Piràmide de Quèops: diferència entre les revisions

Alguns egiptòlegs consideren que és el resultat d'una proporció de disseny deliberada. [[Miroslav Verner|Verner]] va escriure: "Podem concloure que, tot i que els antics egipcis no van poder definir amb precisió el valor de π, en la pràctica el van usar".<ref>Verner (2003) p.70.</ref> Petrie, autor de ''Pyramids and Temples of Gizeh'' conclogué: "Però aquestes relacions de les àrees i de la relació circular són tan sistemàtiques que hem de concedir que estaven en el disseny del constructor".<ref>Petrie Wisdom of the Egyptians 1940: 30</ref> D'altres argumenten que els antics egipcis no coneixien el nombre Pi i que no el podien haver inclòs en els seus càlculs constructius. Creuen que el pendent de la piràmide pot estar basat simplement en la tria del pendent [[seked]],<ref>Mesura egipcia emprada per a medir el pendent d'una superfície inclinada que es basa en la relació entre l'alçada i la llargada, mesurades en colzes.</ref> sense tenir en compte la mida total i les proporcions de la construcció acabada.<ref name="Rossi">Rossi, Corina Architecture and Mathematics in Ancient Egypt Cambridge University Press. 2007 {{ISBN |978-0-521-69053-9}}</ref>

La gran piràmide es compon d'un total estimat de 2,3 milions de blocs de pedra calcària, que la majoria creu que van ser transportats des de [[Pedrera|pedreres]] properes. La pedra calcària de Tura utilitzada per al recobriment es transportava a través del riu. Les pedres més grans de granit de la piràmide, que es troben a la Cambra del Rei, pesen de 25 a 80 [[tona (unitat)|tones]], i van ser transportades des d'[[Assuan]], a més de 800 quilòmetres de distància. Tradicionalment, els antics egipcis tallaven els blocs de pedra ficant a cop de martell falques de fusta a la pedra, que després es xopaven amb aigua. En absorbir l'aigua, les falques s'expandeixen i fan que la roca es trenqui. Un cop tallades, es duen en vaixell, ja sigui riu [[Nil]] amunt o riu avall, vers la piràmide.<ref>Lehner (1997)</ref> S'estima que es van utilitzar 5,5 milions de tones de pedra calcària, 8.000 tones de granit (importats d'Aswan), i 500.000 tones de morter en la construcció de la Gran Piràmide<ref>Romer, John (2007). The Great Pyramid: Ancient Egypt Revisited. Cambridge University Press, Cambridge. {{ISBN |978-0-521-87166-2}}. PP 157</ref>

La Gran Piràmide està envoltada per un complex de diversos edificis, que inclouen les petites piràmides. El temple de la piràmide, que estava situat al costat est de la piràmide i mesurava 52,2 metres de nord a sud i 40 metres d'est a oest, ha desaparegut gairebé per complet, a part del paviment de basalt negre. Hi ha només unes poques restes de la calçada que unia la piràmide amb la vall i el Temple de la Vall. El Temple de la Vall està enterrat a sota del llogaret de Nazlet el-Samman; s'ha trobat paviment de basalt i parets de pedra calcària, però el lloc no ha estat excavat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Shafer|nom=Byron E.|títol=Temples of Ancient Egypt|any=2005| editorial=I.B. Tauris|isbn=978-1-85043-945-5|url= http://books.google.com/?id=cv08amI7lkUC&pg=PA51&dq=khufu+%22valley+temple%22#v=onepage&q=khufu%20%22valley%20temple%22&f=false|coautors=Dieter Arnold|pàgines=51–52}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Arnold|nom=Dieter|títol=The encyclopaedia of ancient Egyptian architecture|any=2002| editorial=I.B. Tauris|isbn=978-1-86064-465-8|coautors=Nigel Strudwick, Helen Strudwick|pàgina=126}}</ref> Els blocs de basalt mostren "proves clares" d'haver estat tallats amb algun tipus de serra amb un full de tall estimat de 15 peus de longitud capaç de tallar a una velocitat d'11/2 polzades (38&nbsp;mm) per minut. John Romer suggereix que aquesta "super serra" podia haver tingut les dents de coure i pesar fins a 300 lliures. La seva teoria és que una serra d'aquesta mena podria haver estat unida a un cavallet de fusta i utilitzada juntament amb, possiblement, oli vegetal, sorra de tall, o esmeril o quars picat per tallar els blocs i hauria requerit almenys una dotzena d'homes per operar.<ref>Romer, John (2007). The Great Pyramid: Ancient Egypt Revisited. Cambridge University Press, Cambridge. {{ISBN |978-0-521-87166-2}} PP 164,165</ref>

