Setge d'Acre: diferència entre les revisions

El punt d'inflexió de les Croades de [[1187]] amb la [[Batalla de Hattin]], significà que el [[Regne de Jerusalem]] va [[Setge de Jerusalem (1187)|perdre Jerusalem]] i la majoria del territori contra les forces de [[Saladí]]<ref>{{en}} R. C. Smail, ''[http://books.google.cat/books?id=GZ08AAAAIAAJ&printsec=frontcover&dq=Siege+of+Jerusalem&hl=ca&ei=zqAnTP2KBN6nsQaV7vHEBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDkQ6AEwAw#v=onepage&q=Siege%20of%20Jerusalem&f=false Crusading warfare, 1097-1193]'', p.37</ref> La base d'operacions dels croats va ser instal·lada al nord, a [[Acre (Israel)|Acre]], on els [[Orde militar|Ordes militars]] tenien dins o prop les seves casernes. Quan els [[Imperi mongol|mongols]] van [[Incursions mongoles a Palestina|atacar Palestina]], els cristians els van veure com aliats potencials, però van mantenir una cautelosa neutralitat amb les forces [[musulmanes]] del [[Soldanat mameluc del Caire]]. En [[1260]], els comandants d'Acre van permetre als mamelucs passar pel seu territori sense obstaculitzar el pas, perquè aconseguissin una victòria decisiva contra els mongols en la crucial [[Batalla d'Ain Jalut]], a [[Galilea]].<ref>David Morgan, ''The Mongols'', p. 137. Oxford: Blackwell {{en}} {{ISBN |0-631-17563-6}}</ref>

Els atacs al [[Regne de Jerusalem]] van augmentar la seva freqüència i contundència i el 1276, la situació interna i externa, s'havia tornat tan perillosa que [[Enric II de Xipre|Enric II de Jerusalem]], s'havia retirat de [[Palestina (regió)|Palestina]] per anar-se'n a viure a [[Xipre]] i la desesperada situació del regne va empitjorar. En [[1287]], [[Latakia]] va caure,<ref>{{en}} David Nicolle i Graham Turner, ''[http://books.google.cat/books?id=3St6D8PC4tcC&printsec=frontcover&dq=acre+1291&hl=ca&ei=zv4uTPuTLcWMOMLt7fgB&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false Acre 1291: Bloody Sunset of the Crusader States]'', p.15-16</ref> i en [[1289]] [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] va caure [[Setge de Trípoli (1289)|en mans dels mamelucs]].<ref>{{en}} Christopher Tyerman, ''God's war, A new history of the Crusades'', {{ISBN |0-7139-9220-4}}</ref>

[[Sant Joan d'Acre]] estava envoltada pel [[Mediterrani]] al sud, est i oest formant una petita península i dominava la badia que portava el seu nom. Tenia una doble fila de muralles i dotze torres<ref>{{en}} R.G. Grant, ''Battle. A visual journey through 5.000 years of combat'', p.87 Dorling Kindersley limited, Londres, 2005. {{ISBN |978-1-4053-1639-2}}</ref> que havien estat reforçades feia poc. A la part nord hi havia el barri de Montmusart i, al sud d'aquest, la muralla torçava bruscament en direcció oest i formava un angle recte baixant en direcció sud fins a trobar la mar. Tot aquest sortint era dominat per la Barbacana del [[Hug III de Xipre|Rei Hug]].

[[Arghun Khan|Arghun]] es va comprometre a realitzar una ofensiva l'hivern de 1290, amb idea d'entrar a [[Damasc]] la primavera de 1291,<ref name=Runciman>{{en}} Steven Runciman, ''[http://books.google.cat/books?id=mrw8AAAAIAAJ&pg=PA413&dq=gransdon+acre&hl=ca&ei=OqN4TOvRH9SMOPaAte8G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD0Q6AEwBA#v=onepage&q=gransdon&f=false A history of the Crusades]'' V3, p.373-374 Penguin Books, 1987 (1a edició de 1952-1954). {{ISBN |978-0-14-013705-7}}</ref> però estava moribund i va morir el 10 de març de [[1291]], posant fi als esforços en favor d'un pla conjunt.