Viquipèdia

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
argument duplicat
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 2:
La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''', abreujat '''Unió Soviètica''', i en sigles, '''URSS''' (en [[rus]]: Союз Советских Социалистических Республик, [[Transcripció de l'alfabet rus|transcrit]]: ''Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik'' [[Alfabet Fonètic Internacional|AFI]] /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk / {{pronunciació|rus|Ru-Союз_Советских_Социалистических_Республик.ogg}}; abreujat en [[rus]]: Советский Союз, transcrit: ''Sovetski Soiuz''; en sigles en [[rus]]: СССР, transcrit: ''SSSR''), o la '''Rússia Soviètica''' va ser un [[estat]] situat al nord d'[[Euràsia]], que va existir de [[1922]] a [[1991]] sobre el territori d'allò que havia estat l'[[Imperi Rus]].<ref name="britannica1">[[Encyclopedia Britannica]]: [http://www.britannica.com/EBchecked/topic/614785/Union-of-Soviet-Socialist-Republics Union of Soviet Socialist Republics]</ref> Una manera més informal i simplificada emprada pels seus residents per anomenar-la era ''la Unió'' (''Soiuz''). Era una confederació [[Constitució de la Unió Soviètica|constitucional]] d'[[estat socialista|estats socialistes]] basada en la ideologia [[comunisme|comunista]].La Unió Soviètica tenia un [[sistema polític de partit únic]], dominat pel [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]] fins al 1990.<ref>Bridget O'Laughlin (1975) ''Marxist Approaches in Anthropology'' Annual Review of Anthropology Vol. 4: pp. 341–70 (October 1975) (doi:10.1146/annurev.an.04.100175.002013).<br />William Roseberry (1997) ''Marx and Anthropology'' Annual Review of Anthropology, Vol. 26: pp. 25–46 (October 1997) (doi:10.1146/annurev.anthro.26.1.25)</ref>
 
L'URSS va sorgir després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]], el [[1917]], i un període posterior de guerra civil, al final del qual els [[comunisme|comunistes]] o bolxevics van prendre el poder. La seva fundació va ser el desembre de 1922 quan la [[RSFS de Rússia]] s'uní a les repúbliques d'[[RSS d'Ucraïna|Ucraïna]], [[RSS de Bielorússia|Bielorússia]] i [[Transcaucàsia]]. Després de la mort de [[Vladímir Lenin]], el primer líder soviètic, el poder va quedar consolidat en [[Ióssif Stalin]],<ref name="StalinRobertService">Robert Service. ''Stalin: A Biography.'' 2004. {{ISBN |978-0-330-41913-0}}</ref> qui portà a terme una [[industrialització]] massiva per tot el país amb una [[Economia de la Unió Soviètica|economia planificada]] i una gran [[Repressió política a la Unió Soviètica|repressió política]].<ref name="StalinRobertService" /><ref>{{ref-llibre |nom=George |cognom=Crile |títol=Charlie Wilson's War: The Extraordinary Story of the Largest Covert Operation in History |editorial=Atlantic Monthly Press |any=2003 |isbn=0871138549}}</ref>
El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era [[Rússia]], tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política.
 
Línia 477:
== Demografia ==
[[Fitxer:Population of former USSR.PNG|thumb|250px|La població de l'URSS (vermell) i dels estats post-soviètics entre 1961 a 2009 ]]
Els cinquanta primers anys del segle XX a la [[Imperi rus|Rússia tsarista]] i a la Unió Soviètica van estar marcats per una successió de desastres, cadascun d'ells acompanyats per una gran pèrdua de població. El gran nombre de morts durant el transcurs de la [[I Guerra Mundial]] i de la [[Guerra Civil Russa|Guerra Civil]] (incloent-hi la [[Fam russa de 1921|fam de la postguerra]]) provocaren uns 18 milions de morts,<ref>Mark Harrison (2002). "''[http://books.google.cat/books?id=yJcD7_Q_rQ8C&pg=PA167&dq&hl=ca#v=onepage&q=&f=false Accounting for War: Soviet Production, Employment, and the Defence Burden, 1940-1945]''". Cambridge University Press. p.167. {{ISBN |0-521-89424-7}}</ref> uns 10 milions de morts a la dècada de 1930,<ref name="1930s">{{ref-llibre |nom=Geoffrey A. |cognom=Hosking| títol=Russia and the Russians: a history| url=http://books.google.com/?id=oh-5AAmboMUC&pg=PA469| any=2001| editor=Harvard University Press| isbn=978-0-674-00473-3| llengua=anglès| pàgina=469 }}</ref> i més de 26 milions entre 1940 i 1945. Com que una gran proporció dels morts durant la [[II Guerra Mundial]] eren homes joves, la població soviètica de postguerra va ser entre 45 i 50 milions menor que la prevista a les projeccions demogràfiques fetes el 1939.<ref>Geoffrey A. Hosking (2006). "''[http://books.google.cat/books?id=CDMVMqDvp4QC&pg=PA242&dq&hl=ca#v=onepage&q=&f=false Rulers and victims: the Russians in the Soviet Union]''". Harvard University Press. p.242. {{ISBN |0-674-02178-9}}</ref>
 
