Nacions celtes: diferència entre les revisions

El terme "nacions celtes" deriva dels estudis [[lingüística|lingüístics]] de l'erudit del segle XVI [[George Buchanan]] i del [[Homo universalis|polimat]] [[Edward Lhuyd]].<ref name="Amgueddfa 1">{{ref-web|títol=Who were the Celts? ... Rhagor|url=http://www.museumwales.ac.uk/articles/2007-05-04/Who-were-the-Celts/ |consulta=2009-12-10|editor=[[National Museum Cardiff|Amgueddfa Cymru – National Museum Wales]]|data= 4 maig 2007|obra=Amgueddfa Cymru – National Museum Wales website}}</ref> Com a assistent i [[conservador]] de l'[[Ashmolean Museum]] d'[[Oxford]] (1691-1709), Lhuyd va viatjar extensament per Gran Bretanya, Irlanda i Bretanya entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII. Va prendre nota de la similitud entre les llengües de Bretanya, Cornualla i Gal·les, a les que va anomenar "[[Llengües cèltiques|Celtes-P]]" o [[llengües britòniques|britònic]], entre les llengües d'Irlanda, illa de Man i Escòcia, a les que va anomenar "[[Llengües cèltiques|Celta-Q]]" o [[Llengües goidèliques|goidèlic]], i entre els dos grups. Lhuyd va publicar en 1707 ''Archaeologia Britannica: an Account of the Languages, Histories and Customs of Great Britain, from Travels through Wales, Cornwall, Bas-Bretagne, Ireland and Scotland'', on arribava a la conclusió que totes les sis [[llengües cèltiques insulars|llengües]] derivaven de la mateixa arrel. Lhuyd va teoritzar que la llengua arrel descendia de [[llengües cèltiques continentals|llengües]] parlades per les tribus de la [[Gàl·lia]] durant l'[[Edat de Ferro]], a les que els escriptors grecs i romans anomenaren [[celtes]].<ref name="Archaeologia 1">{{ref-llibre|cognom=Lhuyd |nom=Edward |enllaçautor=Edward Lhuyd |títol=Archaeologia Britannica: an Account of the Languages, Histories and Customs of Great Britain, from Travels through Wales, Cornwall, Bas-Bretagne, Ireland and Scotland |editorial= |any=1707 |lloc=Oxford |url=https://books.google.com/books?id=KmsuAAAAQAAJ&printsec=frontcover&dq=Edward+Lhuyd&cd=1#v=onepage&q=&f=false |obra=Google Books }}</ref> Després de definir els idiomes de les esmentades àrees com a celta, les persones que hi viuen i que parlen aquests idiomes foren coneguts també com a celtes. Hi ha certa controvèrsia sobre si la teoria de Lhuyd és correcta. No obstant això, el terme "celta" per descriure les llengües i els pobles de Bretanya, Cornualla, Gal·les, Irlanda, Illa de Man i Escòcia, és acceptat des del XVIII i actualment s'utilitza de manera extensiva.<ref name="Amgueddfa 1"/>

 

== Territoris dels antics celtes ==

[[Fitxer:Celts in Europe.png|thumb|350px|Presència antiga i actual dels celtes a Europa:<br />

{{AP|Cultura Canegrate|Cultura Golasecca|Cultura d'Este|Gàl·lia Cisalpina|Lepontii}}

 

 

Itàlia és la llar del [[lepòntic]], la llengua cèltica més antiga testificada (des del segle VI aC).<ref name=Schumacher>{{ref-llibre|cognom1=Schumacher|nom1=Stefan|cognom2=Schulze-Thulin|nom2=Britta|cognom3=aan de Wiel|nom3=Caroline|títol=Die keltischen Primärverben. Ein vergleichendes, etymologisches und morphologisches Lexikon|any=2004|editorial=Institut für Sprachen und Kulturen der Universität Innsbruck|lloc=Innsbruck|isbn=3-85124-692-6|pàgines=84–87|llengua=alemany}}</ref> Antigament parlat a [[Suïssa]] i al centre-nord d'[[Itàlia]], des dels [[Alps]] a [[Úmbria]].<ref>{{ref-llibre|cognom1=Percivaldi|nom1=Elena|títol=I Celti: una civiltà europea|data=2003|editorial=Giunti Editore|pàgina=82}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Kruta|nom=Venceslas|enllaçautor=Venceslas Kruta |títol=The Celts|any=1991|editorial=Thames and Hudson|pàgines=55}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Stifter|nom=David|títol=Old Celtic Languages|any=2008|pàgines=12|url=http://www.univie.ac.at/indogermanistik/download/Stifter/oldcelt2008_1_general.pdf}}</ref><ref>MORANDI 2004, pp. 702-703, n. 277</ref> Segons el ''Recueil des Inscriptions Gauloises'' s'han trobat més de 760 inscripcions gal·les al llarg de l'actual [[França]] (amb la notable excepció d'[[Aquitània]]) i a [[Itàlia]],<ref>Peter Schrijver, "Gaulish", in ''Encyclopedia of the Languages of Europe'', ed. Glanville Price (Oxford: Blackwell, 1998), 192.</ref><ref>{{ref-llibre|cognom1=Landolfi|nom1=Maurizio|títol=Adriatico tra 4. e 3. sec. a.C.|data=2000|editorial=L'ERMA di BRETSCHNEIDER|pàgina=43}}</ref> la qual cosa demostra la importància de l'herència celta a la península.