Obre el menú principal

Canvis

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
|pares =[[Enric VIII d'Anglaterra]]<br/>[[Anna Bolena]]
}}
'''Elisabet I''' ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) va ser reina d'[[regne d'Anglaterra|Anglaterra]] i d'[[regne d'Irlanda|Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seva mort. Algunes vegades anomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet va ser la cinquena i última monarca de la [[dinastia Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII d'Anglaterra]], va néixer princesa però, la seva mare, [[Anna Bolena]], va ser executada tres anys després del seu naixement i Elisabet va ser declarada il·legítima. Va ser la mort de la seva germana [[Maria I d'Anglaterra|Maria]] sense successió el que la va convertir en única hereva del Regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seva germana,<ref name=starkey5>Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." ''Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum.'' Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. {{ISBN |0-7011-7476-5}}</ref> i procurà fer-ho guiada pel bon consell.<ref>"I mean to direct all my actions by good advice and counsel." (Em refereixo a dirigir totes les meves accions per un bon assessorament i consell. ") Primer discurs d'Elizabeth com a reina, [[Hatfield House]], 20 de novembre de 1558. Loades, David. ''Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana.'' Londres: The National Archives, 2003, p. 35. {{ISBN |1-903365-43-0}}.</ref> Una de les seves màximes era "''Video et taceo''" ("Miro, i callo").<ref>Neale, J.E. ''Queen Elizabeth I: A Biography.'' Londres: Jonathan Cape (1934; reimpressió el 1954), p. 386. [http://www.worldcat.org/oclc/220518&referer=one_hit OCLC 220518.]</ref>
 
La reina es va fer càrrec d'un país dividit per qüestions religioses en la segona meitat del [[segle XVI]]. Afavorí l'església [[anglicana]] en contraposició als regnats anteriors, ja que veié una manera de reafirmar l'Estat i ella mateixa. Per aquest motiu, una de les primeres mesures que va prendre va ser establir una església protestant independent de Roma, que després evolucionaria en l'actual església d'Anglaterra o anglicana, de la qual es va convertir en la màxima autoritat. El [[1562]], amb el restabliment de l'"Acta d'uniformitat", va consolidar el protestantisme anglès.
La reina [[Maria I d'Escòcia]], amb drets sobre el tron anglès, aglutinà l'oposició [[catòlic]]a, a nivell anglès i internacional, contra Elisabet. Aquesta ajudà els reformistes escocesos, i Maria fugí a Anglaterra i demanà refugi a la seva rival, la qual la retingué presa i, posteriorment, decidí executar-la ([[1587]]). S'enfrontà amb [[Felip II]] per la qüestió religiosa i també pel conflicte d'interessos entre els dos imperis, essent la batalla de l'[[Armada Invencible]] el punt culminant. La guerra amb [[Felip II]] va arruïnar econòmicament a ambdós països.
 
S'esperava que Elisabet contragués matrimoni, però malgrat diverses peticions del Parlament, mai ho va fer. Les raons per a aquesta decisió no es coneixen, i han estat àmpliament debatudes. A mesura que Elisabet va anar envellint, la seva virginitat la va tornar famosa, i un culte va créixer al voltant d'ella, celebrat en retrats, desfilades i en la literatura de l'època. També era temuda pel seu mal geni.<ref>El 1593, l'ambaixador francès comentà: "When I see her enraged against any person whatever, I wish myself in Calcutta, fearing her anger like death itself" (Quan veig la seva fúria contra qualsevol persona, jo desitjo ser a Calcuta; tinc tanta por de la seva ira com de la mateixa mort). Somerset, Anne. ''Elizabeth I.'' Londores: Phoenix (1991, edició de 1997), p. 731–32. {{ISBN |0-385-72157-9}}</ref>
Al segle XVI, Elisabet I -la ''reina verge'', pel fet de no haver-se casat- va introduir la moda de pintar-se la cara de blanc i els llavis de vermell intens, una combinació d'efecte certament inquietant. La pràctica fou imitada per les dames de la cort, però, desapareguda la reina, aviat sorgiren veus contràries.<ref name=Brotons>{{ref-llibre |cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=120 |isbn= 978-84-7246088-1 |ref= }}</ref>
 
 
== Ascens al poder ==
[[Fitxer:Elizabeth_I_in_coronation_robes.jpg|thumbnail|left|Elisabet I amb els vestits de la coronació.<br />Els motius amb serrells roses i ermini característics dels Tudor. El seu pèl, lliure sobre les seves espatlles, és una tradició per a la coronació de les reines, i potser també com un símbol de virginitat. La pintura, és d'un autor desconegut, i la data és de la primera dècada del segle XVII.<ref> És una còpia d'un original també d'autor desconegut, i que es va perdre. Vegeu David Williamson. ''The National Portrait Gallery History of the Kings and Queens of England''. {{ISBN |1-85514-228-7}}</ref>]]
[[Fitxer:Darnley stage 3.jpg|thumbnail|right|''Retrat de Darnley'' d'Elisabet I, d'autor desconegut (cap al 1575). A la National Portrait Gallery de Londres.<ref>Tranya Cooper. ''A Guide to Tudor & Jacobean Portraits''. London: National Portrait Gallery, 2008. {{ISBN |978-1-85514-393-7}}</ref>]]
El [[1558]], després de la mort de Maria, Elisabet va pujar al tron, sent coronada el [[15 de gener]] de [[1559]], i va ser l'última cerimònia de coronació anglesa celebrada en [[llatí]]. A partir del seu successor, [[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacob I]], el ritu de coronació es va realitzar en [[anglès]]. Elisabet era molt més popular que la seva germana Maria i es diu que després de la mort d'aquesta, el poble ho va celebrar pels carrers.
 
383.797

modificacions