Revisió del 01:33, 31 oct 2016 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula ← Edició anterior		Revisió del 22:45, 16 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 33: L'1 de maig de 1250 va rebre la visita de l'arquebisbe Pere de Rouen, el rei Guillem I d'Holanda i els arquebisbes de Colònia, [[Trèveris]] i [[Magúncia]] per a la inauguració d'un altar nou, dedicat a la mare de déu a la [[catedral de Sant Lambert]]. El 1253 comença una primera rebel·lió dels [[regidor]]s de la ciutat contre el príncep i el [[clergat]]. El conflicte s'exacerbà i Enric i el clergat van fugir per a una primera vegada.<ref>Jacques Stiennon (redacció) & Jean-Louis Kupper, Le village était devenu une cité, ''Histoire de Liège'', Toulouse, Privat, 1991, pàgines 51-52, {{ISBN \|2-7089-4724-9}}</ref> Els regidors (els grans) van enviar un dels seus aliats [[Enric de Dinant]] com a emissari per a aliar-se la burgesia i el poble (els petits) i van nominar-lo [[burgmestre]] per causa de la seva popularitat. Enric de Dinant va començar a conduir la seva pròpia política i va constituir uns mossos de guardia, les ''vintenes'', grups de vint persones fàcilment mobilitzables per a imposar l'orde. Més tard al mateix any va oposar-se contra Enric III que volia enviar les ''vintenes'' per a ajudar [[Joan d'Avesnes]] a la seva batalla contra la seva pròpia mare, Margarida de Flandes.<ref>També anomenada Margarida de Constantinople</ref> El [[18 de novembre]], els regidors, el clergat i el príncep-bisbe van reconciliar-se. El 1254, un conflicte nou, sobre un impost ''(fermeté)'' va conduir el poble, conduït per de Dinant a la vora d'una [[guerra civil]] i va fer fugir els regidors i el clergat a seguir Enric III en [[exili]]. Enric III va aliar-se amb les [[Bones Viles]] de [[Huy]], de [[Sint-Truiden]] i de [[Dinant]] junts amb els exèrcits de Brabant i els [[comtat de Loon\|comtats de Loon]], de [[comtat de Jülich\|Jülich]] i de Gueldre per a [[Bloqueig (estratègia)\|bloquejar]] la ciutat que aviat va capitular i concloure la [[Pau de Bierset]] el 13 d'octubre de 1255. Enric de Dinant va exiliar-se a [[Namur]].<ref>Jacques Stiennon, ''oc. cit.'', pàgina 52</ref> [[Fitxer:Castle,Ambt Montfort (Limburg NL)101 0194.JPG\|thumb\|left\|Castell de Montfort ([[Roerdalen]])]]L'abril 1256 l'arquebisbe de [[Reims]] li dóna com al·lou les terres entre les ribes del [[Kuer]] i la selva de [[Bouillon]], el [[comtat de Bar]], els feus de Longlier i de Neuchâtel-en-Ardenne.<ref>Claude Mélard, ''ibídem''</ref> El 1259, el papa obligà Enric III a rebre els ordes majors i a esdevenir sacerdot. Enric va ser consagrat per Conrad, l'arquebisbe de [[Colònia (Alemanya)\|Colònia]]. El 1266, el barri de [[Longdoz]], fora de la muralla de Lieja, que encara pertanyia al [[bisbat de Verdun]] escau al [[principat de Lieja]]. El 1267 una aliança d'Enric III amb els comtes de Gueldre, Jülich, [[comtat de Berg\|Berg]], [[Casal de Nassau\|Nassau]] i Loon van fer una expedició contra l'aliança d'[[Adelaida I de Borgonya]] amb els senyors de [[Heinsberg]] i de [[País de Valkenburg\|Valkenburg]] fins a les portes de [[Mechelen]]. Aquesta ciutat va resistir i declinar l'autoritat del príncep-bisbe. Al retorn les tropes d'Enric van saquejar les ciutats de [[Vilvoorde]], [[Tienen]], [[Landen]] i [[Hannut]] i ell mateix va retirar-se al castell fortificat que havia fet construir a [[Montfort (Limburg)\|Montfort]] a Gueldre.

Enric III de Gueldre: diferència entre les revisions