Història de l'antic Israel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 20:
Guillermo F. Albright, Nelson Glueck i I. A. Speiser han situat aquest relat en el [[Edat del bronze|bronze mitjà]] basant-se en tres punts: noms personals, manera de la vida, i costums.<ref>{{ref-web|autor=Halsall, Paul|url=http://www.fordham.edu/halsall/ancient/asbook06.html#Pre-Israelite%20Canaan/Palestine/Syria|títol=Canaan preisraelita|idioma=inglés}}</ref> Altres erudits, no obstant això, han suggerit dates més tardanes per a l'edat patriarcal doncs aquestes característiques van ser duradores en la vida del Proper Orient. Cyrus Gordon, basant la seva discussió en l'arribada de pastors nòmades [[Monoteisme|monoteistes]] durant el final de l'època de [[Al-Amārna|Amarna]], va suggerir que és més correcte situar-ho en l'última edat de bronze.<ref>{{ref-llibre|autor=Gordon, Cyrus H.|títol=Génesis: un mundo de mitos y patriarcas|any=1997|editorial=New York University Press}}</ref> Juan Van Seters, basant-se en l'ús generalitzat de camells, en els reis filisteus de Gerar, en l'existència d'una economia monetària i en la compra de terra, assegura que la història pertany a l'edat de ferro. Altres erudits (particularment, Martin Noth) troben difícil el determinar qualsevol període per als patriarques, i suggereixen que la importància dels textos bíblics no és necessàriament la seva historicitat, sinó indicar com funcionava la societat israelita durant l'edat dels metalls.
 
Més recentment, anàlisi per activació de neutrons realitzats per Jan Gunneweg de la Universitat Hebrea de [[Jerusalem]], estudiant assentaments associats amb el principi de l'edat de ferro, demostren evidència d'un moviment de colons a l'àrea des del nord-est, la qual cosa està d'acord amb aquesta història.<ref name="autogenerated3">{{ref-web|autor=Gunneweg, Jan|any=|url=http://pluto.mscc.huji.ac.il/%7Emsjan/neutron.html|títol=Archaeometry, Neutron Activation Analysis, Jan Gunneweg|obra=|idioma=inglés}}</ref><ref name="autogenerated3">{{ref-web|autor=Gunneweg, Jan|any=|url=http://pluto.mscc.huji.ac.il/%7Emsjan/neutron.html|títol=Archaeometry, Neutron Activation Analysis, Jan Gunneweg|obra=|idioma=inglés}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor=Finkelstein, Israel y Silberman, Neil Asher|títol=The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of its Sacred Texts|any=2001|id={{ISBN |0-684-86912-8}}}}</ref>
 
== Prehistòria ==
Línia 53:
El domini egipci es va mantenir a la regió de Canaan (zona en la quin havien d'emergir Israel i Judà) fins al regnat de [[Ramsès VI]], qui va regnar a prop 1150 aC.
Cronologia aproximada:
* 1440 aC: regnat de [[Amenofis II]] (circa 1450-1424 aC), durant el qual es troba en els textos egipcis el primer esment del poble [[Habiru]] (possiblement hebreus).<ref>Se menciona a los habiru en las [[Cartes d'Amarna|cartas de Amarna]], que incluyen muchas de gobernantes cananeos vasallos, escritas en [[Accadi|acadio]] (la lengua diplomática de la época) a los faraones egipcios en el [[Segle XIV aC|siglo XIV&nbsp;a.&nbsp;]]</ref> L'evidència recentment descoberta sembla indicar que molts habirus parlaven hurrita; possiblement era una casta social més que un [[Ètnia|grup ètnic]], i fins i tot poden haver estat incorporats en els grups tribals dels primers israelites.<ref>(Se ha encontrado el llamado ''prisma de Tikunani'', un artefacto de arcilla con una inscripción cuneiforme en acadio, que enumera los nombres de los soldados ''Habiru'' del rey Tunip-Teššup de Tikunani (un reino pequeño del norte mesopotámico). </ref><ref>{{ref-llibre|autor=Finkelstein, Israel y Silberman, Neil Asher|títol=The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of its Sacred Texts|any=2001|id=ISBN {{ISBN |0-684-86912-8}}}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor=Mieroop, Marc van|títol=Historia del Oriente Próximo, 3.000-323&nbsp;a.&nbsp;C.|any=2003|id={{ISBN |0-631-22552-8}}}}</ref><ref name="autogenerated2">{{ref-llibre|autor=Redford, Donald|títol=Egipto, Canaan e Israel en los tiempos antiguos|any=1992|editorial=Princeton University Press}}</ref>
* Circa 1400 aC: primer esment als [[shasu]] en expedients egipcis oposats en el sud del [[Mar Morta|Mar Mort.]] Shasu és un nom que conté un grup yavista, encara que la inscripció egípcia de [[Amenofis III|Amenhotep III]], en el temple de Soleb, "Yhw a la terra del Shasu", no utilitza el determinatiu per a un déu ni per a la gent, sinó per al nom d'un lloc.
* 1350-1330 aC: la correspondència de [[Al-Amārna|Amarna]] adona detallada de les [[Cartes d'Amarna|cartes]] intercanviades durant el període de dominació egípcia en Canaan durant el regnat de [[Akhenaton]]. Els alcaldes locals, tals com Abdi Khepa de Jerusalem i Labaya de Siquem, eren delegats del faraó, i actuaven a favor seu. Akhenaton els informa d'haver enviat a la regió a un regiment de Medjay ([[Núbia]]) per mantenir ordre. En aquest període comença l'expansió hittita en el nord de Síria, i es coneix la propagació d'una epidèmia a la regió.
Línia 85:
Clarament, el procés de la infiltració israelita en Canaan és més complicat que el narrat en la Bíblia. El patró de l'establiment i la gènesi d'Israel com a poble va ser un procés complex que implicava principalment a grups natius de pastors de Canaan (potser incloent habiru i shasu), amb una certa infiltració de grups exteriors, tals com a hittites i [[arameus]] del nord així com grups meridionals de shasus tals com els keinites, algun dels quals pugues haver vingut d'altres zones controlades per Egipte. Quan Israel conquistava Canaan, Egipte estava nominalment en control de la regió.<ref>''Conquest of Canaán in Biblical Archeology'' (www.truthnet.org)</ref>
 
