Revisió del 00:12, 17 feb 2018 modifica Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.424 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 11:47, 17 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 8: Els '''siluriformes''' o '''peixos gat''' (Siluriformes) constitueixen un [[ordre]] de [[peix]]os [[osteïctis]].<ref>[http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=43996&tree=0.1 The Taxonomicon] {{en}}</ref> Tenen una distribució [[Cosmopolitisme (biologia)\|cosmopolita]]: viuen, tret de dues [[família (biologia)\|famílies]], a les [[Aigua dolça\|aigües dolces]] de tots els continents (sobretot de l'[[Amèrica Central]], [[Amèrica del Sud]], [[Àsia]], [[Àfrica]] i [[Europa]]), llevat de l'[[Antàrtida]].<ref>[http://zipcodezoo.com/Key/Animalia/Siluriformes_Order.asp#cite_note-Nelson-1 ZipCodeZoo] {{en}}</ref> Són [[depredador]]s, però també mengen substàncies vegetals.<ref name="animaldiversity"/> Com a grup ampli que són tenen una [[Morfologia (biologia)\|morfologia]] i dimensions diverses (algunes [[espècies]] poden assolir els 2,7 m de llargària total i els 293 kg de pes).<ref name="animaldiversity">[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Siluriformes.html Animal Diversity Web] {{en}}</ref> Tenen una cadena d'ossets derivats de les [[vèrtebres]] que relacionen la [[vesícula natatòria]] amb el laberint auditiu. [[Cua (anatomia)\|Cua]] homocerca. El primer radi de l'[[Aleta (fisiologia animal)\|aleta]] dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules [[verí\|verinoses]],<ref>Nelson, Joseph S. Fishes of the World. (2006). John Wiley & Sons, Inc. {{ISBN \|0-471-25031-7}}.</ref> i sovint tenen una segona [[aleta dorsal]] adipose. Tenen la [[pell]] nua o amb plaques òssies, però sense [[Escata\|escates]]. Poden tindre fins a cinc parells de barbes de llargada variable, d'aquí la denominació de peix gat. Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les [[Brànquia\|brànquies]].<ref>{{GEC\|0142563\|siluriformes}}</ref><ref>[http://www.fishbase.org/Summary/OrdersSummary.cfm?order=Siluriformes FishBase] {{en}}</ref><ref>[http://www.duiops.net/seresvivos/siluriformes.html Duiops] {{es}}</ref> == Taxonomia == Línia 83: * de Pinna, M.C.C. [[1993]]. Higher-level phylogeny of ''Siluriformes'' (''[[Teleostei]]'', ''[[Ostariophysi]]''), with a new classification of the order. City Univ. of New York, [[Nova York]]. 482 p. * de Pinna, M.C.C. [[1998]]. Phylogenetic relationships of neotropical ''Siluriformes'' (''[[Teleostei]]'': ''[[Ostariophysi]]''): historical overview and synthesis of hypotheses. Pp. 279-330. A L. R. Malabarba, R. E. Reis R. P. Vari, Z. M. Lucena, i C.A.S. Lucena (eds.), Phylogeny and classification of Neotropical fishes. EDIPUCRS, [[Porto Alegre]], [[Brasil]]. * Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. {{ISBN \|0-940228-23-8}} (1990). * Eschmeyer, William N., ed. [[1998]]. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. [[California Academy of Sciences]]. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). 2905. {{ISBN \|0-940228-47-5}}. * Hardman, M. [[2002]]. The phylogenetic relationships among extant catfishes, with special reference to ''[[Ictaluridae]]'' (''[[Otophysi]]'': ''Siluriformes''). University of Illinois, [[Champaign]], [[Illinois]]. 228 p. * Helfman, G., B. Collette i D. Facey: ''The diversity of fishes''. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.

Siluriformes: diferència entre les revisions