Obre el menú principal

Canvis

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
El determinisme lògic sosté que totes les proposicions, siguin sobre el passat, el present o el futur, són o bé certes o falses. El problema del lliure albir, en aquest context, és el problema de com poden ser lliures les eleccions, ja que el que hom fa en el futur ja està determinat com a cert o fals en el present.<ref name="Viv" />
 
El determinisme teològic sosté que hi ha un [[Déu]] que determina tot el que les persones faran, bé sigui coneixent els seus actes per avançat, segons algun tipus d'[[omnisciència]],<ref name="Fischer">Fischer, John Martin (1989) ''God, Foreknowledge and Freedom''. Stanford, CA: [[Stanford University Press]]. {{ISBN |1-55786-857-3}}</ref> o bé decretant per avançat les seves accions.<ref name="Watt">Watt, Montgomery (1948) ''Free-Will and Predestination in Early Islam''. London:Luzac & Co. </ref> El problema del lliure albir, en aquest context, és el problema de com poden ser lliures les accions humanes, si hi ha un ésser que ho ha determinat per nosaltres per avançat. De fet, aquest problema teològic ha estat molt present en els fonaments del [[cristianisme]] i el [[protestantisme]]: en el primer cas, en les discussions entre [[Pelagi]] i [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]], en el segon cas, entre [[Erasme]] i [[Luter]]. Tant Pelagi com Erasme donen a l'ésser humà responsabilitat sobre els seus actes, i per tant, responsabilitat sobre la seva salvació o condemna. Defensar el contrari, sostenen, seria negar [[llibertat]] a la persona, i fer de Déu un tirà arbitrari, ja que castigaria els humans per quelcom que no han pogut deixar de fer.
 
El determinisme biològic és la idea que tot el comportament, creences i desigs estan fixats per la nostra herència [[genètica]]. Hi ha també altres tipus de determinisme, incloent-hi el determinisme cultural i el determinisme psicològic.<ref name="Viv" /> També són molt comunes les combinacions i síntesis de tesis deterministes, com el determinisme ambiental (geogràfic i biològic).
[[Fitxer:Thomas Hobbes (portrait).jpg|thumb|[[Thomas Hobbes]] fou un compatibilista clàssic]]
 
Els [[compatibilistes]] mantenen que el determinisme és compatible amb el lliure albir. Una estratègia comuna emprada pels "compatibilistes clàssics", com [[Thomas Hobbes]], és postular que una persona actua lliurement només quan la persona desitja realitzar l'acte, i que la persona podria haver actuat d'una manera diferent, ''si així ho hagués decidit''. Hobbes atribueix a vegades aquesta llibertat compatibilista a la ''persona'', i no a una noció abstracta de ''[[voluntat]]'', assegurant, per exemple, que "no es pot deduir cap altra llibertat de la voluntat, desig o inclinació que la llibertat de l'ésser humà, que consisteix en això, que no troba barreres al que hom té la voluntat, el desig o la inclinació de fer.<ref name="Hobbes">"No liberty can be inferred to the will, desire, or inclination, but the liberty of the man; which consisteth in this, that he finds no stop, in doing what he has the will, desire, or inclination to do."<!-- sic, that is how Hobbes wrote it; don't change to "do". --> Hobbes, T. (1651) ''[[Leviathan]]'' (1968 edition). London:Penguin Books</ref> Per expressar aquesta condició crucial, [[David Hume]] escriu: "aquesta llibertat hipotètica se la deixa pertànyer universalment a cadascú que no sigui un presoner i en cadenes."<ref name="Hume">"This hypothetical liberty is universally allowed to belong to every one who is not a prisoner and in chains".Hume, D. (1740). ''A Treatise of Human Nature'' (1967 edition). [[Oxford University Press]], Oxford. {{ISBN |0-87220-230-5}}</ref>
 
