Majestat Batlló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.57.10.145. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 22:
| peu imatge2 =
}}
La '''Majestat Batlló''' és una imatge en [[fusta]] policromada del [[segle XII]], que representa Crist crucificat, en actitud de "[[Crist Majestat]]" o triomfant, sense rastres de sofriment. És una de les mostres més interessants d'imatgeria [[medieval]] d'aquest tipus [[iconografia|iconogràfic]] conservades a [[Catalunya]]. La seva procedència s'ha situat als [[Pirineus]] catalans de la comarca de la [[Garrotxa]].<ref name="MNAC">Camps i Sòria, Jordi, (1992), ''Museu Nacional d'art de Catalunya'', ''Prefiguración'', Barcelona, Lunwerg Editores, {{ISBN |84-8043-004-4}} </ref> Actualment es troba exposada al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] de [[Barcelona]].
 
== Història ==
La Majestat Batlló deu el seu nom al col·leccionista [[Enric Batlló i Batlló]], que la va comprar en un mercat d'antiguitats i la va donar a la [[Diputació de Barcelona]] l'any [[1914]]. Al moment d'arribar al [[museu]] estava coberta per una capa de vernís que impedia de veure'n la policromia.<ref>Trens, M., (1966) ''Les majestats catalanes'', (Monumenta Cataloniae, XIII) Barcelona, p.161</ref>
 
Es creu que aquest tipus d'iconografia es va introduir a Catalunya pels [[pisa]]ns, quan van arribar el [[1114]] per ajudar el [[comte de Barcelona]] [[Ramon Berenguer III]], en la seva conquesta de les illes [[Balears]].<ref>Pijoán, José, (1927), ''Historia general del arte'', Volumen IX, colección Summa Artis. El arte románico siglos XI y XII, p. 505</ref> Al període [[romànic]], la [[fusta]] va ser un dels materials més emprats per a l'elaboració del mobiliari litúrgic i les imatges per a l'interior dels temples, emprant-se per als crists crucificats dos blocs o troncs de fusta, un per al cos i un altre per als braços, sent normal que després de tallades les imatges es policromessin.<ref>Sureda, Joan, ( 1985) ''Historia Universal del Arte'', Volumen IV, Editorial Planeta, p.132, {{ISBN |84-320-6684-2}}</ref>
 
La imatge del crist crucificat, a l'[[Edat mitjana]], es presenta en diversos tipus d'iconografia:
 
* Amb el tors nu i amb el ''[[perizonium]]'' o faldilla curta lligada a la cintura i mort a la creu amb els ulls tancats i el rostre amb dramatisme i certa tensió
* El Crist damunt la [[creu]] amb la túnica llarga cenyida a la cintura i triomfant, amb la particularitat de tenir els ulls oberts i sense cap signe de dolor, com la Majestat Batlló. Aquesta representació va ser la més abundant a l'Occident durant tot el [[segle XII]] seguint el prototip del Crist [[Santa Faç de Lucca|''Volto Santo'' de Lucca]]. Després de noves datacions d'aquest Crist es considera que és una obra tardana de finals del segle XII o inicis del XIII, per la qual cosa es planteja problemes a la cronologia d'altres crucifixions, segurament el ''Volto Santo'' és una còpia d'un prototip anterior com el de la catedral de [[Milà]] o el de la Majestat Batlló de Barcelona.<ref>Barral i Altet, Xavier, ''Art de Catalunya'', (1997), Barcelona, Volum 6 Thema, Equip Editorial, pp.192-193 {{ISBN |84-921314-6-2}} </ref>
 
