J. R. R. Tolkien: diferència entre les revisions

'''John Ronald Reuel Tolkien''' [[Orde de l'Imperi Britànic|CBE]] (pronúncia: /ˈtɒlkiːn/;<ref group="lower-alpha">Tolkien pronunciava el seu cognom /ˈtɒlkiːn/, com es pot comprovar en la transcripció fonètica publicada a la il·lustració de ''The Return of the Shadow: The History of The Lord of the Rings, Part One.'' Editat per Christopher Tolkien. Londres: Unwin Hyman, 25 d'agost de 1988. (The History of Middle-earth; 6) {{ISBN |0-04-440162-0}}. En [[Anglès dels Estats Units|anglès americà]] el cognom també es pronuncia, sovint, com /ˈtoʊlkiːn/. Aquesta pronunciació probablement va sorgir per analogia amb paraules com ''toll'' o ''polka'', o també perquè els parlants anglesos nord-americans entenen /ɒ/ per [ɑ], mentre que entenen el britànic /ɒ/ com [ɔ]; a més, [ɔ], o l'americà [oʊ] es converteix en l'aproximació més propera a la [[pronunciació rebuda]] per molts parlants estat-unidencs. Wells, John. 1990. Longman pronunciation dictionary. Harlow: Longman, {{ISBN |0-582-05383-8}}</ref> [[Bloemfontein]], [[3 de gener]] de [[1892]] - [[Bournemouth]], [[2 de setembre]] de [[1973]]), més conegut pel seu [[pseudònim]] '''J. R. R. Tolkien''', va ser un escriptor, poeta, [[Filologia|filòleg]] i professor universitari [[Anglaterra|anglès]], principalment conegut per ser l'autor de les obres d'[[alta fantasia]] ''[[El hòbbit]]'', ''[[El Senyor dels Anells]]'' i ''[[El Silmaríl·lion]]''.<ref>{{GEC|0066312|John Ronald Reuel Tolkien}}</ref>

A Edgbaston, Tolkien vivia a l'ombra de [[Perrott's Folly]] i de la torre [[Arquitectura victoriana|victoriana]] d'[[Edgbaston Waterworks]], les quals podrien haver influenciat les imatges de les torres negres dels seus llibres.<ref>[http://www.birminghamheritage.org.uk/tolkien.html J.R.R. Tolkien], Birmingham Heritage Forum. Recuperat el 27 d'abril de 2009.</ref><ref>[http://www.birmingham.gov.uk/tolkien J. R. R. Tolkien], Archives and Heritage Service, Birmingham City Council. Actualitzat el 7 de gener de 2009. Recuperat el 28 d'abril de 2009.</ref> Una altra influència important van ser les pintures medievalistes [[Romanticisme|romàntiques]] d'[[Edward Coley Burne-Jones|Edward Burne-Jones]] i el [[prerafaelitisme]] ja que al [[Birmingham Museum and Art Gallery]] hi havia una gran col·lecció d'obres que es podia visitar gratuïtament.<ref>Saler, Michael T. (2012) ''As If: Modern Enchantment and the Literary Pre-History of Virtual Reality'', Oxford University Press, {{ISBN |978-0-19-534316-8}}, p.&nbsp;181</ref>

Tolkien va escriure un breu "resum de la mitologia", el qual va incloure els contes de Beren i Lúthien, així com el de Turin; aquella breu producció va acabar desenvolupant-se en el ''[[Quenta Silmaríl·lion]]'', una història època que Tolkien va començar tres vegades però que mai va publicar. Tolkien tenia la intenció de publicar-la juntament amb ''El Senyor dels Anells'', però els seus editors (tant [[Allen & Unwin]] com [[HarperCollins|Collins]]) van rebutjar-ho. En aquell moment, a la dècada de 1950, els costos d'impressió eren molt elevats al Regne Unit, motiu pel qual es va haver de publicar ''El Senyor dels Anells'' en tres volums.<ref>[[Wayne G. Hammond|Hammond, Wayne G.]] (1993). ''J.R.R. Tolkien: A Descriptive Bibliography'', Londres: Saint Paul's Biographies, {{ISBN |1-873040-11-3}}, edició americana (en anglès) {{ISBN |0-938768-42-5}}</ref> La història d'aquest procés de refer el llibre s'explica en l'obra pòstuma ''[[La història de la Terra Mitjana]]'', editada per Christopher Tolkien, un dels seus fills. Des del 1936, aproximadament, Tolkien va començar a ampliar aquest marc per incloure la història de ''La caiguda de [[Númenor]]'', la qual estava inspirada en la llegenda de l'[[Atlàntida]].

La carrera acadèmica de Tolkien i la seva producció literària són inseparables, com a conseqüència del seu amor per la llengua i la [[filologia]]. A la universitat es va especialitzar en filologia anglesa, i el 1915 es va graduar amb el [[nòrdic antic]] com assignatura especial. Va treballar a l'[[Oxford English Dictionary]] des del 1918, acreditant-se que va treballar en un bon nombre de paraules començades amb la lletra W, inclosa la paraula ''walrus'' (''[[Morsa]]'', en català), amb la qual va tenir molts problemes.<ref>[[Winchester, Simon]] (2003). ''[[The Meaning of Everything: The Story of the Oxford English Dictionary]]'' (en anglès). Oxford University Press. {{ISBN |0-19-860702-4}}; i Gilliver, Peter, Jeremy Marshall and Edmund Weiner (2006). ''The Ring of Words: Tolkien and the Oxford English Dictionary'' (en anglès). Oxford University Press. {{ISBN |0-19-861069-6}}.</ref> El 1920 es va convertir en lector de llengua anglesa a la [[Universitat de Leeds]], on es va atorgar el mèrit de fer créixer el número d'estudiants de [[lingüística]] de cinc a vint. Va donar classes de [[vers heroic]] en anglosaxó, d'[[Història de la llengua anglesa|història de l'anglès]], de textos en [[anglès antic]] i [[anglès mitjà]], filologia anglesa mitjana i antiga, introducció a la [[Llengües germàniques|filologia germànica]], [[Gòtic (llengua)|llengua gòtica]], [[Nòrdic antic|islandès antic]] i [[Gal·lès|gal·lès medieval]]. Quan el 1925, amb trenta-tres anys, Tolkien va sol·licitar la plaça de professor d'anglosaxó al [[Pembroke College (Oxford)|Pembroke College]], va exposar que els seus estudiants de filologia germànica a Leeds havien estat formats com un "Club Viking".<ref>''Letters'', no. 7, als Electors del cos de professorat Rawlinson i Bosworth d'anglosaxó, Universitat d'Oxford, 27 de juny de 1925.</ref> També tenia un cert, tot i que imperfecte, coneixement de [[finès]].<ref>Grotta, Daniel (2001). ''J.R.R. Tolkien: Architect of Middle Earth'' (en anglès). Philadelphia, Running Press. {{ISBN |0-7624-0956-8}}.</ref>