Itàlia: diferència entre les revisions

Les excavacions arqueològiques arreu del territori italià mostren que la presència humana data del període [[paleolític]], fa 200.000 anys. Durant els segles [[segle VII|VII]] i [[segle VIII|VIII]] es van establir colònies gregues en diverses àrees de la costa occidental de la [[mar Negra]], [[Sicília]] i [[Marsella]]. Els romans van anomenar el territori conjunt de la Sicília i el sud de la [[península Itàlica]], la "[[Magna Grecia]]", ja que era habitada principalment per immigrants o descendents grecs.<ref>Luca Cerchiai, Lorena Jannelli, Fausto Longo, Lorena Janelli, 2004. ''The Greek Cities of Magna Graecia and Sicily'' (Getty Trust) {{ISBN |0-89236-751-2}}</ref><ref>T. J. Dunbabin, 1948. ''The Western Greeks''</ref><ref>A. G. Woodhead, 1962. ''The Greeks in the West''</ref>

Després de les revolucions de 1848, el líder aparent de la [[unificació italiana]] va ser el nacionalista [[Giuseppe Garibaldi]]. Garibaldi era popular amb els italians del sud.<ref>(Smith, Dennis Mack (1997). ''Modern Italy; A Political History''. Ann Arbor: The University of Michigan Press. {{ISBN |0-472-10895-6}}, pp. 15.)</ref> Ell va encapçalar el moviment d'unificació republicana al sud, però la monarquia del nord d'Itàlia també tenia l'ambició d'establir un Estat italià unificat. Encara que el regne no tenia cap connexió física amb [[Roma]] (considerada la capital natural d'Itàlia), va reptar, amb èxit, l'[[Imperi Austríac]] durant la [[Segona guerra de la independència italiana]], alliberant [[Llombardia]] i Venècia del domini austríac. El regne també va concretar aliances importants que li van permetre millorar les possibilitats de reunificar Itàlia, com ara l'aliança amb el [[Regne Unit]] i [[França]] en la [[Guerra de Crimea]].