Revisió del 11:09, 4 març 2008 modifica Xvazquez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 18.962 edits Desfets els canvis en la revisió 1968888 de Xvazquez ← Edició anterior		Revisió del 14:04, 20 març 2008 modifica desfés Qllach (discussió \| contribucions) 16.908 edits m Taxó - tàxon Edició següent →
Línia 4: Per exemple, el [[quiridi]] (extremitat amb cinc [[dit]]s) és la condició ancestral de les extremitats dels primitius [[tetràpodes]] i és per tant una plesiomorfia. A partir d'aquesta condició primitiva, van sorgir diversos estats apomòrfics, com les extremitats amb un sol dit dels [[cavall]], les aletes dels [[cetacis]] o l'atròfia de les potes de les [[serps]]. Les plesiomorfies no han d'utilitzar-se per a definir grups [[monofilètic]]s ([[clade]]s). El fet de compartir un o més caràcters plesiomòrfics no justifica la creació de [[~~taxó\|taxons~~tàxon]]s. Així, durant dècades, els animals [[diblàstic]]s ([[cnidaris]] i [[ctenòfors]]) es van agrupar en el [[filum]] [[celenteri]]s pel fet de posseir només dues [[fulles embrionàries]], [[ectoderma]] i [[endoderma]]; però es considera que aquesta és la condició ancestral dels primitius [[eumetazou]]s i, no existint cap caràcter apomòrfic que reuneixi a cnidaris i ctenòfors, és inadequat formar un ~~taxó~~tàxon amb ambdós grups. L'aparició d'una tercera fulla embrionària (la [[mesoderma]]) és una apomrofia (novetat evolutiva) i per tant sí és justificat agrupar a tots els animals [[bilateri\|triblàstic]]s (amb mesoderma, a més d'ectoderma i endoderma). [[Categoria:Filogènia\|Plesiomorfia]]

Plesiomorfia: diferència entre les revisions