentació feren que aquesta obra fos considerada com una nova i afortunada tendència en la característica musical, digna de parangonar-se encara amb les millors produccions de [[Berlioz]], qui publicà un encomiàstic article saludant David com un vertader mestre. Encoratjat amb l'èxit de la seva obra i amb l'exemple del mateix Berlioz, emprengué el 1845 una gira per l'estranger, interpretant amb èxit en diverses capitals les produccions pròpies. Després va intentar fortuna repetidament amb diverses obres per a cor i orquestra (''Oratorium Moisès'', 1846; ''Simfonia coral Columbus'', 1847; ''Misterium Eden'', 1848) que no varen obtenir ni de lluny l'èxit de ''Le Desert''. A més, les seves òperes, com ara ''La perle du Brésil'' (1851), ''Herculanum'' (1859), ''[[Lalla Roukh]]'' (1862) i ''Le Sapier'' (1865) assoliren, malgrat els aplaudiments, un curt nombre de representacions.
L'any 1869 va ser distingit per l'Acadèmia francesa amb el premi oficial de 20.000 francs, i a la mort de Berlioz va ser nomenat bibliotecari del Conservatori i membre de l'Institut. L'única obra que li va sobreviure en l'estima del públic fou ''El Desert'', i només pels seus elements pintorescs i exòtics, perquè el públic de les primeries del [[segle XX]], coneixedor de les robustes concepcions dels clàssics i d'alguns coetanis de David, com ara Wagner, Berlioz i Cèsar Franck, no podia interessar-se gaire per una música que, malgrat tenir mèrit, pecava de dèbil i poc amanida. Malgrat això, seria injust regatejar a David condicions d'originalitat i una real influencia en músics que, valent-ne més que ell, no van desaprofitar seguir les seues petjades, com ho va demostrar [[César Franck]] en la seva ''Ruth'', [[Georges Bizet]] en ''[[Djamileh]]'' i Reyer en ''La Statue'' i, [[Wilhelm Joseph von Wasielewski|Wasielewski]] en moltes de les seves obres, i un altre alumne seu com [[Johann Franz Dupont]].<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2535 ({{ISBN
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 17 ({{ISBN
== Referències ==
| |||