Genèticament, els jueus demostren tenir connexions amb el poble [[Kurds|kurd]] i altres grups del nord de [[Iraq|l'Iraq]], suggerint aquesta com l'àrea de la qual la majoria dels seus avantpassats van venir originalment, un fet confirmat arqueològicament a partir del període Khirbet Kerak, període mitjà de l'Edat del Bronze, amb l'expansió dels [[hurrites]] (horreus en el [[Tanakh]]), i amb la dels shasu (= egipci) i de ahlamu (= en accadi assiri, arameus) al principi de l'[[Edat del Ferro]].<ref>{{ref-llibre|autor=Dever, William G.|títol=What Did the Biblical Writers Know and When Did They Know It?|any=2001|id={{ISBN |0-8028-4794-3}}}}</ref><ref>{{ref-llibre||autor=Dever, William G.|títol=Who Were the Early Israelites and Where Did They Come from?|any=2003|id={{ISBN |0-8028-0975-8}}}}</ref><ref>{{ref-llibre|autor=Mazar, Amihai|títol=Arqueología de las tierras bíblicas, 10.000 - 586 adC.|any=1990|id={{ISBN |0-385-42590-2}}}}</ref>
 
Segons la Bíblia, després de sortir d'Egipte, els israelites van vagar pel desert durant una generació, per envair després la terra de Canaan destruint ciutats cananees, com Ai, Jericó i Hazor sota les ordres de [[Josuè]]. No obstant això, aquest fet també l'hi adjudica Ramsès II que assegura haver conquistat Canaan i destruït Jericó i altres ciutats c. 1200 aC, malgrat el fet que Ai i Jericó semblen haver estat deshabitades en aquest temps, des que havien estat destruïdes prop del 1400 aC.<ref>{{ref-llibre|autor=Kitchen, Kenneth A.|títol=On the Reliability of the Old Testament|any=2003|id={{ISBN |0-8028-4960-1}}|editorial=William B. Eerdmans Publishing Company}}</ref> Molts altres dels llocs esmentats en el [[Llibre de Josuè]] també semblen haver estat abandonats en el 1200 (data suggerida per Mattfield com la més probable per a l'Èxode), però estaven ocupats al [[segle VII aC]]. Altres grups podien haver exercit un paper protagonista en la destrucció de centres urbans durant l'última edat de bronze, com els pobles del mar, entre els quals estaven els filisteus i els mateixos egipcis, que van envair la zona moltes vegades. Les guerres entre les [[Ciutat estat|ciutats-estats]] veïnes han exercit probablement un paper important.
 
