Diferència entre revisions de la pàgina «Jocs Olímpics d'estiu de 1908»

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
(Substitució de US_flag_46_stars.svg per Flag_of_the_United_States_(1908-1912).svg.)
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
* La bandera sueca no havia estat col·locada sobre l'estadi, de manera que els membres de la delegació sueca decidiren no prendre part en la cerimònia.
 
Els Jocs de 1908 foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estàndards per als esports i la selecció de jutges internacionals, en lloc de jutges només de la seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un exemple fou la [[Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - 400 metres masculins|final de 400 metres]]. El vencedor americà fou acusat d'interferir en la cursa del corredor britànic. Part del problema radicava en la diferent forma d'interpretar la interferència segons les normes americanes i britàniques. Finalment s'ordenà repetir la cursa però els 3 americans refusaren prendre-hi part. El britànic [[Wyndham Halswelle]] guanyà la cursa corrent tot sol. Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur.<ref name="a">Henri Charpentier - Euloge Boissonnade : 100 ans de Jeux Olympiques : Athènes 1896-Atlanta 1996, Éditions France Empire, 1996, {{ISBN |2-7048-0792-2}}</ref>
 
[[Fitxer:Dorando Pietri 1908.jpg|thumb|250px|Dorando Pietri finalitza la marató.]]
En aquests Jocs fou quan es pronuncià la frase "el més important en un Jocs Olímpics no és guanyar sinó participar"per primer cop. Fou el bisbe de [[Pennsilvània]] a la [[Catedral de Saint Paul]] el [[19 de juliol]]. Posteriorment, aquesta frase fou adoptada per nombroses personalitats.
 
El suec [[Oscar Swahn]], que participà en la modalitat de tir, fou l'esportista de més edat que guanyà una medalla d'or. Swahn també competí i assolí medalles en 1912 a Estocolm i el 1920 a Anvers. En totes aquestes edicions competí amb ell el seu fill Alfred.<ref name="a">Henri Charpentier - Euloge Boissonnade : 100 ans de Jeux Olympiques : Athènes 1896-Atlanta 1996, Éditions France Empire, 1996, {{ISBN |2-7048-0792-2}}</ref>
 
[[John Taylor (atleta)|John Taylor]], un dels membres del relleu atlètic campió olímpic, fou el primer [[afroamericà]] que guanyà una medalla d'or.<ref>[http://www.archives.upenn.edu/histy/people/1800s/taylorjb.html John Baxter Taylor (1882-1908), University of Pennsylvania Archives]</ref> A la prova els Estats Units van guanyar la final amb un temps de 3' 29.4", amb els següents parcials: [[William Hamilton]]-200 metres (22.0), [[Nathaniel Cartmell]]-200 metres (22.2), John Taylor-400 metres (49.8), i [[Melvin Sheppard]]-800 metres (1:55.4)<ref name="autogenerated1">[http://www.la84foundation.org/5va/reports_frmst.htm LA84 Foundation - official olympic reports<!-- Bot generated title -->]</ref>
383.797

modificacions