Obre el menú principal

Canvis

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
==Història recent==
 
En els temps moderns, la no-violència ha estat una eina poderosa per a la protesta social.<ref>Ronald Brian Adler, Neil Towne, ''Looking Out/Looking In: Interpersonal Communication'', 9th ed. Harcourt Brace College Publishers, p. 416, 1999. "In the twentieth century, nonviolence proved to be a powerful tool for political change."</ref><ref>Lester R. Kurtz, Jennifer E. Turpin, ''Encyclopedia of Violence, Peace, and Conflict'', p.557, 1999. "In the West, nonviolence is well recognized for its tactical, strategic, or political aspects. It is seen as a powerful tool for redressing social inequality."</ref><ref>[[Mark Kurlansky]], ''Nonviolence: The History of a Dangerous Idea'', Foreward by [[Dalai Lama]], [http://books.google.cat/books?id=loIfgZgr9BsC&pg=PA7&dq=all+religions++nonviolence&ei=bw_nSqSdBKa2NMalmYcM#v=onepage&q=dangerous&f=false p. 5-6], Modern Library (April 8, 2008), {{ISBN |0812974476}} "Advocates of nonviolence — dangerous people — have been there throughout history, questioning the greatness of Caesar and Napoleon and the Founding Fathers and Roosevelt and Churchill."</ref> Hi ha molts exemples de la seva utilització en la [[resistència no-violenta]] i la [[revolució no-violenta]].
 
Alguns exemples són [[Mahatma Gandhi]], líder de dècades de lluita no-violenta contra el llarg [[Raj Britànic|domini britànic a l'Índia]], que finalment va ajudar a l'[[Índia]] a guanyar la seva independència el [[1947]], [[Martin Luther King]], que va adoptar els mètodes no violents en la lluita per guanyar els [[drets civils]] dels [[afroamericà|afroamericans]] o les campanyes de [[César Chávez]] en la dècada de [[1960]] per protestar pel tracte dels treballadors agrícoles a [[Califòrnia]].<ref> Stanley M. Burstein and Richard Shek: ''"World History Ancient Civilizations "'', page 154. Holt, Rinhart and Winston, 2005. As Chavez once explained, "Nonviolence is not inaction. It is not for the timid or the weak. It is hard work, it is the patience to win."</ref> El [[1989]], la "[[Revolució de Vellut]]" a [[Txecoslovàquia]], que va veure la caiguda del [[govern]] [[comunista]],<ref>[http://archiv.radio.cz/history/history15.html RP's History Online - Velvet Revolution]</ref> és considerada una de les més importants [[revolucions]] no-violentes de gran part de [[1989]].<ref name="Ives2001">{{citar ref|títol= No Fear | url = http://salsa.net/peace/article38.html |data= 19 octubre 2001 |lloc= Palo Alto College |autor= Ives, Susan |consulta= 2009-05-17}}</ref>
Enmig de la [[repressió]] violenta de radicals afroamericans als Estats Units durant la dècada de 1960, el membre del del ''[[Black Panther Party]]'' (Partit de les Panteres Negres) [[George Jackson (pantera negra)|George Jackson]], va dir de les tàctiques no-violentes de [[Martin Luther King]]:
 
<blockquote>"El concepte de la no-violència és un fals ideal. Pressuposa l'existència de la compassió i un sentit de justícia per part de l'adversari. Quan l'adversari ho pot perdre tot i no té res a guanyar amb l'exercici de la justícia i la compassió, la seva reacció només pot ser negativa".<ref name="Jackson">Jackson, George. Soledad Brother: The Prison Letters of George Jackson. Lawrence Hill Books, 1994. {{ISBN |1-55652-230-4}}</ref><ref name="Walters">Walters, Wendy W. At Home in Diaspora. U of Minnesota Press, 2005. {{ISBN |0-8166-4491-8}}</ref></blockquote>
 
Malcolm X també es van enfrontar amb els líders de drets civils sobre el tema de la no-violència, argumentant que la violència no és una opció a descartar:
383.797

modificacions