Modes grecs: diferència entre les revisions

L'[[església ortodoxa|Església bizantina]] va desenvolupar en els seus orígens un sistema de vuit modes musicals (els [[octoechos|octoechoi]]), que van servir com a model perquè els teòrics del [[cant pla]] medieval europeu desenvolupessin el seu propi sistema de classificació modal a partir del s. IX.<ref> Harold S. Powers, "Mode, § II: Medieval modal theory, 2: Carolíngia synthesis, 9th-10th centuries", '' The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications; New York: Grove's Dictionaries of Music, 2001). {{ISBN |978-1-56159-239-5}} </ref> De l'èxit d'Occident en sintetitzar aquest sistema amb elements del quart llibre de la sèrie '' De institutione musica '' de [[Boeci]] va néixer la falsa impressió que els oktōēchos bizantins eren herència directa de l'antiga Grècia.<ref> Peter Jeffery, "Oktōēchos", '' The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications, New York: Grove's Dictionaries of music, 2001). {{ISBN |978-1-56159-239-5}} </ref>

El terme va ser usat originalemte per a designar a una de les '' harmoniai '' tradicionals de la teoria musical grega i tenia diversos significats, entre els quals s'incloïa el sentit d'octava formada per vuit sons. Aquest nom va ser pres en el s. II (juntament amb altres sis) per [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] per a designar els seus set '' tonoi '' o tonalitats de transposició. Quatre segles més tard, Boeci va interpretar a Ptolemeu en Llatí, encara amb el sentit de tonalitats de transposició, no escales. Quan es va formular la teoria del cant en el s. XIX aquests set noms més un vuitè mode, Hipermixolidi (més tard modificat a Hipomixolidi), van ser presos novament en el tractat anònim '' Alia Musica ''. Un dels comentaris sobre aquest tractat, anomenat '' Nova Expositio '', els va donar per primera vegada el sentit d'[[: en: octave species|espècies d'octaves]] diatòniques, o escales.<ref> Harold S. Powers, "Dorian", '' The New Grove Dictionary of Music and Musicians '', second edition, 29 vols., Edited by Stanley Sadie and John Tyrrell (London: Macmillan Publications, New York: Grove's Dictionaries of Music, 2001): 7: 507. {{ISBN |978-1-56159-239-5}} </ref>

* Barker, Andrew (ed.) (1984–89). ''Greek Musical Writings''. 2 vols. Cambridge & New York: Cambridge University Press. {{ISBN |0-521-23593-6}} (v. 1) ISBN 0-521-30220-X (v. 2).

* Chalmers, John H. (1993). ''[http://eamusic.dartmouth.edu/~larry/published_articles/divisions_of_the_tetrachord/index.htmlDivisions of the Tetrachord / Peri ton tou tetrakhordou katatomon / Sectiones tetrachordi: A Prolegomenon to the Construction of Musical Scales]'', edited by Larry Polansky and Carter Scholz, foreword by Lou Harrison. Hanover, NH: Frog Peak Music. {{ISBN |0-945996-04-7}}

* Cooper, Peter (1995). ''Mel Bay's Complete Irish Fiddle Player''. Pacific, Missouri: Mel Bay Publications. {{ISBN |0-7866-6557-2}}

* Cott, Jonathan (1973). ''Stockhausen: Conversations with the Composer''. New York: Simon and Schuster. {{ISBN |0-671-21495-0}}

* Curtis, Liane (1997). "Mode". In ''Companion to Medieval and Renaissance Music'', edited by Tess Knighton and David Fallows. Berkeley: University of California Press. {{ISBN |0-520-21081-6}}.

* Dahlhaus, Carl (1990). ''Studies on the Origin of Harmonic Tonality''. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. {{ISBN |0-691-09135-8}}.

* Hoppin, Richard (1978). ''Medieval Music''. The Norton Introduction to Music History. New York: Norton. {{ISBN |0-393-09090-6}}.

* Mathiesen, Thomas J. (1999). [http://books.google.cat/books?id=Td5odzctae8C&pg=PA25&dq=Apollo%27s+Lyre+perfect+melos&cd=1#v=onepage&q=&f=false ''Apollo's Lyre: Greek Music and Music Theory in Antiquity and the Middle Ages'']. Publications of the Center for the History of Music Theory and Literature 2. Lincoln: University of Nebraska Press. {{ISBN |0-8032-3079-6}}.

* Palisca, Claude V. (2006). ''Music and Ideas in the Sixteenth and Seventeenth Centuries''. Studies in the History of Music Theory and Literature 1. University of Illinois Press. {{ISBN |9780252031564}}.

* Samson, Jim (1977). ''Music in Transition: A Study of Tonal Expansion and Atonality, 1900-1920''. Oxford & New York: Oxford University Press. {{ISBN |0-460-86150-6}}.

*Smith, Charlotte (1989). ''[http://books.google.co.uk/books?id=usc74SGmrf8C&pg=PA14&lpg=PA14&dq=dominant+reciting+tone+tenor&source=bl&ots=WJY8oaf5WU&sig=SzGikjFrIoRCV7xMdfWv_YQ-F9k&hl=ca&ei=FsG7Sp3iGJ-UjAfRioSpCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6#v=onepage&q=a%20manual%20of%20sixteenth&f=falseA Manual of Sixteenth-Century Contrapuntal Style]''. Newark: University of Delaware Press; London: Associated University Presses.{{ISBN |978-0-87413-327-1}}