Reforma emancipadora del 1861 a Rússia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
|||
Línia 10:
La població rural vivia en cases (''dvorí'', en singular ''Dvor''), reunides en llogarets (''derevni'', literamente 'fusta', els poblats més grans eren anomenats ''Seló''), governades per un ''mir'' ('comunitat', o ''[[obsxina]]''). Es tractava d'unitats aïllades, conservadores, en gran part autosuficients i autogovernades, dispersades al llarg del camp cada 10 km. Existien al voltant de 20 milions de ''dvorí'' en l'Imperi rus, el 40% dels quals tenia només de 6 a 10 persones.
Intensament insulars, l'assemblea dels ''mir'' anomenada ''sjod'' (''selski sjod'') designava a un '''Сельский староста''', transliterat ''selski stàrosta'' i a un 'funcionari' (''pisar'' o escrivà) per bregar amb qualsevol assumpte extern. Les terres i els recursos eren compartits a l'interior del ''mir''. Els camps eren dividits entre les famílies en un complex de franges de parcel·les distribuïdes d'acord a la qualitat del sòl. Les franges eren periòdicament redistribuïdes a l'interior del ''derevni'' per produir millors condicions econòmiques, encara que a costa de l'eficiència real. Tot i que aquesta terra no era posseïda pel ''mir'', la terra era la propietat legal dels aproximadament 100.000 terratinents (''dvorianstvo'' o [[noblesa]]) i els habitants, com a serfs, no podia deixar la propietat on havien nascut. Els pagesos estaven obligats a fer pagaments regulars en treball i en béns. S'estima que, durant la primera meitat del segle XIX, els terratinents prenien almenys un terç de l'ingrés i de la producció.<ref> Waldron, P. (2007)'' The Governing of Tsarist Russia'' Palgrave Macmillan p. 61, {{ISBN
La necessitat d'una reforma urgent va ser entesa en la Rússia del segle XIX, de manera que es van preparar diversos projectes de reformes d'emancipació per [[Mikhaïl Speranski]], [[Nikolai Mordvínov]] i [[Pàvel Kisseliov]], però, els seus esforços van ser frustrats pels conservadors o la noblesa reaccionària. En les ''[[Gubèrnia|gubèrnies]]'' de l'Oest, la servitud va ser abolida al principi del segle. A la [[Tsarat de Polònia|Polònia russa]], la servitud havia estat abolida abans de convertir-se en part de Rússia. La servitud va ser abolida a la [[Gubèrnia d'Estònia]] el 1816, a [[Curlàndia]] en 1817 i a [[Livònia]] el 1819.<ref>Wetherell, Charles; Plakans, Andrejs. "Borders, ethnicity, and demographic patterns in the Russian Baltic provinces in the batega Nineteenth Century", ''Continuity and Change'' (1999), 14: 33-56. </ref> Però fins i tot en aquestes parts occidentals de l'imperi, els camperols encara estaven subjectes a diverses limitacions.
| |||