Juan Yagüe Blanco: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ref |
mCap resum de modificació |
||
Línia 27:
|altres_ocupacions =
}}
'''Juan Yagüe Blanco''' ([[San Leonardo de Yagüe|San Leonardo]], [[Sòria]], [[19 de novembre]] de [[1891]] – [[Burgos]], [[21 d'octubre]] de [[1952]]) fou un militar espanyol.<ref name=":0" />
El [[1907]] ingressà en l'[[Acadèmia d'Infanteria de Toledo|Acadèmia d’Infanteria]] i en sortí amb el grau d'oficial el [[1910]]. Destinat a l'[[Àfrica espanyola|Àfrica]], als [[Regulars]] amb base a [[Larache]], prengué part en nombroses operacions i assolí per mèrits de guerra els ascensos a [[capità]] i [[comandant]]; el [[1934]] fou posat al capdavant de les tropes expedicionàries d'Àfrica que marxaren a [[Astúries]] a dominar la [[Revolució_d'Astúries_de_1934|revolta]].<ref>Suplements anys, 1936-39, pàg. 579 i suplement 1949-52, pàg, 348, de l'enciclopèdia Espasa.</ref>
Membre de la [[Falange Española]] i amic personal de [[José Antonio Primo de Rivera]], el [[17 de juliol]] del [[1936]], essent [[tinent coronel]], al capdavant de la Segona Bandera del [[Terç]] Duc d'Alba de la [[Unitat militar|Legió]] va participar del [[Cop d'estat del 18 de juliol|cop d'estat militar]]. Al capdavant de la Legió passà a la [[Península]], fent-se càrrec a [[Sevilla]] de les columnes amb què conquerí [[Huelva]] i [[Badajoz]], on va manar afusellar a unes 4.000 persones del [[bàndol republicà]].
Línia 39:
En crear el [[Cos d'Exèrcit Marroquí]], li'n fou confiat el comandament, i amb ell participà en la [[Batalla de l'Alfambra|batalla]] d'Alfambra. Després trencà el [[Ofensiva d'Aragó|front d'Aragó]] (març de 1938) i ocupà [[Belchite]] i [[Casp]]: creuà l'[[Ebre]] per la part de [[Codo]], avançà ràpidament pel pla dels [[Monegres]] en direcció al [[Cinca]], ocupà [[Fraga]] i, després d'una lluita molt forta, s'apoderà de [[Lleida]]. Posteriorment prengué part en la disputada [[Batalla de l'Ebre]], i durant tota la [[Ofensiva de Catalunya|campanya de Catalunya]] operà per la zona costanera, ocupant [[Reus]], [[Tarragona]] i [[Barcelona]].
Va ser ferit tres vegades. Ascendí a [[general de brigada]] per mèrits de guerra. Fou una icona de la [[franquisme|dictadura franquista]] la seva entrada amb l'exèrcit vencedor a Barcelona el [[22 de febrer]] de [[1939]]. Tot i això també foren notòries les seves desavinences amb el dictador Francisco Franco, el qual va arribar a cessar-lo diverses vegades de les seves responsabitats. Al bàndol republicà era conegut amb el sobrenom del «Carnisser de Badajoz», per la seva responsabilitat en l'execució de quatre mil<ref name=":0">{{GEC|0072773}}</ref> combatents i militants republicans a aquella ciutat un cop fou conquerida per les seves tropes, un crim contra la humanitat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ramón Sánchez|nom=Juan Fernando|article='El Carnicero de Badajoz'|publicació=El Español|llengua=castellà|url=https://www.elespanol.com/blog_del_suscriptor/opinion/20170814/239046094_7.html|data=14.08.2017}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.foroporlamemoria.info/2016/09/el-monumento-a-juan-yague-en-san-leonardo-amanece-con-pintadas-contra-el-general/|títol=El monumento a Juan Yagüe en San Leonardo amanece con pintadas contra el general|consulta=2018-08-16|llengua=castellà|obra=Foro por la Memoria|editor=Federación Estatal de Foros por la Memoria|data=09-09-2016}}</ref>
L’11 d'agost de 1939 fou nomenat [[ministre de l'Aire]], càrrec que desenvolupà fins a la fi de l'any [[1940]]; el 12 d'abril del mateix 1940 fou promogut [[General de Divisió|general de divisió]], i l’1 de novembre de [[1943]] [[Tinent General|tinent general]], i va ser nomenat el 18 del mateix mes i any capità general de la Sisena Regió. A més de les medalles del Mèrit Militar, estava en possessió de la ''Gran Cruz d'Alfonso X el Sabio'' i del ''Mérito Agrario''.
La decapitació de l'estàtua commemorativa per uns activistes el [[12 d'octubre]] de [[2008]], al mateix [[dia de la Hispanitat]] va ser l'inici d'una llarga polèmica.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Howells|nom=Richard|cognom2=Deciu Ritivoi|nom2=Andreea|cognom3=Schachter|nom3=Judith|capítol=Resistance throug transfiguration: The monument to general Juan Yagüe Blanco in SanLeonardo de Yagüe|títol=Outrage: Art, Controversy, and Society|url=https://books.google.de/books?id=fPBTtQeVERQC&pg=PA108&lpg=PA108&dq=%22Juan+Yag%C3%BCe+Blanco%22+-wiki&source=bl&ots=PkzlofW512&sig=2W1eGAk0CIZWG1cjByWKjNfXkuo&hl=nl&sa=X&ved=2ahUKEwiXuf7zw_LcAhUN6qQKHQNnA5A4HhDoATAJegQIARAB#v=onepage&q=%22Juan%20Yag%C3%BCe%20Blanco%22%20-wiki&f=false|edició=|llengua=anglès|data=2012-10-10|editorial=Palgrave Macmillan|lloc=Basingstoke|pàgines=108-113|isbn=9780230353978}}</ref> El 2009, l'ajuntament del seu poble natal va decidir canviar al monument dedicat al militar rebel.<ref>{{Ref-publicació|nom=|article=San Leonardo cambiará el monumento al general Yagüe por otro sin "connotaciones"|publicació=20minutos|llengua=castellà|url=https://www.20minutos.es/noticia/466625/0/general/yague/monumento/|data=05-09-2009|pàgines=}}</ref> Va ser reemplaçat per una làpida nova més discreta, que tot i respectar la lletra de la [[Llei de Memòria Històrica]], queda controvertit. No satisfa ni la fundació creada en honor del militar rebel, presidida per la seva filla, ni les associacions de les víctimes de la violència franquista.<ref name=":1" />
== Referències ==
{{Referències}}{{Inicia taula}}
{{S-off}}
{{Filera de successions|títol=[[Ministeri de l'Aire d'Espanya|Ministre de l'Aire]]<br/>[[Fitxer:COA Spain 1945 1977.svg|25px|Escut de l'estat espanyol]]|abans=[[Fidel Dávila Arrondo]]<br><small>ministre de Defensa Nacional</small>|després=[[Juan Vigón Suero-Díaz]]|anys=[[1939]]-[[1940]]}}
| |||