Mesopotàmia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 188.86.3.164. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 33:
Es distingeixen les següents etapes:
* El període prehistòric (10000-3100 aC).- En aquest període el nord de Mesopotàmia era la regió més culturitzada. S'hi troben les cultures més antigues: [[Jarmo]], [[cultura de Samarra]] i, sobretot, la [[Tell Halaf|cultura de Tell Halaf]], que s'estén des de prop de Mossul, a l'Iraq actual, fins a la Mediterrània.
* La protohistòria (3100-2900 aC).- Durant aquest període el nord s'estanca, mentre que el sud té una sèrie de transformacions fonamentals: en la [[Període d'Uruk|cultura d'Uruk IV]] apareix per primera vegada l'escriptura, ideogràfica,<ref>William L Langer,"An Encyclopedia of World History ", 1972, Boston, MA: Houghton Mifflin Company, p. 9. {{ISBN
* El període històric (2900-2700 aC).- Al començament d'aquest període Mesopotàmia era poblada per [[semites]] i per [[sumeris]], tots dos immigrats a la zona, on ja hi havia una població autòctona. Mentre que els semites són ben coneguts, els sumeris constitueixen un misteri quant al lloc d'origen i a la seva llengua.<ref>C.L. Woolley, "The Sumerians", 1965, Nova York, ed. W.W. Norton, p.9</ref>
Línia 144:
|any= 2002
| editorial = Fuenlabrada: Cátedra
| id = {{ISBN
També va florir l'astronomia. Els sumeris sabien distingir entre [[planeta|planetes]] -objectes mòbils- i [[estrella|estrelles]]. Però van ser els [[babilònia|babilonis]] els qui més van desenvolupar aquest camp, sent capaços de preveure fenòmens [[astronomia|astronòmics]] amb antelació. Aquest coneixement de l'astronomia els va portar a adoptar un precís [[calendari lunar]], que incloïa un mes suplementari que l'ajustava al solar.<ref name="ciencias" />
Línia 154:
[[Fitxer:Hymn Iddin-Dagan Louvre AO8864.jpg|thumb|140px|Himme a Iddin-Dagan, rei de [[Larsa]]. Inscripcions [[Escriptura cuneïforme|cuneïformes]] en [[sumeri]] d'entorn el [[segle XX aC]].]]
La literatura sumèrica comprèn tres grans temes, [[mites]], [[himnes]] i lamentacions. Els mites es componen de breus històries que tracten de perfilar la personalitat dels [[Mitologia mesopotàmica|déus mesopotàmics]]: [[Enlil]], el déu i progenitor de les divinitats menors; [[Inanna]], deessa de l'amor i de la guerra o [[Enki]], déu de l'aigua dolça sovint enfrontat a [[Ninhursag]], deessa de les muntanyes. Els himnes són textos de lloança als déus, reis, ciutats o temples. Les lamentacions relaten temes catastròfics com la destrucció de ciutats o temples i el sentiment de ser abandonats pels déus.<ref name="marglitsum">{{ref-llibre| autor = Margueron, Jean-Claude|capítol= La época del Dinástico Arcaico|títol= Los mesopotámicos |any= 2002 | editorial = Fuenlabrada: Cátedra | id = {{ISBN
Algunes d'aquestes històries possiblement es basen en fets històrics com ara: guerres, inundacions o l'activitat constructora d'un rei important, magnificats i distorsionats amb el temps.<ref name="marglitsum"/>
Línia 211:
== Bibliografia==
* Elena Cassin, Joean Bottéro i Joan Vercoeur, ''Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio'', Mexico DF, Buenos Aires i Madrid, 1a edició 1970, {{ISBN
* [http://www.xtec.es/~msolana/tot/mesopotamia/mesopot.html Solana M. Mesopotàmia (www.xtec.es)].
* [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0042156.xml Mesopotàmia. Enciclopèdia catalana].
| |||