=== Període dels Jutges ===
Línia 112:
El [[Regne d'Israel]] (en hebreu: מַלְכוּת יִשְׂרָאֵל, Malkhut Yisrael) abastava en l'època de màxima expansió una extensió molt superior a la de l'actual estat d'Israel, ja que s'estenia del sud del [[Líban]] a la península del [[Península del Sinaí|Sinaí]] i del [[Mar Mediterrània|mar Mediterrani]] al [[riu Jordà]], segons les descripcions de Samuel.
 
Les controvèrsies apareixen constantment: Segons [[Israel Finkelstein|Finkelstein]] i [[Neil asher silberman|Silberman]], en l'època dels regnats de David i Salomó Jerusalem sembla estar despoblada o amb només uns centenars d'habitants: insuficients per governar un imperi que abastés des de l'[[Eufrates]] a [[Elat]]. Asseguren que la primera referència independent per al Regne d'Israel és de 890 aC, mentre que pel de Judà és aproximadament 750 aC. Suggereixen que, a causa dels prejudicis religiosos, els historiadors posteriors (és a dir, els autors bíblics) van suprimir els assoliments de la dinastia de [[Omrí]] (que la Bíblia descriu com a politeistes) atribuint-los a una suposada edat d'or dels governants monoteistes.<ref>{{ref-llibre|autor=Finkelstein, Israel; Silberman, Neil|títol=The Bible Unearthed|any=2001|id={{ISBN |0-7432-2338-1}}|editorial=Ed. Free Press}}</ref>
 
=== 1020 aC: Israel durant el regnat de Saül ===
Línia 138:
Segons les escriptures, David va emprendre campanyes militars contra els enemics de Judà i Israel, i va derrotar a enemics tals com els filisteus, [[Ammonites (descendents d'Ammon)|ammonites]] i [[arameus]], aconseguint així que les fronteres romanguessin segures, encara que va sofrir la revolta del seu fill [[Absalom]], erigit com a rei a Hebron, que va ser derrotat i mort per les tropes de David. Després d'arrabassar Jerusalem als jebuseus, va traslladar a aquesta ciutat fortificada la cort, que estava a Hebron, i l'Arca de l'Aliança, que es trobava en Quiryat Yearim.<ref group="nota">En 2008 se encontraron pruebas de la existencia de un reino fuerte en Khirbet Qeiyafa. </ref>
 
Sota el seu govern, Israel va passar de regne a imperi, i la seva esfera d'influència militar i política en l'Orient Mitjà es va ampliar, controlant a estats més febles com als filisteus, Moab, Edom, Ammon, i convertint en vassalles a algunes ciutats-estats arameus (Aram-Zobah i Aram-Damasc). Les fronteres anaven del mar Mediterrani al desert àrab, del [[Mar Roja|mar Roig]] al riu [[Eufrates]].<ref>[[Segon de Samuel|2 Samuel]]</ref> Alguns arqueòlegs moderns, encara que minoritaris, creuen que l'àrea sota control de Judà i Israel en aquesta època, excloent els territoris fenicis en la costa mediterrània, no excedia de 34.000 km²; d'aquests, el regne d'Israel abastava prop de 24.000 km².<ref group="nota">Una inscripción encontrada en Tell Dan fechada en 850-835&nbsp;a.&nbsp;</ref><ref>{{ref-llibre|autor=McKenzie, Steven|títol=King David: A Biography|any=2002|id={{ISBN |978-0-19-513273-1}}|editorial=Oxford University Press}}</ref>
 
No obstant això, La interpretació de l'evidència arqueològica sobre l'abast i la naturalesa de Judà i Jerusalem al segle 10 abans de Crist és un tema d'intens debat. [[Israel Finkelstein]] i [[:es:Zeev_Herzog|Zeev Herzog]] de la Universitat de Tel Aviv pensa que el registre arqueològic no recolza l'opinió que Israel en aquest moment era un estat important, sinó més aviat un petit regne tribal.<ref>David y de Salomón: En busca de la Sagrada Biblia, los reyes y las raíces de la tradición occidental pp20</ref> Finkelstein diu en ''La Bíblia'' desenterrada(2001): "[O] n la base d'estudis arqueològics, Judà es va mantenir relativament buida de població permanent, molt aïllats i la dreta molt marginal fins al cap de l'hora prevista per al David i Salomó, sense grans centres urbans i sense jerarquia pronunciada de caserius, llogarets i ciutats.<ref>Israel Finkelstein y Neil Asher Silberman,''La Biblia desenterrada: Nueva visión arqueológica del antiguo Israel y el origen de su Sagrada Textos'', p.132. </ref> D'acord amb [[:es:Zeev_Herzog|Zeev Herzog]] "la monarquia unida de David i Salomó, que és descrit per la Bíblia com un poder regional, era com a màxim un petit regne tribal ".<ref>[http://mideastfacts.org/facts/index.php?option=com_content&task=view&id = 32 & Itemid = 34 mideastfacts.org - La deconstrucción de las murallas de Jericó <!]</ref> En l'altre [[William G. Dever|William Dever]], en el seu ''Què van fer els escriptors bíblics i que sabien?'', sosté que l'evidència arqueològica i antropològica recolza el relat bíblic àmplia d'un Estat de la Judea al segle 10 abans de Crist.<ref>[http://books. google.com / books? id = 6-VxwC5rQtwC & pg = PA127 & lpg = PA127 & dq = dever + arqueólogo & source = web & ots = hTb69Ntpq9 & sig = 6boKenG3GOaky3YTJDx5LKr851k # PPP1, M1 Dever, ¿Què sabian los escritores bíblicos.]</ref>
Línia 173:
 