Per il·lustrar la seva posició, els compatibilistes expliquen casos clars en què la llibertat d'algú és negada, sigui per violació, assassinat, robatori, o altres formes de coacció. En aquests casos, el lliure albir no és aplicable, no perquè el passat estigui determinant causalment el futur, sinó perquè l'agressor està invalidant els desigs de les víctimes i les preferències sobre les seves pròpies accions. L'agressor coarta la víctima i, segons els compatibilistes, això és el que invalida el lliure albir. Així, argumenten que el determinisme no importa, el que importa és que les eleccions individuals siguin el resultat dels seus propis desigs i preferències, i que no siguin invalidats per una força externa (o interna).<ref name="Hobbes" /><ref name="Hume" /> Per a ser un compatibilista, no cal adherir-se a una concepció particular del lliure albir, sinó tan sols negar que el determinisme estigui en conflicte amb el lliure albir.<ref name="CompSEP" />
La postura de [[William James]] fou ambivalent. Mentre que creia en el lliure albir en l'aspecte ètic, no creia que hi hagués evidència d'aquest en l'aspecte científic, ni cap de les seves pròpies introspeccions hi donaven suport.<ref>Vegeu Bricklin, Jonathan, "A Variety of Religious Experience: William James and the Non-Reality of Free Will", in Libet (1999), ''The Volitional Brain: Toward a Neuroscience of Free Will'' (Thorverton UK: Imprint Academic).</ref> A més a més, no acceptava l'incompatibilisme tal com està formulat a continuació; no creia que l'indeterminisme de les accions humanes fos un prerequisit per a la responsabilitat moral. En la seva obra ''Pragmatisme'', va escriure que "es pot confiar amb certesa que l'instint i la utilitat entre aquests porten al negoci social del càstig i la recompensa", més enllà de teories metafísiques.<ref name="JW">"Instinct and utility between them can safely be trusted to carry on the social business of punishment and praise" regardless of metaphysical theories. James, W. (1907) ''Pragmatism'' (1979 edition). Cambridge, MA: Harvard University Press</ref> Creia que l'indeterminisme és important com a "doctrina de l'alleujament" -permet creure que, encara que el món pugui ser considerat en molts aspectes un lloc dolent, pot esdevenir, amb les accions individuals, un lloc millor. El determinisme, argumenta, mina la idea que el progrés és un concepte real que porta a la millora en el món.<ref name="JW" />
 
Els "compatibilistes moderns", com [[Harry Frankfurt]] i [[Daniel Dennett]], argumenten que hi ha casos en què les eleccions d'un agent coartat continuen sent lliures, perquè una coerció d'aquest tipus coincideix amb les intencions i desigs personals de l'agent.<ref>Frankfurt, H. (1971) ''Freedom of the Will and the Concept of the Person'' in "[[Journal of Philosophy]]"</ref><ref name="DD1">Dennett, D., (1984) ''Elbow Room: The Varieties of Free Will Worth Wanting''. Bradford Books. {{ISBN |0-262-54042-8}}</ref> Frankfurt, en particular, discuteix una versió del compatibilisme anomenada la "malla jeràrquica". La idea és que un individu pot tenir desigs en conflicte en un primer ordre, i també tenir un desig sobre els diversos desigs de primer ordre (és a dir, un desig de segon ordre), amb l'efecte que un desig preval sobre els altres. La voluntat d'una persona és la d'identificar-se amb el seu desig efectiu de primer ordre, és a dir, aquell sobre el qual vol actuar. Així, per exemple, hi ha "addictes sense sentit", "addictes sense voler-ho", i "addictes que ho volen ser". Tots tres grups poden tenir el mateix desig de primer ordre de voler prendre la droga a què són [[addicció|addictes]], però alhora no voler prendre-la.
 
El primer grup, els "addictes sense sentit", no tenen un desig de segon ordre de prendre la droga. El segon grup, els "addictes sense voler-ho", tenen un desig de segon ordre de no prendre la droga, mentre el tercer grup, els "addictes que ho volen ser", tenen un desig de segon ordre de prendre-la. Segons Frankfurt, els membres del primer grup s'han de considerar desproveïts de voluntat, i per tant no pròpiament persones. Els membres del segon grup desitgen lliurement no prendre la droga, però la seva voluntat es veu superada per la seva addicció. Finalment, els membres del tercer grup prenen la droga a què són addictes de manera voluntària. La teoria de Frankfurt es pot ramificar per a qualsevol nombre de nivells. Els crítics amb aquesta teoria assenyalen que no hi ha certesa que els conflictes no sorgiran fins i tot a nivells de desig i preferència d'ordre superior.<ref>Watson, D. 1982. ''Free Will''. New York: Oxford University Press.</ref> D'altres argumenten que Frankfurt no ofereix una explicació adequada de com els diversos nivells de la jerarquia s'interrelacionen entre si.<ref>Fischer, John Martin, and Mark Ravizza. 1998. Responsibility and Control: An Essay on Moral Responsibility. Cambridge: Cambridge University Press.</ref>
 
