Esclau moribund: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais en encapalaments |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 6:
És d'una bellesa formal i espiritual presentant un clar ''[[contrapposto]]'', s'expressa en un abandonament com de cansament total, comparada amb escultures hel·lenístiques de l'últim període i amb una clara influència del ''[[Laocoont i els seus fills]]'', també, segons l'historiador Tolnay, amb un sant Sebastià d'[[Antonio Rossellino]]. [[Giorgio Vasari|Vasari]] interpreta les escultures dels esclaus com una iconografia de les províncies sotmeses per [[Juli II]] al poder de l'església i [[Ascanio Condivi]] amb un significat de les arts liberals, donant-li a ''Esclau moribund'' l'al·legoria de la [[pintura]] per la mona que té als seus peus.
En haver estat eliminades aquestes obres per al monument de Juli II, Miquel Àngel va regalar aquesta escultura junt amb la d'''Esclau rebel'', el [[1546]] a Roberto Strozzi el qual va fer transportar les estàtues a [[França]], l'abril de [[1550]]. Enric II de Montmoreny el 1632 les va regalar al cardenal Richelieu que les va tenir al seu castell de Poitou, on les va veure [[Bernini]].<ref>Paul F. De Chantelou. ''Journal Du Voyage En France Du Cavalier Bernin Giovanni Lorenze Bernini, 1598-1680'', Burt Franklin, 1973, {{ISBN
== Referències ==
| |||