Papir de Torí: diferència entre les revisions

[[Bernardino Drovetti]], un diplomàtic i col·leccionista italià, rival de [[Henry Salt]] en les adquisicions d'antiguitats egípcies, va aconseguir el papir, que s'havia trobat a la zona de [[Luxor]] el 1820, i el va dur a Europa. El museu de [[Torí]] l'adquirí, entre altres peces de l'[[antic Egipte]], el 1824, i en obrir el cofret on havia estat transportat el van trobar fet bocins, la majoria de no més d'un centímetre quadrat.<ref>[[Jürgen von Beckerath]], ''Chronologie des pharaonischen Ägypten. Die Zeitbestimmung der ägyptischen Geschichte von der Vorzeit bis 332 v. Chr.'' (= ''Münchner ägyptologische Studien.'' (MÄS) Vol. 46). von Zabern, Mainz 1997, {{ISBN |3-8053-2310-7}}, pàgs. 19–23. {{de}}</ref> [[Jean-François Champollion|Champollion]] l'examinà i descobrí que hi havia inscrit el nom d'alguns reis. Poc després, el [[Saxònia|saxó]] [[Gustav Seyffarth]] el reconstruí i l'estudià.<ref>[[Alan Gardiner]] ''Royal Canon of Turin'', Griffith Institute, 1988 {{ISBN |0900416483}} {{en}}</ref> Des d'aleshores, s'han realitzat diversos estudis sobre el cànon reial.