Mòrins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 5:
 
== Etimologia ==
''Morini'' « Morins » es un mot derivat amb el sufix ''-no-'' que es retroba en el nom d'altres pobles celtes (''[[Rutens|Ruteni]]'', ''[[Santons|Santoni]]'', ''[[Turons|Turoni]]'' o ''[[Tigurins|Tigurini]]'').<ref>Pierre-Yves Lambert, ''La langue gauloise : description linguistique, commentaire d'inscriptions choisies (Éd. rev. et augm.)'', Paris, Ed. Errance, coll. « Collection des Hespérides », 2003, 248 p., ill., couv. ill. en coul. ; 24 cm ({{ISBN |2-87772-224-4}}, ISSN 0982-2720, notice BnF no FRBNF38970347), p. 34</ref>
 
L'arrel és probablement el [[gal (llengua)|gal]] ''mori'', mar, atestat amb la forma ''more'' al ''[[Glossari d'Endlicher|Glossari de Viena]]'' i [[Glossa|glossat]] pel llatí ''mare'', mar. De la mateixa manera, la forma derivada ''morici'' és glossada per ''marini''.<ref>[[Xavier Delamarre]] (préf. Pierre-Yves Lambert), ''Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental (2e éd. rev. et augm.)'', Paris, Éd. Errance, coll. « Collection des Hespérides », 2003, 440 p., couv. ill. en coul. ; 24 cm ({{ISBN |2-87772-237-6}}, ISSN 0982-2720, notice BnF no FRBNF38972112), p. 228</ref> ''Morini'' constitueix doncs una variant de ''morici'' 'mariners' i podria significar « els del mar ».<ref>Pierre-Yves Lambert, ''Op. cit.''</ref> Es retroba aquesta arrel al nom dels pobles [[Armòrica|armoricans]], d'''Aremorici'' « els qui habiten davant del mar ». ''Mori'' és un parent proper del [[gal·lès]] ''môr'' i del [[còrnic]] i [[bretó]] ''mor''.<ref>Xavier Delamarre, ''Op. cit.''</ref>
 
Aquest terme es derivaria de l'[[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]] comú *''mori'' « mar » o « llacuna » (més que ''*mari'') que també va donar el [[Protogermànic|germànic]] *''mari'' « mer, llac », cf. l'anglès ''mere'', l'alemany ''Meer'', el neerlandès ''meer'' o el [[nòrdic antic]] ''marr'', d'on el francès ''mare'' ([[Estany (embassament)|estany]]), l'antic eslau ''morje'' i el llatí ''mare'' (« mar », d'on el català 'mar').<ref>Ugo Janssens, Op. cit., {{p.|51}}</ref><ref>Bernard Sergent, Op. cit., {{p.|211}}</ref>