Rudyard Kipling: diferència entre les revisions

Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de [[George Orwell]]) un "profeta de l'imperialisme britànic".<ref name=orwellonrk>{{ref-web| cognom = Orwell| nom = George| data = [[2006-09-30]]| url = http://www.george-orwell.org/Rudyard_Kipling/0.html| títol = Essay on Kipling| consulta = 2006-09-30}}</ref> Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres,<ref name="lewis">Lewis, Lisa. 1995. Introducció a l'edició de "Just So Stories" a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp.xv-xlii. {{ISBN |0-19-282276-4}}</ref><ref name="quigley">Quigley, Isabel. 1987. Introducció a l'edició de "The Complete Stalky & Co." a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp.xiii-xxviii. {{ISBN |0-19-281660-8}}</ref> i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de segle XX.<ref name="said">Said, Edward. 1993. Culture and Imperialism. London: Chatto & Windus. Pàgina 196. {{ISBN |0-679-75054-1}}.</ref><ref name="sandison">Sandison, Alan. 1987. Introducció a l'edició de "Kim" a Oxford World's Classics. Oxford University Press. pp. xiii-xxx. {{ISBN |0-19-281674-8}}.</ref> D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural està lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, juntament amb el creixent reconeixement dels seus extraordinaris dots com a narrador, en fan un escriptor imprescindible."<ref name=kerr/>

És considerat com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta;<ref name="rutherford">Rutherford, Andrew. 1987. Prefaci General a l'Edició de "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," de Rudyard Kipling per Oxford World's Classics. Oxford University Press. {{ISBN |0-19-282575-5}}</ref> els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.<ref name="plainsintro">Rutherford, Andrew. 1987. Introducció a l'edició de "Plains Tales from the Hills," per Oxford World's Classics. Oxford University Press. {{ISBN |0-19-281652-7}}</ref><ref>James Joyce considerava [[Tolstoi]], [[Kipling]] i [[D'Annunzio]] com els "tres grans talents literaris del [[Segle XIX]]," i assenyalava que tots tres es van dedicar a objectius messiànics al final de la seua vida.</ref>

Rudyard Kipling va nàixer el [[30 de desembre]] de [[1865]] a [[Mumbai|Bombai]], [[Índia Britànica]], d'[[Alice Kipling]] (nascuda MacDonald) i [[John Lockwood Kipling]]. Alice Kipling (una de les quatre cèlebres germanes MacDonald)<ref>Flanders, Judith. 2005. ''A Circle of Sisters: Alice Kipling, Georgiana Burne-Jones, Agnes Poynter, and Louisa Baldwin''. W.W. Norton and Company, New York. {{ISBN |0-393-05210-9}}</ref> era una dona vivaç<ref name=gilmour>Gilmour, David. 2002. ''The Long Recessional: The Imperial Life of Rudyard Kipling'', Farrar, Straus, i Giroux, New York.</ref> a propòsit de la qual un futur [[Virrei de l'Índia]] va dir: "L'avorriment i Mrs. Kipling no poden existir en la mateixa habitació.".<ref name=rutherford/> Lockwood Kipling, un escultor i ceramista, era el director i alhora professor d'escultura arquitectònica en la recentment fundada ''Jejeebhoy School of Art and Industry'' de Bombai.<ref name=gilmour/> La parella, que s'havia traslladat a Índia a principis de l'any, havia iniciat les seues relacions dos anys abans a [[Rudyard Lake]], en la rural [[Staffordshire]], (Anglaterra), i s'havien quedat tan encisats per la bellesa del lloc que van decidir posar-li el seu nom al primogènit.<ref>{{ref-web| url = http://www.thepotteries.org/did_you/002.htm| títol = did you know ....| consulta = 2006-10-02| cognom = thepotteries.org| editor = The potteries.org| data = [[2002-01-13]]

La vida d'escriptor a ''Naulakha'' va ser interrompuda de vegades per visitants, incloent-hi [[John Lockwood Kipling|Lockwood Kipling]], qui el va visitar només prendre la jubilació l'any 1893,<ref name=gilmour/> i [[Arthur Conan Doyle]], qui el va portar a clubs de [[golf (esport)|golf]], va romandre dos dies, i va donar a Kipling una llarga lliçó d'aquest esport.<ref name="mallett">Mallet, Phillip. 2003. ''Rudyard Kipling: A Literary Life''. Palgrave Macmillan, New York. {{ISBN |0-333-55721-2}}</ref><ref name="ricketts">Ricketts, Harry. 1999. ''Rudyard Kipling: A life''. Carroll and Graf Publishers Inc., New York. {{ISBN |0-7867-0711-9}}.</ref> Sembla que Kipling es va aficionar al golf, practicant-lo ocasionalment amb el ministre congregacional local, fins i tot jugant amb boles roges quan el terreny estava cobert de neu.<ref name=ricketts/><ref name=carrington>Carrington, Charles. 1955. ''Rudyard Kipling: His Life and Work. Macmillan and Company, London and New York.</ref> Tanmateix, el darrer joc va ser "no exactament un èxit perquè en no haver-hi límits la bola va poder lliscar dues milles avall i fer cap al [[riu Connecticut]]."<ref name=carrington/> Des de qualsevol punt de vista, a Kipling li agradaven els espais oberts,<ref name=gilmour/> i una de les coses que l'encisava de [[Vermont]] era la caiguda de les fulles cada tardor:<blockquote>Un petit [[auró]] donava el senyal, encenent-se en un flamíger roig sang sobre el fons d'un pi verd fosc. L'endemà hi havia una resposta des dels aiguamolls on creixen els [[sumac]]s. Tres dies més tard, els vessants dels tossals, fins on la vista era capaç d'arribar, estaven encesos, i les carreteres pavimentades de carmesí i or. Aleshores bufava un vent humit, que s'emportava tots els uniformes d'aquell exèrcit meravellós, i els [[roure]]s, que s'havien mantingut a la rereguarda, mostraven les entumides [[cuirassa|cuirasses]] de bronze i romanien fins que queia la darrera fulla, fins que només s'hi veien els troncs pelats, i hom podia guaitar en el privat cor del bosc.<ref>Kipling, Rudyard. 1920. ''Letters of Travel (1892-1920)''. Macmillan and Company.</ref></blockquote>

Al febrer de 1896 va nàixer la segona filla del matrimoni, Elsie. En aquest temps, segons diversos biògrafs, la seua relació de parella no era ni de lluny apassionada ni espontània.<ref name="carrie">Nicholson, Adam. 2001. ''Carrie Kipling 1862-1939 : The Hated Wife''. Faber & Faber, London. {{ISBN |0-571-20835-5}}</ref> Tot i que romanien tots dos fidels, semblava que havien caigut en una farsa.<ref name=gilmour/> En una carta a un amic que va fer per aquell temps, un Kipling de 29 anys dóna aquest ombrívol consell: el matrimoni ensenya principalment "les virtuts més dures de complir — com la humilitat, la contenció, l'ordre i la prudència."<ref name=pinney>Pinney, Thomas (editor). ''Letters of Rudyard Kipling, volume 2''. Macmillan and Company, London and New York.</ref>