Revisió del 18:58, 21 juny 2018 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.343 edits arguments duplicats ← Edició anterior		Revisió del 23:02, 16 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 20: Dins d'Espanya existeixen una sèrie de [[nacionalismes]] que identifiquen altres pobles, alguns dels quals refusen identificar-se totalment o parcialment amb aquest grup humà (vegeu [[#Categoria:Nacionalismes de l'estat espanyol\|Nacionalismes de l'estat espanyol]]). També existeixen un gran nombre de [[Llatinoamèrica\|llatinoamericans]] amb ancestres espanyols més o menys llunyans, provinents de l'[[emigració espanyola]]. == Origen del nom espanyol == L'adjectiu [[gentilici]] ''espanyol'' va començar a usar-se a [[Provença]] des del segle XII, en escrits (''espaignol'') al segle XIII, com va demostrar el filòleg medievalista suís [[Paul Aebischer]]:<ref>Paul Aebischer: Estudios de toponimia y lexicografía románicas. Barcelona. C.S.I.C. 1948.</ref><ref>Américo Castro: Sobre el nombre y el quién de los españoles. 1985. Pág. 29. {{ISBN \|8472917665}}</ref> El terme espanyol «apareix en provençal primerament com a nom de persona, a la regió d'[[Ortès]]; després a [[Tolosa de Llenguadoc]], a [[Agen]]; més tard com a ètnic en una poesia de [[Raimbaut de Vaqueiras]].<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 32.</ref> En les cròniques medievals s'utilitzaven els termes ''Hispani'', ''Christiani'' i ''Gothi''.<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 66.</ref> Al ''[[Poema de Fernán González]]'' i al ''[[Libro de Alexandre]]'' (s. XIII) trobems la denominació ''Españón''.<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 32</ref> Els pelegrins francesos del [[Camí de Sant Jaume]] anomenaven ''espanhols'' als habitants cristians de la Península<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 67</ref> que, com escriu [[Gonzalo de Berceo]], venien a rendir culte al «''padró'' d'espanyols».<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 44.</ref> Línia 34: Els primers humans moderns que habiten en el que avui és [[Espanya]] es creu que van ser pobles paleolítics que podrien haver arribat a la [[península ibèrica]] fa 35.000 o 40.000 anys. Els pobles [[ibers]] habitarien en la península entre el [[III mil·lenni aC]] i [[II mil·lenni aC]], assentats al llarg de la costa mediterrània. El poble iber tenia la seva pròpia [[ibèric\|llengua]], avui desapareguda. Aquesta llengua es creia que posseïa una vinculació amb l'actual [[basc]],<ref>Caro Baroja, Julio (1982) ''Sobre la lengua vasca y el vascoiberismo'', San Sebastián, {{ISBN \|84-7148-052-2}}</ref><ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=263566 La hipótesis del vascoiberismo desde el punto de vista de la epigrafía íbera]</ref> teoria avui en desús, en part perquè el basc no ha pogut ser usat per desxifrar les inscripcions iberes.<ref name=":0">{{ref-web\|url=http://www.ehu.eus/ojs/index.php/ASJU/article/download/7558/6744\|títol=Sobre la cuestión vascoibérica\|consulta= 2 d'abril de 2016\|autor=Gabriel M. Verd S. J.\|enllaçautor=\|data=\|llengua=español\|sitioweb=\|editor=}}</ref> Els [[celtes]] es van establir en la Península durant l'[[Edat del Ferro]]. Les tribus del nord-centre que van tenir contacte cultural amb els ibers, es van denominar [[celtibers]]. A més, va existir una civilització coneguda com [[Tartessos]] que, segons textos clàssics, habitava el sud-oest de la Península, i de la qual existeixen hipòtesi que postulen que van desenvolupar una organització social complexa diferenciada de la pròpia dels colonitzadors mediterranis. Des del [[segle IX aC]],<ref>[[Universitat Pompeu Fabra]], ''[http://upf.academia.edu/AnaDelgado/Papers/474641/Cerro_del_Villar_de_enclave_comercial_a_periferia_urbana_dinamicas_coloniales_en_la_bahia_de_Malaga_entre_los_siglos_VIII_y_VI_a.C Cerro del Villar, de enclave comercial a periferia urbana]'', 5/11/2011</ref> segons les troballes arqueològiques, els mariners [[fenicis]], [[grecs]] i [[cartaginesos]] successivament, van fundar colònies al llarg de la costa mediterrània, establint relacions comercials amb els pobles anteriorment citats.<ref>{{ref-web\|url=http://www.arqueotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm\|títol=Ethnographic map of Pre-Roman Iberia\|consulta=25 d'abril de 2007\|obra=Luís Fraga da Silva – Associação Campo Arqueológico de Tavira, Tavira, Portugal}}</ref> Línia 247: * [[Demografia d'Espanya]] == Bibliografia == * Castro, Americo. Willard F. King and Selma Margaretten, trans. ''The Spaniards: An Introduction to Their History''. Berkeley, California: University of California Press, 1980. {{ISBN \|0-520-04177-1}}. * Chapman, Robert. ''Emerging Complexity: The Later Pre-History of South-East Spain, Iberia, and the West Mediterranean''. Cambridge: Cambridge University Press, 1990. {{ISBN \|0-521-23207-4}}. * Goodwin, Godfrey. ''Islamic Spain''. San Francisco: Chronicle Books, 1990. {{ISBN \|0-87701-692-5}}. * Harrison, Richard. ''Spain at the Dawn of History: Iberians, Phoenicians, and Greeks''. New York: Thames & Hudson, 1988. {{ISBN \|0-500-02111-2}}. * James, Edward (ed.). ''Visigothic Spain: New Approaches''. Oxford: Clarendon Press, 1980. {{ISBN \|0-19-822543-1}}. * Thomas, Hugh. ''The Slave Trade: The History of the Atlantic Slave Trade 1440–1870''. London: Picador, 1997. ISBN 0-330-35437-X.

Espanyols: diferència entre les revisions