Poble palestí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - (en inglés). Consultado el 29 de octubre de + (en anglès). Consultat el 29 d'octubre de |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 5:
== Població ==
La població total palestina, inclosos [[Refugiats palestins|refugiats]] i [[Desplaçat intern|desplaçats]], s'estima en uns 10 milions d'individus, dels quals aproximadament la meitat continua vivint a la [[Palestina|regió històrica de Palestina]], una àrea aproximada que abastava les actuals [[Israel]], l'Estat de Palestina i l'occident de [[Jordània]]. La resta, aproximadament l'altra meitat dels palestins, constitueixen el que es coneix com la diàspora palestina, la majoria dels quals són refugiats [[Apàtrida|apàtrides]] que manquen de ciutadania en alguns països.<ref>Abbas Shiblak (2005). [https://web.archive.org/web/20080914013400/http://www.rsc.ox.ac.uk/PDFs/Shiblak.pdf "Reflections on the Palestinian Diaspora in Europe"] (PDF). The Palestinian Diaspora in Europe: Challenges of Dual Identity and Adaptation (Institute of Jerusalem. Studies). {{ISBN
L'Agència de [[Nacions Unides]] per als refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA) té registrats a més de 5 milions de refugiats palestins repartits entre la Franja de Gaza, Cisjordània, Síria, Líban i Jordània. Gairebé un terç d'ells, més de 1,4 milions, viuen en 58 [[Camps de refugiats palestins|campaments de refugiats]] que van ser creats després de la [[Guerra araboisraeliana de 1948|guerra àrab-israeliana de 1948]] en la qual més de 700.000 palestins van perdre les seves cases i els seus mitjans de vida. Els refugiats palestins del [[segle XXI]] són les persones desplaçades en aquell èxode —anomenat [[Nakba]]– i els seus descendents.<ref name="UNRWA Dónde">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Dónde están|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/donde-estan|consulta= 28 de desembre de 2013}}</ref><ref name="UNRWA Nakba">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Nakba|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/nakba|consulta= 28 de desembre de 2013}}</ref>
Línia 33:
En [[1993]] es van signar els [[Acords d'Oslo]], el primer [[acord de pau]] provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés 5 anys i acabés en [[1999]], quan va començar la retirada de les forces israelianes de la [[Franja de Gaza]] i de la ciutat de [[Jericó]]. El venciment del termini sense que Israel reconegués l'[[Estat de Palestina]], ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la [[Segona intifada|Segona Intifada]] en l'[[any]] [[2000]], que va ser més violenta que la primera.<ref>{{ref-web|títol=Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place|url=http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|editor=The League of Arab States|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 d'abril de 2009|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20091013190358/http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|dataarxiu= 13 d'octubre de 2009}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Farsoun|nom=Samih K.|apellidos2=Hasan Aruri|nom2=Naseer|títol=Palestine and the Palestinians: a social and political history|any=2006|editorial=Westview Press|pàgina=275|llengua=anglès}}</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=4RX7t4X8_RMC&lpg=PA198&pg=PA198#v=onepage&q&f=false] (en inglés).  University of California Press. {{ISBN|0-520-25531-3}}.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-520-25531-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3D4RX7t4X8_RMC%26lpg%3DPA198%26pg%3DPA198%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFGordon2008"> </span></ref>
En una opinió consultativa emesa en [[2004]], la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer a l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]] del 28 de [[setembre]] de [[1995]] feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.<ref>{{ref-web|autor=Corte Internacional de Justicia (ICJ)|url=http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|títol=LEGAL CONSEQUENCES OF THE CONSTRUCTION OF A WALL IN THE OCCUPIED PALESTINIAN TERRITORY - Advisory Opinion of 9 July 2004|formato=PDF|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20100706021237/http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|dataarxiu= 6 de juliol de 2010}}</ref> Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista [[alemany]] [[Thomas Giegerich]] va afirmar que «el dret a l'[[autodeterminació]] atorga al poble palestí de forma col·lectiva el [[dret]] inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la [[Carta de les Nacions Unides]]».<ref name="Giegerich"> Amos Shapira, Mala Tabory. [http://books.google.com/books?id=kSMTX5jwaxQC&pg=PA198] (en inglés).  Kluwer Law International. {{ISBN
L'[[Autoritat Nacional Palestina]] va ser establerta oficialment arran dels [[Acords d'Oslo]] com l'òrgan administratiu provisional nominalment responsable de l'administració dels centres de [[població]] palestina a [[Cisjordània]] i la [[Franja de Gaza]].
Línia 48:
== Bibliografia ==
* Cordesman, Anthony H (2005). The Israeli-Palestinian War: Escalating to Nowhere. Greenwood Publishing Group. {{ISBN
* Porath, Yehoshua (1974). ''The Emergence of the Palestinian-Arab National Movement 1918–1929.'' London: Frank Cass and Co., Ltd. {{ISBN
== Enllaços externs ==
| |||