Residu radioactiu: diferència entre les revisions

Els [[residus radioactius d'alta activitat]] provenen d'activitats relacionades amb l'[[armament nuclear]] o bé del combustible gastat de les [[centrals nuclears]]. En aquest segon cas, el combustible gastat que directament es destina a residu primer s'emmagatzema temporalment en '''piscines''' d'[[aigua]] que poden estar al mateix edifici del [[reactor nuclear]] (però fora del seu mur de contenció) o poden estar estar centralitzades, és a dir que n'hi ha una gran o una instal·lació amb diverses, per a més d'un reactor.<ref name=upc>''L'impacte ambiental de les radiacions'', d'Ignasi Casas Pons, Jaume Jorba Bisbal i Agustí Poch Parés; a la ''Guia ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya'', Edicions [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]], [[1998]]. {{ISBN |8483012782}} {{ca}}</ref> Als [[Països Catalans]] cada reactor té una piscina, i aquesta està recoberta amb una ''tapa'' de metall i formigó, a més d'estar a l'edifici del reactor. No totes les piscines al món tenen aquesta ''tapa''. L'aigua de les piscines aïlla les radiacions, que així no poden passar a l'aire ni a la resta d'instal·lacions, i també ajuda a transportar (a extreure'ls) la [[calor]] que encara generen aquests residus. La capacitat de les piscines dels reactors nuclears es pot fer augmentar per mitjà d'un canvi de bastidors, que és simplement situar els elements de combustible gastat més a prop els uns dels altres instal·lant nous bastidors, fets amb materials que absorbeixen més neutrons que els antics. D'aquesta manera hi cap més combustible gastat en una mateixa piscina. A [[Espanya]] s'ha hagut de fer a la [[central nuclear José Cabrera]] i a la de Trillo.<ref name=PGMIE/>