Residu radioactiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 46:
=== Residus radioactius d'alta activitat ===
Els [[residus radioactius d'alta activitat]] provenen d'activitats relacionades amb l'[[armament nuclear]] o bé del combustible gastat de les [[centrals nuclears]]. En aquest segon cas, el combustible gastat que directament es destina a residu primer s'emmagatzema temporalment en '''piscines''' d'[[aigua]] que poden estar al mateix edifici del [[reactor nuclear]] (però fora del seu mur de contenció) o poden estar estar centralitzades, és a dir que n'hi ha una gran o una instal·lació amb diverses, per a més d'un reactor.<ref name=upc>''L'impacte ambiental de les radiacions'', d'Ignasi Casas Pons, Jaume Jorba Bisbal i Agustí Poch Parés; a la ''Guia ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya'', Edicions [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], [[1998]]. {{ISBN
El tractament i destí final d'aquests residus, després de les piscines, és incert. S'han estudiat i descartat definitivament algunes opcions, com per exemple l'abocament a fosses [[mar]]ines, l'enterrament en [[sediment]]s marins i el seu llançament a l'[[espai]].<ref name=upc/> Altres dues opcions en estudi i encara no descartades són, d'una banda, l''''emmagatzematge a gran profunditat''' en entorns geològics adients i envoltats d'un sistema multibarreres d'enginyeria, com encapsulaments, contenidors, i capes d'argiles, i naturals d'almenys mig quilòmetre de gruix,<ref name=savage/><ref name=europa/> i d'altra banda, la separació dels residus per mètodes químics dels radionucleids més actius i la posterior irradiació d'aquests amb neutrons per a convertir-los en elements radiacius de vida més curta o, idealment, no radioactius.<ref name=europa/> L'opció de la majoria de països productors de residus radioactius és la primera, l'emmegatzematge profund.<ref name=savage/>
|