Escòcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m NBSP
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 73:
 
=== Història medieval ===
El regne dels [[pictes]] (amb seu a [[Fortriu]] cap al [[segle VI]]) va experimentar un important desenvolupament durant l'[[edat mitjana]], potser com a resposta al mateix [[imperialisme]] [[Imperi Romà|romà]].<ref>Peter Heather. "State Formation in Europe in the First Millennium A.D.", a Barbara Crawford (ed.), ''Scotland in Dark Ages Europe'', (Aberdeen, 1994), pàg. 47–63</ref> Una fita important en aquesta lluita per la supervivència i l'ampliació va ser la [[Batalla de Dunnichen]] ([[685]]), en la qual els pictes van derrotar les tribus de [[Northumbria]] durant el regnat de [[Bridei III dels Pictes|Bridei III]] ([[671]]-[[693]]). El regnat d'[[Óengus I dels Pictes|Óengus I]] ([[732]]-[[761]]) va ser igualment un període de consolidació per al regne picte.<ref>Alex Woolf. "The Verturian Hegemony: a mirror in the North", a M.P. Brown & C.A. Farr, (editors). ''Mercia: an Anglo-Saxon Kingdom in Europe'', (Leicester, 2001), pàg. 106–11.</ref> El regne dels pictes ocupava en aquesta època, segons la descripció de [[Beda el Venerable]], una extensió similar a la que després ocuparia el Regne dels [[escots]] durant el regnat d'[[Alexandre I d'Escòcia|Alexandre I]] ([[1107]]-[[1124]]). No obstant això, ja en el [[segle X]], el Regne picte va ser dominat per una cultura d'origen [[gaèlic]], establint el mite de l'ascendència [[Irlanda|irlandesa]] de la dinastia reial de [[Kenneth I d'Escòcia|Cináed mac Ailpín]] (Kenneth MacAlpin o Kenneth I).<ref name=Lynch_359>{{ref-llibre|capítol=Kenneth mac Alpin|cognom=Brown|nom=Dauvit| editor=M. Lynch|títol=The Oxford Companion to Scottish History| editorial = [[Oxford University Press]] | lloc=Oxford|pàgines=359|any=2001|isbn=978-0192116963}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Brown|nom=Dauvit|article=Dunkeld and the origin of Scottish identity|publicació=Innes Review|exemplar=48|any=1997|editorial=Scottish Catholic Historical Association|lloc=Glasgow|pàgines=112–124}} reprinted in Dauvit Broun and Thomas Owen Clancy (editors), (1999)''Spes Scotorum: Hope of Scots'', Edinburgh: T.& T.Clark, pàg. 95–111. {{ISBN |978-0567086822}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom=Sally|cognom=Foster|títol=Picts, Gaels and Scots (Historic Scotland)| lloc=Londres| any=1996| editorial=Batsford|isbn=978-0713474855}}</ref>
 
En els segles següents, partint des del seu territori originari a l'[[est]] d'Escòcia, al nord del [[fiord de Forth]] i al sud del [[riu Oykel]], el Regne picte va aconseguir controlar les terres del nord i del sud. Cap a finals del [[segle XII]], els reis d'''Alba'' havien afegit al seu territori l'àrea angloparlant del sud-est d'Escòcia i dominaven també les zones de [[Galloway]] i [[Caithness]]; al final del [[segle XIII]], aquest regne s'havia estès fins a aconseguir l'extensió aproximada de l'Escòcia actual.
Línia 276:
La població d'Escòcia segons el cens de [[2001]] era de 5.062.011 habitants, que s'han elevat a uns 5.116.900, segons estimacions de juny de 2006.<ref name="population">[http://www.gro-scotland.gov.uk/press/2007-news/scotlands-mid-year-population-estimates.html Estimacions de població d'Escòcia]</ref> Això convertiria Escòcia en el 112è [[Llista de països per població|país més poblat]], si fos un [[estat]] [[sobirania|sobirà]]. La capital, [[Edimburg]], té una població d'uns 600.000 habitants, bona part d'ells estudiants. No obstant això, la ciutat més poblada d'Escòcia és [[Glasgow]], situada a la costa occidental, amb gairebé 800.000 habitants i una àrea metropolitana de prop de 2.000.000. Històricament, Glasgow ha constituït el motor econòmic de la regió, a part de ser el principal centre acadèmic: la seva [[Universitat de Glasgow|Universitat]], fundada a mitjans del [[segle XV]], és de les més antigues del món de parla anglesa. El desenvolupament social, cultural i econòmic de Glasgow durant el [[segle XIX]] i principis del [[segle XX|XX]] la va portar a ser considerada "la segona ciutat de l'imperi".
 