El complex de piràmides de Gizeh, que inclou, entre altres estructures, les piràmides de Kheops, [[Piràmide de Khefren|Khefren]] i [[Piràmide de Micerí|Micerí]], està envoltat per un mur ciclopi de pedra, el Mur del Corb; fora d'aquest, Marc Lehner ha descobert la ciutat dels treballadors, també coneguda com "La Ciutat Perduda"; prenent com a referència els estils de ceràmica, les impressions de segells i l'estratigrafia, es pot datar que va ser construïda i ocupada en algun moment durant els regnats de Khefren (2520-2494 aC) i Micerí (2490-2472 aC)<ref>"http://www.aeraweb.org/projects/lost-city/"</ref><ref>"http://www.aeraweb.org/lost-city-project/dating-the-lost-city/"</ref> A principis de la [[dècada del 1970]], l'arqueòleg australià [[Karl Kromer]] excavà un monticle en el Camp del Sud de l'altiplà. Aquest monticle contenia artefactes com segells de [[tova]] de [[Khufu]], que ell identifica amb assentaments d'artesans.<ref>Zahi Hawass: '"Giza, workmen’s community", a: ''[http://books.google.cat/books?id=XNdgScxtirYC&pg=PA1092&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=4#v=onepage&q=Giza%2C%20workmen%E2%80%99s%20community&f=false Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt]''. Compilada i editada per Kathryn A. Bard. Londres / Nova York 1999, {{ISBN |0-415-18589-0}} p. 423-426</ref> Les construccions de tova just al sud de la Vall del Temple de Kheops contenien segells de fang de Khufu i s'ha suggerit que era un assentament que servia per al culte a [[Khufu]] després de la seva mort.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hawass|nom=Zahi|títol=Old Kingdom Pottery from Giza|any=2008| editorial=Supreme Council of Antiquities|isbn=978-977-305-986-6|coautors=Ashraf Senussi|pàgines=127–128}}</ref> Un cementiri de treballadors utilitzat almenys entre el regnat de Khufu i el final de la Cinquena Dinastia va ser descobert al sud de la Muralla del Corb per [[Zahi Hawass]] el 1990.<ref>{{ref-web|cognom=Hawass|nom=Zahi|títol=The Discovery of the Tombs of the Pyramid Builders at Giza|url= http://www.guardians.net/hawass/buildtomb.htm| consulta=21 d'octubre del 2010}}</ref>

A causa de la seva fama, Khufu i la piràmide són objecte de diverses recepcions modernes, igual que els reis i les reines, com [[Akhenaton]], [[Nefertiti]] i [[Tutankamon]]. La figura històrica de Kheops apareix a [[pel·lícula|pel·lícules]], [[novel·la|novel·les]] i [[documental]]s. Ja en 1827, l'autora de [[ciència-ficció]] [[Jane C. Loudon]] va escriure la novel·la ''[[The Mummy!|The Mummy! A Tale of the 22nd Century]]'' La història descriu els ciutadans del segle 22, la qual cosa va esdevenir tècnicament avançada d'una banda, però totalment immoral de l'altra. Només la mòmia de Keops pot salvar-los.<ref>Jane C. Loudon: ''The Mummy! A Tale of the 22nd Century''. Henry Colburn, Londres 1827.</ref> En 1939, [[Naguib Mahfuz]] va escriure la novel·la ''[[La Maledicció de Ra]]'', que es recolza en les històries del [[Papir Westcar]];<ref>{{Ref-llibre |cognom= Mahfuz|nom= Naguib |enllaçautor= Naguib Mahfuz |coautors= |títol= La Maledicció de Ra |url= | editorial= [[Edicions Bromera]] |lloc= Alzira |data= 2003 |isbn= 8476606966}}</ref> El 1997 l'autor [[França|francès]] [[Guy Brachet]] va compondre la nova sèrie ''Le roman des Pyramides'', que inclou cinc volums, els dos primers dels quals (''Le temple soleil'' i ''Rêve de pierre'') tenen Khufu i la seva tomba com un tema.<ref>Guy Rachet: ''Le roman des pyramides''. Éd. du Rocher, Paris 1997.</ref> El 2004, [[Page Bryant]] va escriure la història de ciència-ficció ''The Second Coming of the Star Gods'', que tracta de suposat origen celestial de Keops.<ref>Page Bryant: The Second Coming of the Star Gods, 2004.</ref> La novel·la ''The Legend of The Vampire Khufu'', escrita per [[Raymond Mayotte]] el 2010, s'ocupa de rei Khufu que desperta a la seva piràmide com a [[vampir]].<ref>Raymond Mayotte: ''The Legend of The Vampire Khufu''. CreateSpace, Massachusette 2010, {{ISBN |1451519346}}.</ref>

* [[Rainer Stadelman]]. ''Die ägyptischen Pyramiden: Vom Ziegelbau zum Weltwunder.'' 2a edició revisada i ampliada, von Zabern, Magúncia 1991, {{ISBN |3-8053-1142-7}}, esp. Pàgs. 105-127. ([http://www.gizapyramids.org/pdf%20library/stadelmann_pyramiden_80-158.pdf online]; PDF; 66,7MB).