Obre el menú principal

Canvis

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
A l'Egipte antic es donava forma rectangular als fulls obtinguts i després aquestes s'unien per les seves vores fins a obtenir una llarga tira que s'enrotllava per a la seva millor manipulació, tant en l'escriptura com a la lectura. Com cada full consistia en la superposició de dues capes de tires disposades perpendicularment, els fulls per formar el rotlle s'unien en forma tal que pogués escriure's en el sentit de les fibres, exceptuant els fulls dels extrems - les de millor qualitat - que es posaven a 90 graus per donar-li al rotlle major consistència. Després s'enrotllava la làmina amb la seva escriptura cap a l'interior. S'engantxaven en els marges extrems de la tira una vora de papir per evitar que s'esquincés. El suport de papir només podia conservar-se en el clima sec d'Egipte, ja que es deteriora fàcilment amb la humitat de l'ambient.
 
A Egipte es van usar rotlles de papir des dels primers temps del [[Regne Antic d'Egipte|Regne Antic]]. El rotlle de papir més antic va ser trobat a la tomba d'[[Hemaka]], [[Dinastia I d'Egipte|(primera dinastia)]], a la [[necròpolis|necròpoli]] de [[Saqqara]], al voltant de 2900 anys aC., però el seu text no és visible. Els rotlles escrits més antics que disposem són de la [[Dinastia IV d'Egipte|quarta]] i la [[Dinastia V d'Egipte|cinquena dinastia]].<ref>[[Erný, Jaroslav]]; ''"Paper and Books in Ancient Egypt"''; Hacker Art Books (Juny 1978); {{ISBN |0-87817-217-3}}; p. 9. - Cit. a Roemer, Cornelia; ''[http://www.amazon.com/Companion-History-Blackwell-Companions-Literature/dp/1405127651 "A Companion to the History of the Book"]''; Wiley-Blackwell (15 Juny de 2007); {{ISBN |1-4051-2765-1}}; p. 84</ref>
 
El [[Papir Prisse]] redactat probablement cap al final de la [[Dinastia XI d'Egipte|Dinastia XI]] és un dels millor conservats trobats fins al moment i també un dels primers en el format de "rotlle".<ref>Jéquier,Gustave (1868-1946); [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k55445891 " Le papyrus Prisse i ses variants"]; 1911; p.7, 8. {{fr}}</ref> Aquest document va ser obtingut per l'orientalista francès [[Émile Prisse]] a [[Tebes (Egipte)|Tebes]] el 1856 i es conserva a la [[Biblioteca Nacional de França]].
{{AP|Pergamí}}
 
Encara que els [[cuir]]s i pells van ser usats des de l'antiguitat, el pergamí es va començar a produir a Grècia al voltant del segle II aC. El seu nom deriva d'un dels seus principals centres de producció: el regne de [[Pèrgam]]. Aquest suport era preferit per la seva durabilitat. Admetia correccions de l'escriba. Inicialment no podia escriure's per ambdós costats com de vegades s'aconseguia amb els rotlles de papir.<ref>Feiner, Johannes - Löhrer, Magnus; ''"Mysterium salutis: manual de teologia como història de la salvación"''; Edicions Cristiandat; Madrid; 1992; p. 358</ref> Però, i principalment pel cost de la seva producció, era freqüent que es raspés tot el seu text anterior (la qual cosa va donar origen al [[palimpsest]]) per escriure'n un nou (encara que hi ha indicis de què també els escrits de papir es "rentaven").<ref>T. C. Skeat, "The collected biblical writings", Brill Academic Publishers; illustrated edition (July 2004), {{ISBN |90-04-13920-6}}, pàg. 93</ref>
 
Existia una qualitat especial diferenciada: la [[vitel·la]] (vellum). La vitel·la s'elaborava amb pells d'animals no nats o de poques setmanes. Era una pell molt més fina, blanca, flexible i transparent. No es podia distingir la capa hielina de la carnosa, ja que aquesta estava poc desenvolupada.
 
Fins al voltant del segle II aC., l'escriptura xinesa es realitzava sobre superfícies dures. Després les inscripcions es feien sobre bronze i més endavant es van usar caràcters tallats en tires estretes de fusta o bambú subjectes amb corretges, que eren després enrotllades. Quan va arribar l'era de la [[dinastia Han]] (206 aC. a 220 dC.) va començar a utilitzar-se el pinzell i els caràcters s'escrivien amb tinta negra sobre rotlles de seda. Cap al segle II, una vegada inventat el paper, els llibres es van escriure en rotlles d'aquest material. Després van començar a plegar-se els manuscrits en forma d'acordió el segle IX.<ref>Liu Yongxin, catedràtic i exdegà de la Facultat d'Espanyol de la Universitat d'Estudis Estrangers de Beijing; ''[http://www.chinatoday.com.cn/hoy/2k206/12.htm Diverses formes dels llibres xinesos antics]''; en ''[http://www.chinatoday.com.cn/hoy/2k206/ Xina avui]''</ref><ref> Fazzioli, Edoardo;
''[http://chinesepaintingsart.blog.terra.com.ar/ "El Arte de la Escritura China"]''; a [http://www.amazon.com/Chinese-Calligraphy-Pictograph-Essential-Characters/dp/0896597741 Chinese Calligraphy: From Pictograph to Ideogram: the History of 214 Essential Chinese/japanese Characters/]; Abbeville Press (9 Octubre 1987); {{ISBN |0-89659-774-1}}</ref>
 
 
</ref>
 
'''Escorça de [[bedoll]]''': A l'àrea de Novgorod, Rússia, els arqueòlegs han desenterrat un miler de manuscrits i encara continuen els treballs. Molts són cartes d'estil col·loquial i relats tallats en rotlles d'escorça de bedoll. La majoria d'ells daten entre els segles XI i XV. Els manuscrits budistes més antics tambmé estan gravats en rotlles de d'escorça de bedoll, i daten dels segles I a V.<ref>Salomón Richard; [http://www.britannica.com/bps/additionalcontent/18/11675069/The-Senior-Manuscripts-Another-Collection-of-Gandh%C6%92% C3%85 ran-Buddhist-Scrolls "Another collection of Gandharan Buddhist scrolls"]; Enciclopèdia Britànica; Journal of the American Oriental Society, Gener 2003</ref><ref>Salomón, Richard; [http://www.amazon.com/Ancient-Buddhist-Scrolls-Gandhara-Kharosthi/dp/0295977698 “Ancient Buddhist Scrolls from Gandhara: The British Library Kharosthi Fragments”]; University of Washington Press (April 1999); {{ISBN |0-295-97769-8}}</ref>
 
L'arqueologia al segle XX ha confirmat l'existència de rotlles d'escorça de bedoll que daten probablement del segle XVI, utilitzats pels [[Chippewa]], el tercer gran poble natiu d'Amèrica del Nord, amb inscripcions de complexos models geomètrics i imatges.
 
== Bibliografia ==
* Bagnall, Roger S.; ''[http://www.oup.com/us/catalog/general/subject/ClassicalStudies/?view=usa&ci=9780195178388 "The Oxford Handbook of Papyrology"]''; Oxford University Press; Jun. 2009; {{ISBN |0195178386}}.
 
== Enllaços externs ==
383.797

modificacions