Paternalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 12:
== Paternalisme mèdic ==
El paternalisme [[mèdic]] ja existia a l'època de l'[[antiga Grècia]], va ser assumit pel [[cristianisme]] i ha estat vigent fins fa ben poc. El paternalisme mèdic implica una relació entre metge actiu i pacient passiu estrictament vertical, fonamentada en la idea que el malalt té alguna mena d'incapacitat [[moral]], de manca d'[[lliure albir |autonomia]], d'enteniment i de prendre decisions, cosa que l'infantilitza. No té en compte que el codi moral del malalt i del metge poden no coincidir, i en cas que això passi, l'actitud paternalista no respecta el malalt sinó que imposa sistemàticament la mateixa moral del metge, suposadament pel bé de l'altre. Suposa el pacient com un objecte passiu i que no té dret a estar [[informació|informat]], ja que de tota manera no entén o no [[cognició|coneix]], ni a fer entenedora, objectiva i completa la informació respecte al seu estat, la seva [[malaltia]] i el seu [[teràpia|tractament]].<ref name=vmbhcs>Víctor Méndez Baiges i Héctor Claudio Silveira Gorski. ''Bioètica i dret'', Editorial [[UOC]], 2007, {{ca}}{{ISBN
Es considera que Hipòcrates de Cos va ser el fundador del paternalisme mèdic, que s'ha anat actualitzant al llarg dels segles fins a les [[dècada del 1960|dècades del 1980]] i [[dècada del 1970|1980]], quan va començar l'anomenada era posthipocràtica, a la qual es valora l'autonomia i capacitat de decisió de la persona malalta gràcies a la lluita per l'extensió dels [[drets humans]] dels ciutadans. Això va donar lloc a un nou model, anomenat ''democràtic'' basat en normes i lleis. Actualment no es considera legítim un tractament a un usuari de serveis sanitaris que no estigui informat de manera adient perquè aquest pugui prendre qualsevol decisió autònoma respecte a aquest.<ref name=vmbhcs/>
== Paternalisme empresarial ==
El [[patronisme obrer]] és una forma de paternalisme [[social]]. Aquesta forma de paternalisme va desenvolupar-se amb molta força amb la [[revolució industrial]], al principi era pròpia de les [[indústries]] però amb l'evolució de les [[empreses]] i formes de negoci es va estendre als altres tipus d'aquests. A [[Catalunya]] va començar al llarg del [[segle XIX]], sobretot a algunes grans [[fàbriques]] i va estendre's ràpidament i àmplia a la dècada de [[1880]], amb l'extensió de les [[fàbrica tèxtil|fàbriques tèxtils]] a les conques dels rius i la difusió de les [[colònies industrials]].<ref>''Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres'', de Carles Enrech Molina. [[Universitat Autònoma de Barcelona]], 2005, {{ca}}{{ISBN
Les vagues produïdes a les encara recents [[colònies tèxtils]] de l'alt [[Llobregat]] i del [[Ter]] a la dècada del 1880, seguides de nombrosos acomiadaments en massa de vaguistes i afiliats a sindicats, va portar a un canvi d'estratègia empresarial a la dècada següent. El paternalisme, defensat per [[Prat de la Riba]] a ''Ley jurídica de la industria'' ([[1898]]), fou la solució a la conflictivitat social obrera que tants maldecaps havia portat a l'empresari. A les colònies industrials aquest paternalisme es fonamentava en el [[dret de propietat]] i en el [[dominació (sociologia)|domini]] sobre les coses de la propietat, i es convertia en un ''[[feudalisme industrial]]''. A canvi de la limitació dels drets de les persones, el tancament dins les muralles, el [[control social]] del capellà i l'[[amo]], la prohibició de la llibertat de premsa, l'obrer obtenia com a compensació la seguretat en la feina, habitatge i condicions més salubres que en les indústries del pla, un cert nivell d'educació per als infants, i activitats d'oci o distraccions "saludables", com el cor parroquial, teatre amateur, o associacions de caràcter catòlic.<ref name="erol">{{ref-publicació|cognom=Enrech Molina|nom=Carles|títol=Les colònies industrials i el projecte social paternalista|publicació=[[L'Erol]], revista cultural del Berguedà|data=2005|pàgines=17-21|exemplar=86-87 150 anys de colònies industrials|url=http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/201099/287107}}</ref>
El fabricant actuava com a gran [[pare]] o patriarca de tots els obrers, concedint gràcies i privilegis aïllats en determinades ocasions i només a certs treballadors, amb el fi de fixar-los i de disciplinar-los. Aquests privilegis eren mínims i cal recordar que es feia en una època on encara no existien els [[drets dels treballadors]], el descans dominical, etc. El paternalisme incloïa [[obediència]], fidelitat, lleialtat, respecte a les [[tradicions]], [[costum]]s i figura del fabricant absolutes a canvi de la seva [[bondat]] i benestar. Aquest paternalisme actualment no només no ha mort sinó que continua ben viu a les petites empreses. Més que això, ha augmentat a partir dels [[anys 80|anys 1980]].<ref>Antonio Martín Artiles, ''Actors socials i transformació de les relacions laborals'', Editorial [[UOC]]. {{ca}} {{ISBN
== Vegeu també ==
| |||