Diferència entre revisions de la pàgina «Giuseppe Sarti»

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
El 1765 va tornar a Itàlia per reclutar nous cantants, però la mort simultània del rei Frederic va posar fi a la seva estada en terres daneses. El 1769 es va traslladar a Londres, on va donar classes de música per sobreviure. El 1779 va ser nomenat [[mestre de capella]] de la [[catedral de Milà]], on va romandre fins al 1784. Aquí va exercir la seva veritable vocació de compondre, almenys vint de les seves òperes més reeixides i la música sacra per a les oficis de la catedral. És també aquí on exercir de professor de música, amb alumnes com [[Luigi Cherubini]] i [[Ferdinando Robuschi]].
 
El 1784, Sarti va ser convidat per l'emperadriu [[Caterina II de Rússia]] a [[Sant Petersburg]]. En el camí es va aturar a [[Viena]], on l'emperador [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep II]] el va rebre amb gran honor, i on va conèixer [[Wolfgang Amadeus Mozart]]. Va arribar a Sant Petersburg el 1785 i, de seguida, el van nomenar director de l'Òpera, on va compondre noves peces i també obres de [[música sacra]], incloent un Te Deum per la victòria de [[Ochakov]] a la [[Guerra russo-turca (1787-1792)]] que va introduir un disparament d'un canó de veritat. En les seves direccions i va incloure sovint al [[castrati]] [[Luigi Marchesi]] del qual n'era admirador.<ref name="Enciclopèdia Espasa">* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 32, pàg. 1413'' ({{ISBN |84-239-4532-4}})</ref> Durant la seva estada a la ciutat imperial, [[Grigori Potiomkin]] li encarregà l'educació del que més tard seria un bon compositor [[Piotr Ivànovitx Turtxanínov (compositor)|Piotr Ivànovitx Turtxanínov]],<ref name="Enciclopèdia Espasa2">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 65, pàg. 214-15'' ({{ISBN |84-239-4565-0}})</ref> i més d'altres més,<ref name= "SARPE vol. II"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 658. (IBSN 84-7291-2281-2)</ref> [[Daniil Nikitich Kashin]].
 
Va romandre a Rússia fins al 1801, quan ja estava tan malalt que va demanar permís per sortir del país. El tsar [[Alexandre I de Rússia]] li va concedir el 1802 una pensió generosa; abans, Caterina li havia concedit el títol nobiliari. Les seves òperes de més èxit a Rússia van ser ''Armida e Rinaldo'' i ''Gli inizi del governo di Oleg'', amb llibret de la mateixa emperadriu per aquesta última. Sarti va morir a [[Berlín]] en el camí de tornada a Itàlia.
383.797

modificacions