En ''Elbow Room'' (''L'espai lliure''), Dennett presenta un argument per a una teoria compatibilista del lliure albir, que més endavant va desenvolupar en el llibre ''Freedom Evolves'' (''La llibertat evoluciona'').<ref name="DD2">Dennett, D. (2003) ''Freedom Evolves''. Viking Books. {{ISBN |0-670-03186-0}}</ref> El raonament central és que, si hom exclou Déu, un [[dimoni]] infinitament poderós, i altres possibilitats d'aquest tipus, aleshores pel [[teoria del caos|caos]] i els límits [[epistemologia|epistèmics]] a la precisió del nostre coneixement sobre l'estat actual del món, el futur no està definit prou clarament per a tots els éssers vius finits. L'única cosa que resta ben definida són les "expectatives". L'habilitat de fer "una altra cosa" només té sentit quan s'està tractant amb aquestes expectatives, i no amb algun tipus de futur que ni coneixem ni es pot arribar a conèixer.
 
Segons Dennett, com que els individus tenen l'habilitat d'actuar d'una manera diferent al que tothom espera, el lliure albir pot existir.<ref name="DD2" /> Els incompatibilistes afirmen que el problema amb aquesta idea és que podríem ser mers "autòmats responent de manera predictible als estímuls del nostre entorn". Així doncs, totes les nostres accions serien controlades per forces exteriors a nosaltres mateixos, o per un factor [[aleatori]].<ref name="Kaney">Kane, R. ''The Oxford Handbook to Free Will''. Oxford University Press. {{ISBN |0-19-513336-6}}.</ref> També s'han presentat anàlisis més sofisticades sobre una teoria compatibilista del lliure albir, així com d'altres crítiques.<ref name="CompSEP" />
 
=== Incompatibilisme ===
[[Fitxer:Paul Heinrich Dietrich Baron d'Holbach Roslin.jpg|thumb|El [[baró d'Holbach]] fou un determinista fort]]
 
Els "deterministes forts", com el [[baró d'Holbach]], són els incompatibilistes que accepten el determinisme i rebutgen el lliure albir. Els que segueixen la idea metafísica del liberalisme llibertari, com [[Thomas Reid]], [[Peter van Inwagen]], i [[Robert Kane (filòsof)|Robert Kane]], són els incompatibilistes que accepten el lliure albir i rebutgen el determinisme, argumentant que alguna forma d'indeterminisme és certa.<ref name="Wagen">van Invagen, P. (1983) ''An Essay on Free Will''. Oxford:Clarendon Press. {{ISBN |0-19-824924-1}}</ref> Una altra visió de l'incompatibilisme fort assegura que el lliure albir és incompatible tant amb el determinisme com amb l'indeterminisme. Aquesta postura la defensa Derk Pereboom.<ref>Pereboom, D. (2003) ''Living without Free Will''. Cambridge University Press.</ref>
 
Un dels arguments tradicionals de l'incompatibilisme està basat en el "bombament d'intuició" (en [[anglès]], ''intuition pump''): si una persona té les seves accions o eleccions determinades, aleshores es comporta com altres objectes mecànics que tenen determinat el seu curs d'acció, com una joguina, una taula de billar, un peluix o un robot. Com que aquests objectes no tenen lliure albir, aleshores les persones no poden tenir lliure albir, si el determinisme és cert.<ref> Fischer, J.M. (1983) "Incompatibilism" in ''Philosophical Studies''. 43:121-37 </ref><ref name="Wagen" /> Aquest argument és rebutjat pels compatibilistes com Daniel Dennett, pel fet que, fins i tot si els éssers humans tenen quelcom a veure amb aquests objectes, no se'n segueix que no hi hagi diferències importants.<ref name="DD1" />
 