=== [[Regne d'Israel]], 928-720 aC ===
En 928 a.I.C., [[Jeroboam]] va liderar la rebel·lió de les tribus del nord establint el regne d'Israel (I Reis), amb capital en [[Siquem]].<ref>Estudio llevado a cabo dentro del Programa Científico Israelí y dedicado a la historia del pueblo judío (''The Jewish People'', Jerusalén: Keter, 1973, sección 7); también Sarah Kochab, ''Israel'', Barcelona: Folio, 2005, p. 26.</ref> B. S. J. Isserlin assegura que el regne d'Israel era similar als cananeus del seu entorn geogràfic, tant en la seva política i economia com en els plantejaments urbans, artístics i industrials.<ref>{{ref-llibre|autor=Isserlin, B. S. J.|títol=The Israelites|any=|id={{ISBN |0-8006-3426-8}}|editorial=Augsburg Fortress Publishers}}</ref>
 
Econòmicament l'estat d'Israel sembla haver-se desenvolupat millor que el seu veí del sud, a causa de les majors precipitacions i uns sistemes agrícoles més productius però sobretot, a causa de la seva posició estratègica per aprofitar el comerç regional.
Línia 365:
 
=== Bibliografia ===
* Cazelles, Henri (1984). {{ref-llibre|autor=Cazelles, Henri|títol=Historia política de Israel: Desde los orígenes a Alejandro Magno|any=1984|id={{ISBN |84-7057-355-1}}|editorial=Ediciones Cristiandad}}Edicions Cristiandat. <small>{{ISBN |84-7057-355-1}}.</small> 
* Dubnow, Simón. ''Història del poble jueu'', Buenos Aires: Sigal, 1977.
* Herrmann, Siegfried (1985). {{ref-llibre|autor=Herrmann, Siegfried|títol=Historia de Israel en la época del antiguo testamento|any=1985|id={{ISBN |84-301-0770-3}}|editorial=Ediciones Sígueme}}Edicions Segueix-me. <small>{{ISBN |84-301-0770-3}}.</small> 
* Kitchen, K. A. (1997). {{ref-publicació|autor=Kitchen, K. A.|títol="A Possible Mention of David in the Late Tenth Century B.C."|any=1997|publicació=Journal for the Study of the Old Testament|volum=|exemplar=76|id=pág. 29–44|url=}}
* Krämer, Gudrun (2006). {{ref-llibre|autor=Krämer, Gudrun|títol=Historia de Palestina. Desde la conquista otomana hasta la fundación del estado de Israel|any=2006|id={{ISBN |978-84-323-1274-8}}|editorial=Siglo XXI de España Editores}}''Des de la conquesta otomana fins a la fundació de l'estat d'Israel.'' Segle XXI d'Espanya Editors. <small>{{ISBN |978-84-323-1274-8}}.</small> 
* Renan, Ernest (1986). {{ref-llibre|autor=Renan, Ernest|títol=Historia del pueblo de Israel|any=1986|id={{ISBN |84-7634-316-7}}|editorial=Orbis}}Orbis. <small>{{ISBN |84-7634-316-7}}.</small> 
* Vaux, Roland de (1975). {{ref-llibre|autor=Vaux, Roland de|títol=Historia antigua de Israel|any=1975|id={{ISBN |84-7057-169-9}}|editorial=Ediciones Cristiandad}}Edicions Cristiandat. <small>{{ISBN |84-7057-169-9}}.</small>