Diferència entre revisions de la pàgina «Salvador Dalí i Cusí»

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
(puntualitzat la qüestió de Gala i afegit el motiu real i principal de la ruptura amb el fill.)
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
'''Salvador Dalí i Cusí''' ([[Cadaqués]], l'[[Alt Empordà]], [[1872]] - [[Figueres]], l'[[Alt Empordà]],[[1950]]) va ser un [[notari]], [[lliurepensador]], [[federalista]] i [[esperantista]] català. És conegut per haver escrit les primeres pàgines sobre l'esperanto en llengua catalana. Era el pare de [[Salvador Dalí i Domènech]].
 
La seva primera dona va ser Felipa Domènech i Ferrés, mare de Salvador Dalí i Domènech i molt devota de la religió catòlica.<ref name="Llongueras">Llongueras, Lluís. (2004) ''Dalí'', Edicions B - Mèxic. {{ISBN |84-666-1343-9}}; [[Jean-Pierre Thiollet|Thiollet, Jean-Pierre]]. (2008) Carré d'Art : Barbey d'Aurevilly, Byron, Salvador Dalí, Jean-Edern Hallier, Anagramme Ed., Paris. ISBN 978 2 35035 189 6 </ref> Morirà el [[1921]] i l'any següent Dalí i Cusí es casarà amb la germana de la difunta, Caterina. De professió notari, Dalí i Cusí era un home molt recte, però alhora lliurepensador. Així, va permetre al seu fill encaminar-se a les arts. El [[1910]] el va inscriure al ''Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció''<nowiki> de Figueres, en el qual aprendria la llengua de cultura de l'època, el francès. Dalí i Cusí serà fonamental en la carrera artística del seu fill, ja que li imposarà una condició per ser pintor: que vagi a estudiar a l'</nowiki>''Escola de Belles Arts'' de [[Madrid]]. El seu fill va acceptar el tracte. Posteriorment l'expulsarà de la família en saber que, seguint les consignes surrealistes contra la pàtria, la família i la religió, el seu fill havia escrit "de vegades escupo per plaer sobre el retrat de ma mare", a més s’havia enamorat de la subversiva [[Gala Dalí|Gala]] i havien començat a viure junts. Escriurà llavors al gran amic del seu fill, [[García Lorca|Federico García Lorca]], explicant-li la seva reacció d'aquesta manera: "No sé si s'ha assabentat que vaig haver de fer fora de casa el meu fill. Ha sigut molt dolorós per a nosaltres, però per dignitat va caldre prendre aquesta decisió. La seva indignitat ha arribat a tal punt que accepta diners i menjar d’una dona casada."<ref>Daliccionari. Objetos, mitos y símbolos de Salvador Dalí. Enric Brou. Editorial Ensayo Tusquets. 2004, p. 232 </ref>
 
El seu fill li va fer diversos retrats, on destaca el seu caràcter autoritari. El més conegut és una pintura a l'oli de [[1925]] titulada [[Retrat del meu pare]]. Actualment l'obra forma part de la col·lecció permanent del [[Museu Nacional d'Art de Catalunya|Museu Nacional d’Art de Catalunya]] d'ençà que aquest la va adquirir el 1962. Es considera una de les millors pintures de joventut de Dalí. L'obra mostra un personatge amb caràcter, imponent i majestuós des d'una perspectiva de tres quarts. La seva mirada es dirigeix a l'espectador amb agudesa, com si no volgués perdre de vista al seu brillant i rebel fill. Aquesta obra forma part de les que Salvador Dalí i Domènech va seleccionar per a la seva primera exposició individual, que va tenir lloc el novembre de 1925 a les [[Galeries Dalmau]] de [[Barcelona]].<ref>[[Robert Descharnes]]: Dalí de Gala. Lausana. Éditions Deoël, 1962, p. 134. </ref>
 
Com a esperantista, Salvador Dalí i Cusí va ser un dels pioners de la promoció de la [[llengua auxiliar]] internacional [[esperanto]] a Catalunya.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo|nom = Francesc|títol = Els inicis del moviment esperantista a Catalunya|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2004|editorial = O Limaco Edizions|lloc = Barcelona|pàgines =120 |isbn ={{ISBN |978-84-936728-1-2}} }}</ref> Així, el [[1905]] va escriure un article de tres pàgines a la primera revista d'una associació esperantista catalana, editada a [[Ceret]] per [[Paul Berthelot]], i que agrupava esperantistes d'ambdues bandes dels Pirineus. També va participar en el 5è [[Congrés Universal d'Esperanto|congrés universal d'esperanto]], celebrat a Barcelona el [[1909]], juntament amb personalitats com [[Frederic Pujulà i Vallés|Pujulà i Vallés]], [[Jaume Grau Casas|Jaume Grau]], [[Vicente Inglada Ors|Inglada Ors]] o el mateix [[Zamenhof]], que havia creat la llengua el [[1887]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font|nom = |títol = Història de l'esperanto als Països Catalans|url = |edició = |llengua = català i esperanto|data = 2010|editorial = Associació Catalana d'Esperanto|lloc = Barcelona|isbn = {{ISBN |978-84-936728-6-7}}}}</ref>
 
== Referències ==
383.797

modificacions