Un altre argument per a l'incompatibilisme és la "cadena causal". L'incompatibilisme és clau en la teoria [[idealisme|idealista]] del lliure albir. La majoria d'incompatibilistes rebutgen la idea que la llibertat consisteixi simplement en el comportament "voluntari". Insisteixen que, més aviat, el que el lliure albir significa és que l'ésser humà sigui la "primera" o la "última" causa de les seves accions. Ha de ser una "causa pròpia" (''causa sui''), seguint l'expressió tradicional. Ser responsable de les eleccions de cadascú significa ser la primera causa d'aquestes eleccions, en què primera causa significa que no hi ha una causa antecedent a aquesta. L'argument és, doncs, que si la persona té lliure albir, aleshores és la causa final de les seves accions. Si el determinisme és cert, aleshores totes les eleccions de l'ésser humà són causades per esdeveniments i fets fora del seu control, i per tant no pot ser causa última de les seves accions. En conseqüència, no pot tenir lliure albir.<ref>Kane, R. (1996) ''The Significance of Free Will'', Oxford:Oxford University Press. {{ISBN |0-19-512656-4}}</ref><ref>Campbell, C.A. (1957) ''On Selfhood and Godhood'', London: George Allen and Unwin. {{ISBN |0-415-29624-2}}</ref><ref>Sartre, J.P. (1943) ''Being and Nothingness'', reprint 1993. New York:Washington Square Press. [[Sartre]] també proporciona una versió psicològica de l'argument argumentant que si les accions de l'home no són pròpies, actuaria per ''mala fe''.</ref> Aquest argument ha suposat un repte per a diversos filòsofs compatibilistes.<ref>Fischer, R.M. (1994) ''The Metaphysics of Free Will'', Oxford:Blackwell</ref><ref>Bok, H. (1998) ''Freedom and Responsibility'', Princeton:Princeton University Press. ISBN 0-691-01566-X</ref>
 
Un tercer argument a favor de l'incompatibilisme va ser formular per [[Carl Ginet]] als anys 60, i ha rebut molta atenció en els treballs recents. L'argument simplificat diu que si el determinisme és cert, aleshores no tenim control sobre els esdeveniments del passat que han determinat el nostre estat present, i tampoc no tenim control sobre les lleis de la natura. Atès que no podem controlar aquests aspectes, tampoc no podem tenir control sobre les ''conseqüències'' d'aquests. Com que les nostres eleccions i actes presents, assumint el determinisme, són una conseqüència necessària del passat i les lleis de la natura, aleshores no tenim control sobre aquestes i, per tant, no podem tenir lliure albir. Aquest argument és conegut com a ''argument de la conseqüència''.<ref>Ginet, C. (1966) "Might We Have No Choice?" In Lehrer, 1966: 87–104.</ref><ref name="Ving"> Van Inwagen, P. and Zimmerman, D. (1998) ''Metaphysics: The Big Questions''. Oxford:Blackwell</ref> Peter van Inwagen remarca que C. D. Broad tenia una versió d'aquest argument de la conseqüència ja als anys 30.<ref>Inwagen, P. (n.d.) [http://philosophy.nd.edu/people/all/profiles/van-inwagen-peter/documents/HowThinkFW.doc "How to think about free will"] (en anglès), p. 15.</ref>
[[Fitxer:Schopenhauer.jpg|thumb|Gran part de l'obra d'[[Arthur Schopenhauer]] tracta de la noció de voluntat i de la seva relació amb la llibertat]]
Algunes postures filosòfiques són difícils de categoritzar com a compatibilisme o incompatibilisme, determinisme fort o llibertarisme. [[John Locke]], per exemple, va negar que l'expressió "lliure albir" tingués cap sentit (és interessant comparar-ho amb el no-cognitivisme teòlogic, una afirmació similar sobre l'existència de Déu). També creia que si el determinisme era cert o no, era una qüestió irrellevant. Creia que la característica definitòria del comportament voluntari era que els individus tenien l'habilitat de ''posposar'' una decisió prou de temps per reflexionar sobre les conseqüències de l'elecció: "...la voluntat en la veritat, no significa cap altra cosa que el poder, o l'habilitat, de preferir o escollir".<ref>"...the will in truth, signifies nothing but a power, or ability, to prefer or choose". Locke, J. (1689). ''An Essay Concerning Human Understanding'' (Assaig sobre l'enteniment humà) (1998, ed). Book II, Chap. XXI, Sec. 17. Penguin Classics, Toronto.</ref> De manera similar, [[David Hume]] va discutir la possibilitat que el debat sobre el lliure albir no fos, de fet, més que un problema lingüístic. També va suggerir que el lliure albir podria ser, en realitat, una "falsa sensació o experiència similar" (una ''vel·leïtat''), que està associada a moltes de les nostres accions quan les duem a terme. Després de reflexionar-hi, ens adonem que aquestes accions eren necessàries i havien estat determinades tot el temps.<ref>Hume, D. (1765)''An Enquiry Concerning Human Understanding'', Indianaplolis: Hacket Publishing Co. Second edition. 1993. {{ISBN |0-87220-230-5}}</ref>
[[Arthur Schopenhauer]] va plantejar el problema del lliure albir i responsabilitat moral en aquests termes:
<blockquote>Tothom creu ''a priori'' ser completament lliure, fins i tot en les seves accions individuals, i creu que a cada moment pot començar un altre tipus de vida. (...) Però ''a posteriori'', amb l'experiència, descobreix sorprès que no és lliure, sinó subjecte a la necessitat, que a pesar de totes les seves resolucions i reflexions no canvia la seva conducta, i que des del principi de la seva vida fins al seu final, ha de suportar el caràcter que ell mateix condemna...".<ref>Everyone believes himself ''a priori'' to be perfectly free, even in his individual actions, and thinks that at every moment he can commence another manner of life. ... But ''a posteriori'', through experience, he finds to his astonishment that he is not free, but subjected to necessity, that in spite of all his resolutions and reflections he does not change his conduct, and that from the beginning of his life to the end of it, he must carry out the very character which he himself condemns...." Schopenhauer, Arthur, ''The Wisdom of Life'', p 147</ref></blockquote>
 
