Diferència entre revisions de la pàgina «Mas»

4 bytes afegits ,  fa 3 anys
m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
(termes relacionats: alqueria, possessió, lloc)
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
Tot arreu de l'[[Imperi Carolingi|Imperi carolingi]] existia una institució semblant: ''mansus'' (nl: ''Hoeve'', de: ''Hufe''), també anomenat ''vil·la'' o ''curtis''. Era una explotació agrícola que tenia una superfície prou extensa per a permetre l'autarquia del masover ''(mansionarius)'' i la seva família. El masover tenia terres quasi pròpies que explotava lliurement; en bescanvi d'aquest dret, havia de prestar serveis a la masia principal, (nl: ''Vroonhof'', de: ''Fronhof'' o ''Gutshof''), la residència del senyor o del seu administrador, sovint un edifici força ric.
 
El ''mansus'' significava tant l'edifici central, l'explotació agrícola, com una unitat de mesura de superfície, que segons les regions pot variar d'unes 7-10 [[hectàrea|hectàrees]] a [[Slesvig-Holstein]], el doble a l'est de [[Bèlgica]] i fins a 30 hectàrees als [[Vierlande|Vier]] i [[Marschlande]] i a l'[[Alte Land]]. A les terres riques, les masies que passaven del pare al fill gran, esdevenien edificis representatius amb què el masover mostrava la seva riquesa amb decoracions opulentes. Ans al contrari de Catalunya, a la [[gran planúria europea]], per la construcció de la masia, s'utilitzava més sovint l'[[entramat de fusta]] o els [[maó (construcció)|maons]] que no la pedra natural.<ref>Daniel Tilgner (redacció), «Hufnerhäuser und Hallenkaten», ''Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt'', Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 935, {{ISBN |3-455-11333-8}} (en català: Masies opulents i masies petites)</ref>
 
A [[Slesvig-Holstein]], l'administració [[dinamarca|danesa]] va imposar el 1790 una reforma agrícola per tal de reconstituir explotacions que tenien una terra contigua, la ''Verkoppelung'' o l'enganxament. Segons la superfície, es parlava aleshores d'un mas complet, de mig, de tercer i de quart mas. Els tercers i quarts masos eren destinats als artesans que tenien un altre ofici principal.
383.797

modificacions