La Majestat Batlló ha estat sempre relacionada amb el ''[[Santa Faç de Lucca|Volto Santo]]'' de la [[catedral de Lucca]]. També se la compara amb d'altres per la indumentària, la túnica i el cenyidor, com ara la de la Catedral de [[Braunschweig]] del [[1173]] o la conservada al Museu d'Art Sacra de [[San Gimignano]].<ref> Armandi, M., 122 ''Volto Santo o Crist Majestat'' en ''Catàleg d'escultura i pintura medievals'', 1. Fons del Museu Frederic Marès, Barcelona, 1991, cat.Núm. 122, pp. 105-109</ref> A Catalunya se l'ha relacionada amb la de [[Les Planes d'Hostoles]], la de Sant Salvador de [[Bellver de Cerdanya|Bellver]], la de [[Beget]], la d'[[Angostrina]] i la d'[[Santa Eulàlia d'Éller|Éller]], encara que solament la de Bellver i la de Beget, disposen dels plecs tubulars.<ref>Bastardes i Parera, R., ( 1978), ''Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya'', ''Art romànic IX'', Barcelona, Artestudi, p.p.86-87 {{ISBN |84-8518-010-0}} </ref>
 
Amb motiu d’una exposició que el museu va organitzar el 2008, es va iniciar l’estudi material de la peça, amb l’anàlisi dels tipus de fusta. Posteriorment, aquest estudi va estimular un examen integral de la talla, amb tots els mitjans científics a l’abast: radiografia, reflectografia infraroja, llum ultraviolada i presa de mostres, així com l’observació detallada amb lupa binocular. Aquesta recerca ha permès extrapolar una reconstrucció virtual de la decoració i el color romànics encara presents en moltes zones sota la policromia visible avui dia, que es podria datar entre mig segle i un segle més tard que l’original.
Línia 40:
== Descripció ==
[[Fitxer:056 Majestat Batlló.jpg|thumb|left|250px|Imatge frontal de la '''Majestat Batlló''']]
L'obra és tallada en fusta de [[xiprer]] i de castanyer,<ref>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/mnac/cromam08.htm|consulta=4 juny 2013|títol=MNAC. Àmbit VIII. La Imatgeria|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> la seva procedència se situa habitualment a la regió d'[[Olot]], a la comarca de la [[Garrotxa]].<ref>Barral i Altet, Xavier, ''Art de Catalunya'', (1997)Barcelona, Volum 6 Thema, Equip Editorial, p.193, {{ISBN |84-921314-6-2}}</ref> La imatge del Crist té unes mides de 94 x 96 x 17&nbsp;cm i la creu de 156 x 120 x 4&nbsp;cm<ref>Carbonell i Esteller, Eduard – Sureda i Pons, Joan, (1997) ''Tresors Medievals del Museu Nacional d'art de Catalunya'',Barcelona, Lunwerg Editores, p.39, {{ISBN |84-7782-462-2}} </ref>
 
Es caracteritza la imatge per l'actitud rígida i solemne, amb els ulls oberts, amb una talla esquemàtica, que s'adiu amb un cert sentit del detall com els que s'observen als cabells i la barba, li falten els peus i alguns dits de les mans. El Crist està vestit amb una llarga túnica amb mànigues també llargues (túnica ''manicata'') i plecs tubulars paral·lels que la recorren a la seva totalitat, (que es poden veure també a la [[Majestat de Baget]] de la Garrotxa);<ref name="MNAC"/> està policromada amb cercles de color vermell amb fons blau i motius vegetals de clara influència oriental; es troben teixits islàmics amb decoració semblant al [[Museu Episcopal de Vic]]. La creu està pintada a base de franges blaves, blanques i vermelles i presenta a la part superior la inscripció:{{cita|JHS NAZARENUS REX IUDEORUM}}
Línia 49:
 
== Simbologia ==
A la [[símbol|simbologia]], la representació del Crist amb els ulls oberts, s'interpreta com el triomf sobre la [[mort]],<ref name="MNAC"/> així com del caràcter de les vestidures, es fa la seva lectura, com a reflex de l'[[Apocalipsi]].<ref>Schiller, Gertrud, ''Iconography of Christian Art'', Volum II, (1972) Londres, pp.144-145, {{ISBN |0853313245}} </ref>
 
L'[[Agnus Dei]], que salva els homes amb la seva sang, també representa el triomf sobre la mort i comparteix amb [[Déu]] el tron i és adorat pels homes.<ref>Sureda, Joan, (1985) ''Historia Universal del Arte'', Volum IV, Editorial Planeta, p.150, {{ISBN |84-320-6684-2}}</ref>
 
== Cronologia ==