Filosofia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguo |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 130:
Descartes va intentar resoldre l'últim problema per la raó. Va començar, com Parmènides, amb un principi que creia que no es podia negar de forma coherent: ''Penso, per tant, existeixo'' (normalment conegut per l'original en [[llatí]]: ''[[Cogito, ergo sum]]''). Des d'aquest principi, Descartes va intentar bastir un sistema complet de coneixement -que incloïa una demostració de l'existència de Déu usant una versió de l'[[argument ontològic]]-. La seva defensa de què la raó per si mateixa podia proporcionar veritats substancials sobre la realitat, va influir fortament els filòsofs racionalistes moderns, com [[Baruch Spinoza]], [[Gottfried Leibniz]], i [[Christian Wolff]]), al mateix temps que va suscitar les crítiques d'altres filòsofs que més tard serien agrupats com a empiristes.
L'[[empirisme]], en contrast amb el racionalisme, no posa tanta confiança en l'habilitat de la raó per si sola per proporcionar-nos coneixement del món, i prefereix basar el coneixement en els nostres sentits. Això es remunta al concepte de la ''[[tabula rasa]]'' implícit al ''De anima'' d'[[Aristòtil]], descrit de forma més explícita en el ''Llibre de la guarició'' d'[[Avicenna]],<ref name=Rizvi>Sajjad H. Rizvi (2006), [http://www.iep.utm.edu/a/avicenna.htm Avicenna/Ibn Sina (CA. 980-1037)] (en anglès), ''Internet Encyclopedia of Philosophy''.</ref> i provat en ''El filòsof autodidacte'' de [[Ibn Tufail]] com a [[experiment mental]].<ref name="Russell">G. A. Russell (1994), ''The 'Arabick' Interest of the Natural Philosophers in Seventeenth-Century England'', p. 224-62, Brill Publishers, {{ISBN
Durant aquesta era, les idees religioses han jugat un paper intermedi en les discussions que han ocupat la filosofia secular. [[Isaac Newton]] és un exemple clar d'un filòsof il·lustrat que pren idees religioses i les adapta a un context científic. Altres pensadors religiosos influents d'aquesta època són [[Blaise Pascal]], [[Joseph Butler]], [[Thomas Reid]] i [[Jonathan Edwards (teòleg)|Jonathan Edwards]]. Altres escriptors, com [[Jean-Jacques Rousseau]] i [[Edmund Burke]], van prendre un camí diferent. Els interessos restringits de molts dels filòsofs de l'època anticipaven la separació i l'especialització de la filosofia en diferents àrees que es donaria durant el segle XX.
| |||