A la zona central d'Escòcia, coneguda com a ''[[Central Belt]]'', hi ha la gran majoria dels pobles i ciutats principals: Glasgow a l'oest, i Edimburg, [[Aberdeen]] i [[Dundee (Escòcia)|Dundee]] a l'est. En canvi, les ''[[Highlands]]'' estan escassament poblades, encara que la ciutat d'[[Inverness]] ha crescut ràpidament en els darrers anys. De les moltes illes que conformen el territori escocès, només les més grans i les més accessibles (unes 90) estan habitades. Per la seva banda, els altiplans meridionals o ''[[Southern Uplands]]'' són essencialment rurals i hi predomina l'agricultura.<ref>Clapperton, CM (ed) (1983)''Scotland: A New Study''. Londres, David & Charles.</ref><ref>Miller, J. (2004)''Inverness''. Edinburgh. Birlinn. {{ISBN |9781841582962}}</ref> A causa dels problemes de Glasgow i Edimburg per albergar la seva població, entre [[1947]] i [[1966]] es van crear cinc ciutats satèl·lit planificades: [[East Kilbride]], [[Glenrothes]], [[Livingston (West Lothian)|Livingston]], [[Cumbernauld]] i [[Irvine (North Ayrshire)|Irvine]].<ref>[http://www.bbc.co.uk/scotland/education/es/sixties/standard/rural/new_towns.shtml "New Towns"].</ref>
 
A causa de la immigració produïda després de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], Glasgow, Edimburg i Dundee tenen una significativa comunitat asiàtica.<ref>[http://www.urdustan.net/2004/11/ scotland-speaks-urdu.html "Escòcia parla urdú"]</ref> Després de l'ampliació de la [[Unió Europea]], un creixent nombre de persones d'[[Europa Oriental|Europa oriental]] i [[Europa Central|central]] s'ha instal·lat a Escòcia: entre 40.000 i 50.000 [[Polònia|polonesos]] vivien el [[2005]] al país.<ref>[http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4156/is_20060806/ai_n16661465 "The pole position workforce: foreign nationals"]</ref> El [[2001]], hi havia uns 16.310 residents [[República Popular de la Xina|xinesos]].<ref>[http://www.scotland.gov.uk/Publications/2004/02/18876/32939 Anàlisi de l'etnicitat en el cens de 2001]</ref>
Línia 301:
Atès que Escòcia conté gran quantitat d'illes, hi ha serveis regulars de [[transbordador|ferrys]] que les uneixen amb el territori principal. Aquests serveis són principalment desenvolupats per [[Caledonian MacBrayne]], però hi ha altres companyies, i algunes línies depenen directament dels [[Subdivisions d'Escòcia|comtats]] corresponents. També hi ha línies de ferry internacionals, que connecten Escòcia amb [[Irlanda del Nord]], [[Bèlgica]], [[Noruega]], les [[Illes Fèroe]] i [[Islàndia]].
[[Fitxer:Bb-forthrailbridge.jpg|thumb|esquerra|El [[Forth Bridge]], que connecta [[Edimburg]] amb el nord-est d'Escòcia]]
La xarxa de [[tren]]s d'Escòcia és dirigida per [[Transport Scotland]].<ref name="TRANSSCOT">[http://www.transportscotland.gov.uk/defaultpage1221cde0.aspx?pageID=30 "Rail"]</ref> Les línies conegudes com a ''[[East Coast Main Line]]'' ('línia principal de la costa est'), ''[[West Coast Main Line]]'' ('línia principal de la costa oest') i la ''[[Cross Country Line]]'' ('línia a través del país') connecten la majoria de les principals ciutats d'Escòcia entre si, i amb la xarxa de trens d'[[Anglaterra]]. Existeixen també serveis de tren domèstics, operats per [[First Scotrail]]. En la línia principal de la costa est s'inclou la secció que travessa el [[fiord de Forth]] pel [[Forth Bridge]]. Aquest [[pont en mènsula]], completat el [[1890]], és considerat una obra pionera de l'[[enginyeria civil]], i és un dels monuments més importants d'Escòcia.<ref>Keay, J. & Keay, J. (1994): ''Collins Encyclopaedia of Scotland''. Londres, HarperCollins.{{ISBN |0-00-255082-2}}</ref>
 
[[Network Rail]] té i controla totes les infraestructures ferroviàries d'Escòcia, mentre que el [[govern d'Escòcia]] n'és responsable de la planificació i finançament.<ref name="Office of Rail Regulation">[http://www.rail-reg.gov.uk/upload/pdf/238.pdf "Disaggregating Network Rail's expenditure and revenue allowance and future price control framework: a consultation"]</ref>