Religió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 157:
: ''Vegeu l'article principal [[Relació entre ciència i religió]]''
[[Fitxer:God the Geometer.jpg|thumb|En l'[[Edat antiga|Antiguitat]] i l'[[Edat mitjana]], l'[[astronomia]] i la [[geometria]] estaven connectades amb els conceptes de la divinitat. El [[Compàs (dibuix)|compàs]], en aquest manuscrit del [[segle XIII]] és un símbol de l'acte de la creació de Déu]]
De manera conceptual, la religió i la ciència assagen de trobar respostes sobre l'[[home]] i l'[[univers]] –com ara els seus orígens. Des del [[Renaixement]], època que produiria una allau de coneixements científics basats en el [[mètode científic]], hom ha tendit a separar aquestes dues àrees, però no sempre de manera excloent. [[Isaac Newton]], en el seu llibre ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]'' va dir, "''Aquest molt bell sistema del sol, els planetes i els cometes, només pot procedir del consell i el domini d'un ésser intel·ligent i poderós''".<ref name="belief">''[http://www.godandscience.org/apologetics/sciencefaith.html Famous Scientists Who Believed in God]'', Godandscience.org [Data de consulta:</ref> Altres científics també professaven llur fe sense detriment ni aparent contradicció amb els seus coneixements i descobriments, com ara [[Nicolau Copèrnic]], [[Francis Bacon]], [[Johannes Kepler]], [[René Descartes]], [[Robert Boyle]], [[Michael Faraday]], [[Gregor Mendel]], [[Max Planck]] i [[Albert Einstein]].<ref name="belief"/> Einstein, de fet, ponderava en les limitacions del [[mètode científic]] que "''no pot ensenyar-nos res més que no sigui com és que els fets es relacionen i es condicionen els uns als altres... no vull minimitzar els assoliments dels esforços heroics de l'home en aquest àmbit. Tanmateix, és igualment clar que el coneixement del que és no obre pas la porta directament al que hauria de ser... El coneixement objectiu ens proveeix d'instruments poderosos per l'assoliment d'alguns fins, però l'última meta mateixa i el desig per aconseguir-la han de venir d'una altra font.''"<ref>Einstein, Albert (1988) ''[http://www.sacred-texts.com/aor/einstein/einsci.htm#SCIENCE Albert Einstein, Religion and Science]''. Estats Units: Wings. {{ISBN |978-0-517-00393-0}}</ref>
 
No obstant això, segons un article de la revista ''[[Nature]]'' dels Estats Units, el nombre de científics teistes s'ha reduït considerablement des de principis del {{segle|XX|s}}, data en què el 40% deia creure en Déu. En una enquesta realitzada el [[1998]], només 7% va respondre que creu en un "Déu personal", el 72,2% va dir que no hi creu i el 20,8% va dir que dubtava o que era agnòstic.<ref>(1998) ''[http://www.atheists.org/flash.line/atheism1.htm New Survey - Scientists "more likely than ever" to reject God belief]'', American Atheist, [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>
 
Existeix un conflicte entre els punts de vista religiosos teistes i la ciència, sobretot en àrees molt específiques com ara l'[[evolució]] i l'acció i la participació divina en el món, en especial en el pensament cristià. A l'extrem del conflicte es troben les persones que defensen el relat [[Bíblia|bíblic]] de la [[creació]] com a explicació literal de l'origen de l'univers i de l'altra banda, els defensors de la teoria de l'evolució com a fet comprovable. No obstant això, hi ha d'altres que assagen de trobar un equilibri entre les dues posicions, com ara els proposants de la [[ciència de la creació]], que consideren el relat bíblic del [[Gènesi]] com una explicació simbòlica i no pas literal, en què els set dies de la creació corresponen als processos evolutius.<ref>"[http://www.britannica.com/eb/article-9026809/creationism Creationism]" ''Encilopaedia Britannica Online''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> El [[bahaisme]], per altra banda, proposa que la ciència i la religió han d'estar en harmonia. El seu fundador va declarar que la religió i la ciència no poden oposar-se i que per tant els ensenyaments religiosos que són contradits per la ciència no han d'acceptar-se, ja que Déu va atorgar la capacitat de raonar a la humanitat perquè aquesta trobés la veritat.<ref>Abdu'l-Bahá (1912) ''[http://reference.bahai.org/en/t/ab/PUP/ The Promulgation of Universal Peace]''. Estats Units: Bahá'í Publishing Trust. {{ISBN |0-87743-172-8}}</ref>
 
Altres científics adopten a una filosofia naturalista. El [[naturalisme]] proposa que la naturalesa és tot el que hi ha, que no hi ha cap ésser "sobrenatural". Aquesta posició, però, requereix definir allò que és la naturalesa i què són els éssers "sobrenaturals",<ref name="plan"/> una tasca filosòficament complicada, ja que, per exemple, a partir de la descoberta de la [[mecànica quàntica]], distingir el que és orgànic d'inorgànic ha esdevingut una tasca difícil.<ref>Zukav, Gary (1979). ''The Dancing Wu Li Masters, An Overview of the New Physics'', Estats Units: Bantam Books. ISBN 0-553-26382-X</ref> En un sentit encara més estricte, el naturalisme científic rebutja l'existència de qualsevol entitat que no hagi estat coneguda per la ciència contemporània.<ref name="plan"/>