Diferència entre revisions de la pàgina «Servaci de Tongeren»

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
|supressio_culte =
|patronatge=}}
'''Servaci de Tongeren''', en neerlandès ''Servaas van Maastricht'', en llatí ''Servatius'', en francès ''Servais de Tongres'' ([[Armènia]], s. IV - [[Maastricht]], Països Baixos, ca. [[384]], o segle V) hauria estat el darrere [[bisbat de Lieja|bisbe de Tongeren]] que va residir a [[Tongeren]] abans que la seu es traslladés a [[Maastricht]].<ref>Karl Mühlek, [http://www.bautz.de/bbkl/s/s2/servatius_b_v_t.shtml Servatius], ''Biographisch-Bibliographischen Kirchenlexikons'', Herzberg, Editorial Traugott Bautz, 2000, pàgines Tom XVII, columna 1290, ISBN {{ISBN |978-3-88309-068-9}} (en català: Lèxic biogràfic-bibliogràfic de l’església catòlica) {{DE}}</ref> És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica, i se'n celebra el ''[[dies natalis]]'' el [[13 de maig]]. Com a ''[[sants de glaç|sant de glaç]]'', està invocat contra el gel i la febre.
 
==Biografia==
No hi ha molts elements documentats sobre la seva vida. Hauria nascut a Armènia al [[segle IV]]. Un bisbe, nomenat ''Sarbatios'' o ''Arovatius'' ha participat en el [[Concili de Sàrdica]] (actualment [[Sofia]]) que va defensar la teoria de la [[Santíssima Trinitat|trinitat]] i oposar-se a l'[[arrianisme]]. No és segur que Sarbatios i Servaci siguin la mateixa persona, i recerques recents dubten que Sarbatios i ''Servatio Tungrorum Episcopus'' siguin un, i situen Servaci cap a mitjan segle V.<ref name="Karl">Karl Mühlek, ''ibídem''</ref> La [[llegenda]] accepta que va morir el 384 a [[Maastricht]] i que va ser sebollit al cementiri de la [[Via Bèlgica]], fora les [[muralles]].
 
Altres autors qüestionen la seva existència. [[Relíquia|Relíquies]] i sants eren arguments útils per a la cristianització i es van «crear» molts sants a partir de tradicions, confusions i troballes de restes a antigues [[necròpolis]] [[romans]].<ref>Peter Brown, ''The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity'', Chicago, Editorial de l'University of Chicago, 1982, 204 pàgines, {{ISBN |978-0226076225}}</ref>
 
==Veneració==
383.797

modificacions