Llibertinatge: diferència entre les revisions

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m (espais als encapçalaments de ''Bibliografia'')
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
«Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la [[intolerància]] religiosa, junt amb un sentit [[hedonisme|hedonista]] o [[epicureisme|epicuri]] de la vida.»<ref name = Filoxarxa/> En reacció contra la concepció antisexual i [[Ascetisme|ascètica]] de les religions [[cristianisme|cristianes]] preconitzen una liberalització del [[goig]], que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.<ref>Georges Eekhoud, ''op.cit.'', pàgina 51</ref> Els ''llibertins francesos'' inscriuen en un moviment filosòfic que té els seus arrels a la fisofia antiga ([[Epicur]], [[Lucreci]]...) que refusen el [[dualisme]] o la [[immortalitat de l'ànima]] postulada per [[Plató]] i integrada als primers segles per [[Pau de Tars]] i els [[Pare de l'Església|pares de l'Església]] en la doctrina cristiana. Els llibertins desdenyen especulacions transcendents i apliquen un [[Sensualisme (filosofia)|sensualisme filosòfic]] que accepta un coneixement quan està fundat en observacions i en la raó. Són precursors de la [[il·lustració]], del [[positivisme]] i del [[neopositivisme]].<ref>Antoni Seva, [http://www.raco.cat/index.php/revistaclr/article/viewFile/28729/28563 «Joan Fuster: la mirada materialista»], ''Revista del Centre de Lectura de Reus'', Núm. 6. 1<sup>{{mida|70%|er}}</sup> trimestre de 2003</ref>
 
Els llibertins van ser perseguits tant pels catòlics com pels protestants.<ref name = Filoxarxa/> En texts ancians, la paraula llibertí és utilitzada com a sinònim d'[[heretge|heretgia]].<ref>[http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/14BDLC_14.pdf «La llengua que parlen ara les Illes Balears ¿procedeix dels muzaràbichs de tals illes, o dels pobladors catalans que hi dugué lo rey En Jaume I?»], ''Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana,'' tom IV, 1925-16, pàgina 23</ref> Per contrapropaganda eclesiàstica, la paraula va prendre en certs contexts una connotació negatiua de llicenciós en els costums o de [[Lliurepensament|lliurepensador]]<ref>{{GDLC|0083104|llibertí, llibertina}}</ref><ref>George A. Miller (red.), [http://wordnetweb.princeton.edu/perl/webwn?s=libertine «libertine» {{en}}],''[http://wordnet.princeton.edu WordNet, a lexical database for Englisch],'' Princeton, Princeton University, 1980 ss.</ref> que refusa els [[dogma|dogmes]] del [[catolicisme]]. Per a [[Joan Fuster i Ortells]] el llibertinatge és una «salvació del cos», una màxima reducció del dolor i la màxima promoció del plaer.<ref>Guillem Calaforra i Catellano, ''Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster'', [[València]], [[Universitat de València]], 2006, pàgines 198, {{ISBN |9788437063898}}</ref> [[Friedrich Nietzsche]] va ser un dels oposants majors a la moral ascètica i del combat eclesiàstic contra el llibertinatge. Considera que l'antillibertinatge i l'ideal [[ascetisme|ascètic]] ha actuat contra la salut de l'home.<ref>Joan Ordi, [http://www.alcoberro.info/pdf/ordinietgen.pdf ''Nietzsche: «La genealogia de la moral: síntesi de les idees més importants»''], Sils-Maria, Alta Engadina, juliol de 1887</ref>
 
==Vegeu també==
* [[Georges Eekhoud]], ''Les libertins d'Anvers {{fr}}'', Brussel·les, La Renaissance du Livre, 1934, 310 pàgines (en català: El llibertins d'Anvers)
* [[Jacob Israël de Haan]], «Antwerpsche Libertijnen» {{nl}} i «Pindarus' Dood» en''Libertijnsche Liederen'' (Cançons llibertines), en ''Verzamelde Gedichten'' (Obra completa), tom I, Amsterdam, G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 7-82, (en català: El llibertins anversesos)
* Nora Aceval (red.), traducció de Najat el Hachmi, «Verges, esclaus, talismans màgics, sultans… Són alguns dels elements que nodreixen aquests contes eròtics de la tradició oral àrab, transmesos durant generacions de dones que destil·len la saviesa d'una cultura autènticament popular», AA.VV., ''Contes llibertins del Magreb'', Barcelona, Columna, 2011, 120 pàgines, {{ISBN |9788466414319}}
==Referència==
{{Referències|2}}
383.797

modificacions