En la seva obra ''Sobre la llibertat de la voluntat'' (''Ueber die Freiheit des menschlichen Willens''), Schopenhauer afirma: "Pots fer el que desitgis, però en qualsevol moment de la teva vida, pots voler tant una sola cosa definida, i absolutament res diferent a aquesta cosa".<ref>"You can do what you will, but in any given moment of your life you can ''will'' only one definite thing and absolutely nothing other than that one thing." Schopenhauer, Arthur, ''On the Freedom of the Will'', Oxford: Basil Blackwell {{ISBN |0-631-14552-4}}</ref>
 
[[Rudolf Steiner]], que va col·laborar en l'edició completa de l'obra d'Arthur Schopenhauer,<ref>{{ref-web|títol=Arthur Schopenhauers sämtliche Werke in zwölf Bänden. Mit Einleitung von Dr. Rudolf Steiner, Stuttgart: Verlag der J.G. Cotta'schen Buchhandlung Nachfolger, o.J. [1894-96]|autor=Rudolf Steiner|url=http://www.pitt.edu/~kafka/k_s_bibII.html}}</ref> va escriure ''La filosofia de la llibertat'' (''Philosophie der Freiheit''), que se centra en el problema del lliure albir. Steiner (1861–1925), inicialment, divideix la llibertat en dos aspectes: la llibertat de pensament i la llibertat d'acció. Argumenta que la llibertat interior s'aconsegueix quan aconseguim bastir un pont entre les nostres impressions sensorials, que reflecteixen l'aparença externa del món, i els nostres pensaments, que ens donen accés a la naturalesa interna del món. La llibertat exterior s'aconsegueix impregnant els nostres actes per ''imaginació moral''. Steiner vol mostrar que aquests dos aspectes de la llibertat interna i externa són integrals l'una amb l'altra, i que l'autèntica llibertat només es pot aconseguir quan estan unides.<ref> Steiner, R. (1964). Rudolf Steiner Press, London, 1964, 1970, 1972, 1979, 230 p., traduït de la 12a edició en alemany de 1962, per Michael Wilson. [http://www.rsarchive.org/Books/GA004/ ((versió online))] (en alemany)</ref>
383.797

modificacions