Tricòpters: diferència entre les revisions

Els '''tricòpters''' (''Trichoptera'', del [[idioma grec|grec]] ''trichos'', "pèl" i ''pteron'', "ala") són un [[ordre (biologia)|ordre]] d'[[insectes]] [[endopterigots]] (amb [[holometabolisme|metamorfosi completa]]) amb unes 10.000 [[espècies]].<ref>Barrientos, J. A. (ed.), 2004. ''Curso práctico de entomología''. Associación Española de Entomología, Alicante, 947 pp. {{ISBN |84-490-2383-1}}</ref> Les seves [[larves]] i [[pupes]] són aquàtiques, i viuen dintre de petits estoigs en forma de tub que elles mateixes fabriquen amb [[seda]] a la qual adhereixen grans de sorra, restes vegetals, etc. Els adults són aeris, i es caracteritzen per presentar dos parells d'ales cobertes de pèls que, en posició de repòs, es pleguen sobre el cos en forma de teulada. Les larves denominades '''cuques de riera''' o '''dragues''' pels pescadors de riu, són un bon [[esquer]]. El nom, suposadament comú, de '''frigànies''' que reben els adults, es refereix als representants del [[gènere (biologia)|gènere]] ''[[Phryganea]]''.

Els tricòpters es [[reproducció sexual|reprodueixen sexualment]]. L'aparellament sol realitzar-se entre la vegetació; les femelles dipositen els ous a l'aigua, de vegades en grans masses de fins a 700 ous,<ref>Blas, M. ''et al''., 1987. ''Artròpodes (II). Història Natural dels Països Catalans, 10''. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 547 pp. {{ISBN |84-7739-000-2}}</ref> en alguns casos introduint l'abdomen, i en uns altres submergint-se per complet; algunes espècies dipositen els ous fora de l'aigua, en zones d'inundació periòdica. La fase larvària sol comprendre cinc estadis diferents.