Diferència entre revisions de la pàgina «Edat contemporània»

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m (bot: -tot tipus de +tota mena de)
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
 
=== Efectes socials ===
En termes d'[[estructura social]], la Revolució industrial representà el triomf dels [[burgesia|industrials i dels negociants]] sobre la [[noblesa]] i l'[[aristocràcia]]. El sistema fabril consolidà, doncs, un accelerat procés de mutacions en el sistema econòmic i en l'estructura de la societat. Mentre el [[capitalisme]], com a sistema econòmic, s'imposava, la societat es polaritzava en dues classes socials: la [[burgesia]] i el [[proletariat]]. Els obrers trobaren feina a les fàbriques però, a canvi, havien de viure en unes condicions laborals pèssimes, amb llargues jornades laborals i un ritme de treball marcat per la cadència de les màquines. Tanmateix, les dures condicions laborals ja predominaven molt de temps abans que arribés la revolució industrial. En la societat preindustrial, sovint les condicions laborals eren molt dures i les jornades laborals llargues.<ref>R.M. Hartwell, ''The Industrial Revolution and Economic Growth'', Methuen and Co., 1971, page 339-341 {{ISBN |0-416-19500-8}}</ref>
[[Fitxer:Cottonopolis1.jpg|thumb|250px|left|Manchester, Anglaterra ("Cottonopolis"), pintura del 1840. Mostra una ciutat plena de xemeneies de fàbriques. Fou la capital de la nova indústria tèxtil]]
 
== Segona Guerra mundial ==
{{principal|Segona Guerra Mundial}}
La '''Segona Guerra mundial''' va ser un [[guerra|conflicte bèl·lic]] que va involucrar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències,<ref>{{en}} Frederick H. Hartmann, ''The relations of nations'', pàg. 312</ref> organitzades en dues aliances militars: els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] i les [[potències de l'Eix]]. La guerra va involucrar uns 100 milions de militars i la mort d'entre 50 a 60 milions de persones,<ref>{{en}} [http://www.hitler.org/ww2-deaths.html World War 2 Death Count]</ref> la major part civils, un 3% de la població mundial de l'època, i fou el conflicte més mortífer de la [[Història universal|història humana]],<ref>James Dunnigan, ''Dirty Little Secrets of World War II: Military Information No One Told You About the Greatest, Most Terrible War in History'', William Morrow & Company, 1994. {{ISBN |0-688-12235-3}}</ref> i el primer (i per ara únic) en què es van usar [[arma nuclear|armes nuclears]].
 
Va ser el conflicte armat més gran de la [[història]] i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.<ref>{{en}} E. Mayer, ''[http://emayzine.com/lectures/WWII.html World War II]'' a ''Emayzine.com'' (Victorville, California: Victor Valley College), 2000</ref><ref>{{en}} P. Coleman, ''[http://web.archive.org/20081211182510/members.aol.com/forcountry/ww2/wc1.htm Cost of the War]'' ''World War II Resource Guide'' (Gardena, California: The American War Library, 1999)</ref> Es van formar les [[Nacions Unides]] per prevenir altres conflictes com aquest. La [[Unió Soviètica]] i els [[Estats Units]] van sortir de la guerra com les grans superpotències del món i això va provocar la [[Guerra Freda|guerra freda]], que va durar 45 anys.
== Globalització ==
{{AP|Globalització}}
La '''globalització'''<ref name="GEC"/> o '''canvi global'''<ref name="xercavinscarrera">''Sostenibilitat, globalització i medi ambient'', de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà. Capítol 1 de la ''Guia ambiental de la UPC'', a cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la [[Universitat Politècnica de Catalunya]], [[Capellades]], [[1998]]. {{ISBN |84-8301-278-2}} {{ca}}</ref> és el conjunt de variacions o alteracions en els sistemes [[social]]s o en els [[natura]]ls ([[físic]]s o [[biològic]]s), els impactes dels quals no poden ser localitzats, ni socialment ni naturalment parlant, en cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la [[Terra]], la societat i els [[individu]]s.<ref>''El canvi global en el medi ambient'', de Manuel Ludevid Anglada. [[Barcelona]]. Edicions Pompeu Fabra / Edicions Proa. [[1995]]. {{ISBN |84-8256-047-6}} {{ca}}</ref> Es pot considerar que la globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l'àmbit [[economia|econòmic]], [[polític]], [[tecnològic]], [[cultura]]l i [[ecològic]] (tot i que a molt diverses velocitats i implicacions)<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/AspectosNuevaGlobal.pdf?id=21&ui=363 "Aspectos de la nueva globalización"] de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/modernitat.htm Gonçal Mayos (UB)] en Prisma Social. Revista de Ciencias Sociales de la Fundación iS+D para la investigación Social Avanzada, nº 6, Jun. 2011, pp. 1-34.</ref> i que abasten la major part de les regions del [[planeta]].<ref name="GEC"/>
 
Una premissa bàsica de l’estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural. Malgrat la tendència a destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar-ne el caràcter complex i multidimensional. En puresa, la globalització és un fenomen força antic amb una llarga genealogia històrica,<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/GlobalitInterculturalitat.pdf?id=21&ui=363 "Genealogia de la globalització"] de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/index.html G. Mayos (UB)]. {{ca}} </ref> però avui constitueix un dels factors socials més destacables i és un dels reptes més importants que les [[ciències socials]] es plantegen per al [[segle XXI]].<ref name="GEC">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0517786&BATE=globalitzaci%F3 Globalització] Enciclopèdia Catalana. {{ca}} [Darrera consulta: 9 d'agost de 2010]</ref> La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i [[antiglobalització]].
383.797

modificacions