Kulak: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 3:
== Etimologia ==
Va ser un terme despectiu usat en el llenguatge polític [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]], que al·ludia en principi als antics terratinents de l'[[Imperi rus]] que tenien grans extensions de terres, si bé durant els primers anys del govern popular soviètic es va utilitzar per catalogar com a [[enemic del poble|enemics del poble]] a propietaris rurals.
Aquests representaven el 18% de la població en l'època tsarista.<ref name="Harvest">[[Robert Conquest]] (1986) ''[[The Harvest of Sorrow]]: Soviet Collectivization and the Terror-Famine''. [[Oxford University Press]]. {{ISBN
== Història ==
Després de l'abolició de la servitud per [[Alexandre II de Rússia|Alexandre II]] a la fi del [[segle XIX]] es va alliberar a vint-i-dos milions i mig de serfs, creant-se la pagesia com a classe social..<ref>[http://www.liceus.com/cgi-bin/gba/100742.asp Historia del Imperio Ruso y Austro-Húngaro]</ref> En [[1906]] [[Piotr Stolipin]] va iniciar una nova reforma amb la intenció de crear un grup de camperols pròspers que recolzessin el govern del [[tsar]]. En [[1912]], el 16% dels grangers russos tenia almenys 32.000 m² per cada home de la família (un llindar usat per delimitar la classe mitjana amb els camperols adinerats). La pagesia es va dividir en tres classes: ''[[bedniak]]s'' (бедняки): els més pobres; ''seredniáks'' (середняки): la [[classe mitjana]]; i ''kulaks'' (кулаки): els grangers rics. A més, estaven els ''[[batrak]]s'' (батраки), que eren els agricultors sense terra.<ref name="Harvest" /><ref name=gorbachev>Mikhail Gorbachev. ''Memoirs'', 769 pages. Publisher: Doubleday; 1st ed edition (September 1, 1996) {{ISBN
Després de la [[Guerra Civil Russa]], els [[bolxevic]]s van expropiar la terra a la noblesa i als terratinents (kuláks) estatalizándola, produint un repartiment de terres entre els agricultors o la continuïtat de la propietat. Amb el temps alguns camperols van aconseguir prosperar. Aquests petits propietaris de terres vivien mitjanament acomodats, sent del 5% al 7% de la població soviètica.<ref>[http://leksika.com.ua/10820323/legal/kurkulstvo Kulaks (Korkulism)] at the ''[[Ukrainian Soviet Encyclopedia]]''.</ref>
Línia 17:
La immensa majoria dels kulaks executats i empresonats eren de sexe masculí,<ref name="Harvest"/> però els números precisos han estat difícils d'obtenir. Stalin va ordenar que els kulaks havien de ser "liquidats com a classe"<ref>Nota al peu en la pàgina 88 del llibre de Solzhenitsyn, Aleksandr (2005). H.T. Willetts, tr. ''One Day in the Life of Ivan Denisovich''. Farrar, Straus and Giroux.</ref> i aquesta liquidació va ser considerada per molts historiadors que ha donat lloc a la [[fam soviètica de 1932-1933]]. Aquesta fam ha complicat els intents d'identificar el nombre de morts derivats de les execucions dels kulaks. S'ha suggerit una àmplia gamma de xifres de morts, des dels 6 milions suggerits per [[Aleksandr Solzhenitsyn]],<ref>Solzhenitsyn, Aleksandr Isaevich, and Edward E. Ericson. "Chapter 2: The Peasant Plague." ''The Gulag Archipelago, 1918–1956: An Experiment in Literary Investigation''. New York: HarperPerennial, 2007.</ref> mentre que les fonts soviètiques estimen un nombre molt menor de 700.000 morts. Una col·lecció de les estimacions és mantinguda per [http://necrometrics.com/20c5m.htm#Stalin Matthew White].
Segons les dades dels arxius soviètics, que no van ser publicades fins a 1990, 1.803.392 persones van ser enviades a les [[colònies de treball]] i camps en 1930 i 1931. Els llibres basats en aquestes fonts han dit que s'han aconseguir 1.317.022 les destinacions. El destí dels 486.370 restants no s'ha pogut verificar. Les deportacions a menor escala continuaren després de 1931. El nombre de kulaks i llurs parents que van morir en camps de treball el 1932-1940 va ser de de 389,521. Els antics "kulaks" i les seves famílies foren la majoria de les víctimes de la [[Gran Purga]] de finals de 1930, amb 669.929 arrestats i 376.202 executats.<ref name="Figes">[https://books.google.com/books?id=sge44FaZDREC&lpg=PP1&pg=PA240#v=onepage&q&f=false Orlando Figes. ''The Whisperers: Private Life in Stalin's Russia''], Metropolitan Books, 2007, p. 240. {{ISBN
== Referències ==
| |||