Trastorn bipolar del tipus II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 5:
El pacient afectat té fases d'energia alta, caracteritzades per sentiments d'omnipotència, acceleració del ritme cardíac general, tendència a menjar més del compte (hiperfàgia) i conductes temeràries potencials. Les fases depressives inclouen un baix estat d'ànim general, alteracions del son, canvis forts sobtats de percepció d'una mateixa situació<ref>Proudfoot, Judith; Doran, Justin; Manicavasagar, Vijaya; & Parker, Gordon (2010). "The precipitants of manic/hypomanic episodes in the context of bipolar disorder: A review." ''Journal of Affective Disorders'' 133, 381-387</ref> i apatia general. Les fases depressives són de més intensitat i de més duració que els cicles alts, fet que pot portar a confondre la malaltia amb una [[depressió clínica]]. Sovint apareixen comportaments compulsius, irritabilitat.
 
Les diferències amb el trastorn bipolar del tipus I és l'absència de deliris i una major recurrència de les alteracions, que poden desencadenar fins a quatre cicles anuals (en el 15% de les persones).<ref>Hadjipavlou, George; Lakshmi N. Yatham (2008). Gordan Parker, ed. Bipolar II Disorder: Modelling, Measuring, and Managing. Cambridge, England: Cambridge University Press. pp. 61–74 [65]. {{ISBN |0-521-87314-2}}.</ref> Aquesta successió ràpida és molt més freqüent entre les dones que entre els homes, les quals també presenten major durada de les fases depressives. Hi ha major tendència al [[suïcidi]] durant les fases de caiguda i es donen més casos de recaiguda en els pacients tractats que en els afectats pel tipus I. Igualment es produeix més afectació en aspectes quotidians com la rutina, la capacitat de concentració o la feina. Per contra, la gravetat de les crisis en cada cicle és menor.
 
Un 20% de les persones que pateixen aquest trastorn acaben desenvolupant altres patologies, com alteracions en el menjar que poden desembocar en [[bulímia]], alteracions de la personalitat i abús de drogues i alcohol, factor que augmenta significativament el risc de suïcidi.