Revisió del 05:05, 18 oct 2017 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.948 edits m espais en encapalaments ← Edició anterior		Revisió del 12:20, 17 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 22: Les armes de defensa personal (o PDW per les inicials de ''personal defense weapon'') es van desenvolupar a final de la dècada de 1980 com una evolució dels subfusells. L'objectiu era donar resposta a una sol·licitud oficial per part de l'[[OTAN]] per a substituir els subfusells de [[calibre]] [[9 mm Parabellum]]. Els PDW són armes de foc compactes i els trets de les quals són capaces de penetrar una [[armilla antibales]]. Equipen sobretot tropes no combatents o de suport (com la tripulació d'un vehicle blindat o d'artilleria), així com forces especials i policials en situacions de combat proper o urbà.<ref name="miller2001"/><ref name="oliver2007"/> Un exemple destacar és el [[FN P90]] disseny belga introduït el 1991 en configuració [[bullpup]] i un calibre de nova factura. Compta amb un [[carregador (armes de foc)\|carregador]] amb 50 cartutxos situat horitzontalment sobre el canó, així com punt de mira amb reflector integrat i controls completament ambidextres.<ref name="Kevin, Dockery 2007">Kevin, Dockery (2007). Future Weapons. New York: Berkley Trade. {{ISBN \|9780425217504}}.</ref> Empra una munició dissenyada especialment per a ser capaç de penetrar blindatge el [[FN 5,7×28mm]] amb un calibre reduït i on la bala assoleix una gran velocitat.<ref name="miller2001">{{ref-llibre\|nom=David \|cognom=Miller \|any=2001 \|títol=The Illustrated Directory of 20th Century Guns \|editorial=Salamander Books Ltd. \|lloc=London \|isbn=9781840652451}}</ref><ref name="oliver2007">{{ref-web\|url=http://www.global-defence.com/2006/Utilities/article.php?id=40 \|títol=In the Line of Fire \|autor=Oliver, David \|any=2007 \|editor=Global Defence Review \|consulta= 19 octubre 2009 \|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20061016074936/www.global-defence.com/2006/Utilities/article.php?id=40 \|dataarxiu= 16 octubre 2006}}</ref> Un altre exemple és el subfusell alemany [[Heckler & Koch MP7]] amb una aparença més comuna. Aquest utilitza el sistema de pistó accionat per gasos del [[fusell d'assalt]] HK416 però té un disseny molt lleuger i empra una munició dissenyada també especialment per aquesta arma de calibre 4,6x30mm.<ref>{{ref-notícia\| url=http://findarticles.com/p/articles/mi_m0BQY/is_2_49/ai_95680072/ \|obra=Guns Magazine \|nom=Charles Q. \|cognom=Cutshaw \|títol=Heckler & Koch's cutting-edge compacts G36C and MP7 PDW: when less really is more \|any=2003}}</ref> ==Vegeu també== Línia 34: Blackmore, Howard L. ''Firearms''. London: Studio Vista, 1964. (Duton Vista pictureback; 2) [Myatt, Frederick]. ''Guía ilustrada de subfusiles''. Barcelona: Orbis, cop. 1986. (Tecnología militar; 20) ISBN 84-7634-595-X Reid, William. ''Les armes''. Fribourg: Hattier, DL 1984. {{ISBN \|2-218-06979-2}} Weeks, John. ''Armas de infantería''. Madrid: San Martín, DL 1974. (Historia del siglo de la violencia. Armas; 18) {{ISBN \|84-7140-096-0}} == Referències ==

Subfusell: diferència entre les revisions