Pietro Metastasio: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç correcte
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 72:
Tanmateix, Romanina, amb l'edat, va deixar de cantar en públic i el poeta se sentia cada vegada més depenent de la seva amabilitat. Cobrava 300 escuts per cadascun dels seus [[llibret]]s d'[[òpera]], que tot i ser apreciable, representava uns recursos precaris i es va posar a recercar una plaça més estable. És així com, el setembre de [[1729]], va rebre una oferta per esdevenir el poeta oficial per al teatre de [[Viena]], amb 3.000 florins d'emoluments. Ho va acceptar i de manera molt desinteressada, la Romanina el va deixar marxar, continuant encarregant-se de la seva família a Roma.
 
Al començament de l'estiu de [[1730]], es va instal·lar a Viena a casa d'un espanyol de Nàpols, amb qui va continuar residint fins a la seva mort. Aquesta data és una frontissa de la seva activitat artística. Entre [[1730]] i [[1740]], van ser representats al teatre imperial els seus drames lírics més bonics: ''Adriano'', ''Demetrio'', ''Issipile'', ''Demofoonte'', ''Olimpiade'', ''Clemenza di Tito'' (aquesta última amb música d'[[Andrea Adolfati]], [[Gènova]], [[1753]]),<ref name="SARPE v. I">Edita [[SARPE]] ''Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 22'' ({{ISBN |84-7291-226-4}})</ref> ''Achille in Sciro'', ''Temistocle'' i ''Attilio Regolo''. Algunes d'aquestes obres van ser escrites per a ocasions molt particulars, sota terminis increïblement curts: ''Achille'' en 18 dies, i fins i tot ''Ipermestra'' en 9 dies. El poeta, el compositor, el copista musical i els cantants havien de treballar junts de manera frenètica. Metastasio dominava el seu art en els menors detalls. L'experiència aconseguida a [[Nàpols]] i a [[Roma]], junt amb l'excitació de la seva nova carrera a [[Viena]], li va permetre de satisfer les exigències i els tòpics de l'òpera.
 
A Viena, Metastasio no tenia un gran èxit social. El seu origen humil l'excloïa dels cercles de l'aristocràcia. Una certa compensació li va oferir l'amistat de la comtessa Althann, cunyada de la seva antiga benefactora, la princesa Belmonte Pignatelli. Era vídua i durant algun temps havia sigut la favorita de l'emperador. La seva relació amb Metastasio va ser tan íntima que es va pensar que es casarien secretament. Romanina lamentava ara la seva jubilació i li va demanar que intercedís per ella per obtenir un contracte al teatre de la Cort Imperial. Cansat de les seves demandes, va intentar dissuadir-la de venir a veure'l. El to de les cartes que li enviava van inspirar a Romanina tanta decepció com còlera. No se'n saben bé els detalls, però sembla que mentre preparava el seu viatge a Viena, va morir. El fet és que heretava la seva fortuna personal en el moment de la mort del seu marit. I Metastasio, rosegat de dolor i de remordiment, va renunciar voluntàriament a aquest heretatge. Aquest acte desinteressat va ser perjudicial per a la seva família de Roma. Els seus pares i els seus germans van haver de tornar a casa seva havent d'espavilar-se per ells mateixos.