Gastronomia de la Vall d'Aran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}}
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 26:
*Verdures: [[Col]], [[ceba]], [[patata]], [[pastanaga]]
*Fruites: [[noguer|Nou]] i [[fruita del bosc]]<ref name="lleida"/><ref name=gast/>
*Altres: [[Mel]],<ref name="lleida"/> [[bolet]]s<ref name="lleida"/><ref name=gast/> ([[cep (bolet)|ceps]], [[carrereta|carreretes]], [[rovelló|rovellons]]),<ref name="paladar">''Catalunya al paladar'', pàgs. 206-207. Carme Gasull. Cossetània Edicions, 2006. {{ISBN |8497910885}}</ref> [[blat de moro]]
 
==Companatges==
Línia 45:
*''[[Olla aranesa|Òlha aranesa]]'', una ollada d'[[Escudella i carn d'olla|escudella]] amb carn d'olla<ref name="aran">'Val d'Aran', guia publicada per la Generalitat de Catalunya, 2002</ref> que és el plat més emblemàtic i tradicional de la cuina aranesa.<ref name=gen/> Es fa amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures (porro, col, api, ceba), gallina, [[Escudella i carn d'olla|pilota]], botifarra negra i ossos.
*[[Sanganhèta]] a base de sang de porc<ref name="aran"/> o d'anyell, amb cansalada, all i julivert picats. La sang es deixa refredar perquè qualli i llavors es barreja amb els altres ingredients i es fregeix. A la resta de la [[cuina gascona]], la [[sanqueta]] és molt semblant però es pot fer amb sang d'aviram.
*[[Sopa d'all|Torrin]],<ref>''El gust d'un poble'', pàg. 15, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. {{ISBN |8495684918}}</ref> sopa d'all, que també pot ser de ceba, que es menja a tota la península Ibèrica i una gran part d'Occitània (amb diferents noms: ''alhada'', ''torrin'', ''oliat'', etc.) i que es pot considerar una variant de l'''aiga bulhida'' provençal. Una versió particular és la que es feia tradicionalment als nuvis, se suposa que per a agafar forces, que contenia molt de pebre negre i es diu ''torrin dels nòvis''.<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 167</ref>
*[[Truhada aranesa]],<ref>''La cuina del país dels càtars'', pàg. 203</ref> o truhada,<ref name="aran"/> patates farcides de carn.<ref name="aran"/>
*[[Truita de riu]],<ref name="aran"/> que es prepara fumada, fregida o al forn<ref name=gast/> amb [[fines herbes]]
Línia 54:
*[[Crema aranesa]],<ref name="aran"/> una [[crema catalana|crema]] espessa perfumada amb vainilla i coberta amb clares d'ou batudes.
*[[Crostada]], pastís de finíssimes capes cruixents i farcit de mel, melmelada o fruita del bosc amarada en licor<ref>''La cuina del país dels càtars''</ref>
*[[Hariat]] de fajol,<ref name="aran"/> una recepta semblant a les [[farinetes]] de fajol de [[La Garrotxa]]<ref>[http://www.cossetania.com/tasts/cuinavolcanica.pdf ''La cuina volcànica: La cuina dels restaurants de la Garrotxa'']'', Cossetània Edicions, Valls, 2007 {{ISBN |978-84-9791-305-8}}''</ref> S'utilitza un estri especial per a remenar-les que es diu cafall.<ref name=catars/>
*[[Milhat]], unes farinetes dolces que semblen un pastís-flam, amb farina de blat o de blat de moro, i que pot tenir fruita, com poma o atmetlla.<ref name="catars">''La cuina del país dels càtars'', pàgs. 202-203, Jaume Fàbrega, Edicions Cossetània, 2003. {{ISBN |8496035808}} </ref>
*[[Milhes]],<ref name="aran"/> fetes de farinetes de blat de moro fregides i que es mengen calentes<ref name=gen/>
 
==Begudes típiques==
A la Vall d'Aran es preparen licors casolans, que se solen beure després dels àpats o per a acompanyar els dolços tradicionals, com per exemple:
*[[Ratafia#Aigua de nous|Aigua de Nòdes]],<ref name="lleida"/> una mena de [[ratafia]] típica de la Vall d'Aran,<ref>FÀBREGA, Jaume ''El llibre de la ratafia: Ratafies i licors d’ herbes de tot el món'' Cossetània Edicions, Valls, {{ISBN |8497913132}}</ref> feta amb nous encara verdes que es cullen a finals de juny.<ref name=paladar/>
*Licor [[Aranyoner|d'aranyons]], a base d'aranyons macerats en rom durant un temps variable que pot arribar a un any.<ref name=paladar/>
*[[Cassís (beguda)|Licor de cassís]], beguda típica d'Occitània en general a base de grosella negra macerada en licor d'anís.<ref name="lleida">''Lleida cocina'', guia publicada per la Diputació de Lleida</ref>