Orde de canonges regulars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 29:
Generalment, durant l'Edat mitjana es remuntava l'origen de les comunitats a aquests precedents apostòlics i, en qüestions de precedència, es donava la primacia als canonges regulars per sobre dels [[benedictins]], considerades com el primer orde monàstic encara vigent.
La '''regla aquisgranesa''' sorgí d'un concili que, a requeriment de l'emperador [[Lluís el Piadós]], se celebrà l'any [[816]] a [[Aquisgrà]] sota la inspiració de Benet d'Anià, en la qual, basant-se en la mateixa tradició carolíngia i en la via que dos segles enrere havia obert sant [[Isidor de Sevilla]], hom elaborà una regla que pretenia superar l'anarquia dels diversos costums canonicals, la confusió creixent entre clergues i monjos, i també reforçar els febles lligams comunitaris que aleshores hi havia entre els canonges.<ref name="Morán" /> Per disposició imperial o per extensió pròpia aquest ideal de vida, la regla d'Aquisgrà fou establerta progressivament a les diverses canòniques existents adaptada a les característiques de cada casa.<ref>Ramon d'Abadal. ''Catalunya Carolíngia'', Barcelona, 1986, 1, p. 221-222.</ref><ref>Vegeu també: Anscari M. Mundó, "Regles i observances monàstiques a Catalunya'', p. 7-24; Arcadi García Sanz, "La noció d'orde en el monaquisme català antic (segles IX-XIII)", p. 25-55. Dins II Col·loqui d'història del Monaquisme Català. Sant Joan de les Abadeses, 1970, II (Poblet, 1974)</ref> L'extensió de la regla aquisgranesa arribà gairebé a influir el model de vida de totes les canòniques de l'antic [[Imperi Carolingi]], fins a la reforma gregoriana de la fi del [[segle XI]].<ref name="Morán">Josep Morán i Ocerinjauregui. ''Les homilies de Tortosa'', 1990, Curial Edicions Catalans-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, {{ISBN
===Consolidació i divisió al segle XI===
| |||