Guerra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 9:
{{AP|Metanarrativa|Postveritat|Novaparla}}
[[Fitxer:The destruction wrought on Granollers after raid.jpg|thumb|Efectes d'un atac aeri a Granollers]]
Una guerra gairebé sempre havia estat "una guerra" i s'anomenava "guerra". No sempre, encara avui se sol parlar del "descobriment" d'Amèrica, per exemple. Tanmateix, a partir del [[segle XX]] i especialment al [[Segle XXI|XXI]], tant els [[supervisor|líders]] [[polític]]s com els [[mitjans de comunicació]] que suporten els interessos del poder van començar a canviar el [[missatge]]. Això es devia inicialment a la necessitat per part dels poders públics de persuadir a la població per tal d'obtenir una viabilitat social per a actuar, especialment en democràcies, en un context d'impacte social per les [[bombes atòmiques]] sobre Japó i grans moviments de [[pacifisme]] i [[no-violència]] arreu del món. La primera estratègia és la negació. S'expliquen "versions oficials" (vegeu per exemple el cas de [[Vesna Vulović]]), que poden incloure autoexplosions o xocs accidentals d'avió; i s'ignoren certs atacs bèl·lics, com els anomenats "[[bombardejos]] secrets" (com el que va fer Estats Units al nord de [[Laos]] als anys 60).<ref name="chomsky1">[[Noam Chomsky]], ''Sobre el poder y la ideología'', [[1988]], reeditat en [[2015]]. {{ISBN |9788491140252}} {{es}}</ref><ref name="comIB">''La comunicació audiovisual en la història'', [[Universitat de les Illes Balears]], [[2003]]. {{ISBN |9788476328255}} {{ca}}</ref><ref name=RCAA>Rosa Calafat i Antoni Artigues, ''Nació, comunitat lingüística i mitjans de comunicació'', [[Universitat de les Illes Balears]], [[2003]] {{ca}}</ref>
 
El segon pas és el canvi de [[llenguatge]]. Si la cultura popular diu que "dos no es barallen, si un no vol", els poders passen a voler distingir entre guerra calenta (amb atacs reivindicats) o [[guerra freda|freda]] (amenaces, atacs a tercers, atacs no reivindicats, guerra no declarada); entre guerra declarada bilateralment, unilateralment i no declarada. I també entre guerra i expressions com '''creuada contra el terrorisme''', '''represàlia''', '''conflicte armat''', '''conflicte''', o una sèrie d''''incursions''', '''actuacions''', '''intervencions''', '''atacs de legítima defensa''', '''atacs quirúrgics''' ("si Estats Units i Europa maten, salven vides") i '''rèpliques''' (d'un atac previ). Tot són [[sinònim]]s de guerra. La diferència és el bàndol: segons aquest, es parla de "guerra" o "'''[[terrorisme]]'''" i de víctimes "[[mort]]es" o "[[assassinat|assassinades]]".<ref name=chomsky1/><ref name=comIB/><ref name=RCAA/>
Línia 153:
== Rècords i curiositats==
[[Fitxer:Omaha-beach-cemetery.jpg|thumb|right|Cementiri militar de la [[Segona Guerra Mundial]] prop de Colleville-sur-mer a [[Normandia]], [[França]]. Fins a l'actualitat, aquesta guerra ha estat la més sagnant de la història]]
Segons el [[Llibre Guinness de Rècords]] els següents conflictes estan cada un en un extrem:<ref name="record">AAVV. ''[[Llibre Guinness de Rècords]]''. Ediciones MAEVA, Estella, 1987, {{ISBN |84-86478-04-9}}</ref>
* La guerra més breu que es coneix és la que es va declarar entre la [[Gran Bretanya]] i [[Zanzíbar]] (posteriorment s'uniria amb [[República de Tanganyika|Tanganika]] per formar l'actual [[Tanzània]]), el [[27 d'agost]] de [[1896]], segons els registres; va durar només 38 minuts.
* La guerra més llarga hauria estat la [[guerra dels Cent Anys]] que va durar més d'un segle, en concret 115 anys. No obstant això, l'anomenada Guerra d'Arauco, una sèrie interrompuda de batalles, va durar uns 300&nbsp;anys, amb llargs períodes de treva. Si es considera com una guerra contínua, la guerra de la Reconquesta a la [[península Ibèrica]] és, de bon tros, la més llarga de la història amb gairebé 800&nbsp;anys, si no considerem els freqüents tractats de pau, aliances i batalles esporàdiques molt localitzades. Eren les típiques guerres de tipus feudal, que van ocasionar la proliferació de castells defensius, els quals li van donar el nom al regne de Castella, encara que també van proliferar a la resta de la península.