La [[taxa de natalitat]] soviètica va caure d'un 44,0‰ el 1926 a un 18,0‰ el 1974, principalment a causa de l'increment de l'urbanisme i de l'augment d'edat en els matrimonis. La [[taxa de mortalitat]] mostrà un decreixement gradual, del 23,7‰ el 1926 a un 8,7‰ el 1974. En general, la taxa de naixements a les repúbliques meridionals de la Transcaucàsia i l'Àsia central era considerablement major que a les zones septentrionals de la Unió Soviètica, i en alguns casos fins i tot s'incrementaren durant el període posterior a la II Guerra Mundial, un fenomen parcialment atribuït a les menors taxes d'urbanització i als casaments tradicionalment joves que tenien lloc a aquelles repúbliques.<ref name="GSE">{{ref-llibre| autor= [[Government of the USSR]]|títol=Большая советская энциклопедия ([[Great Soviet Encyclopaedia]]) |volum = 24 |pàgines = 15 |consulta=23 October|any=1977|lloc=Moscow|editorial= [[State Committee for Publishing]]|llengua=russian}}</ref> La població de l'Europa soviètica es mogué cap a un nivell menor de substitució de fertilitat, mentre que la població de l'Àsia Central Soviètica continuà exhibint un creixement de [[transició demogràfica]] per damunt de la mitjana.<ref>{{ref-llibre| autor= Anderson, Barbara A. |títol=Growth and Diversity of the Population of the Soviet Union |volum = 510 |pàgines = 155–77 | consulta=23 October|any=1990|editorial=Annals of the American Academy of Political and Social Sciences}}</ref>
Línia 514:
El [[cristianisme]] i l'[[islam]] van ser les dues creences religioses amb més fidels dins de la Unió Soviètica.<ref name="dailylife">{{ref-llibre | autor = Eaton, Katherine Bliss | títol = Daily life in the Soviet Union | lloc = | editorial = [[Greenwood Publishing Group]] | any = 2004 | url = http://books.google.cat/books?id=VVFuYN8TS5AC&dq | isbn = 0313316287 | pàgines = 285 i 286 }}</ref> El [[cristianisme oriental]] predominava entre els cristians soviètics, amb l'[[Església Ortodoxa Russa]] tradicional com a major [[denominació cristiana]] a la Unió Soviètica. Sobre un 90% dels musulmans soviètics pertanyien a la branca [[sunnita]], mentre que els [[Xiïsme|xiïtes]] es concentraven a l'[[RSS de l'Azerbaidjan]].<ref name = "dailylife"/> Entre els grups de fidels minoritaris es trobaven els [[Catolicisme|catòlics]], els [[Judaisme|jueus]], els [[Budisme|budistes]] i una varietat de grups [[Protestantisme|protestants]].<ref name = "dailylife"/>
[[Fitxer:Christ saviour explosion.jpg|thumb|200px|upright|Demolició el 1931 de la [[Catedral de Crist Salvador]] de [[Moscou]].]]
La influència religiosa havia sigut molt gran a l'[[Imperi Rus]], on l'Església Ortodoxa Russa gaudia d'un estatus privilegiat com a l'església dels monarques i prenia part en les funcions oficials de l'Estat.<ref name="Simkin 2003">Simkin, Lev (2003). "Church and State in Russia". In Silvio Ferrari & W. Cole Durham (Eds.), ''Law and Religion in Post-Communist Europe''. Peeters Publishers, 2003. pp. 261-280. {{ISBN |90-429-1262-6}}.</ref> El període immediat posterior a l'establiment de l'estat soviètic comportà una lluita contra l'Església Ortodoxa, a la que els revolucionaris consideraven com un aliat de les classes governants.<ref name = "Simon 1974, 64-65">Simon 1974, pp. 64-65.</ref>
 
Segons la llei soviètica, la ''llibertat a realitzar serveis religiosos'' estava garantida constitucionalment, encara que el [[PCUS|Partit Comunista]] veia les creences religioses com incompatibles amb l'esperit [[marxisme|marxista]] de [[materialisme científic]].<ref name = "Simon 1974, 64-65"/> A la pràctica, el sistema soviètic realitzà una magra interpretació d'aquest dret, i portà a terme una sèrie de mesures oficials per descoratjar la religió i impedir l'activitat dels grups religiosos.<ref name = "Simon 1974, 64-65"/>
Línia 524:
El govern soviètic, però, topà de nou amb les esglésies durant el lideratge de [[Nikita Khrusxov]] entre 1958 i 1964, un període en què l'[[ateisme]] va emfatitzar-se al currículum educatiu i en què nombroses publicacions estatals promogueren les opinions atees.<ref name = "Janz 1998, 38-39"/> Durant el mandat de Khrusxov, el nombre d'esglésies va caure de 20.000 a 10.000 en només 6 anys, i el nombre de sinagogues va caure de 500 a només 97;<ref name = "Nahaylo & Swoboda 1990, 144">{{ref-llibre | autor = Nahaylo, Bohdan & Victor Swoboda | títol = ''Soviet Disunion: A history of the nationalities problem in the USSR | lloc = London | editorial = [[Hamish Hamilton]] | any = 1990 | url = http://books.google.cat/books?id=ZrG7vrPue4wC | isbn = 0029224012 | pàgines = 144 }}</ref> i el de mesquites va caure de 1500 a 500 en només una dècada.<ref name = "Nahaylo & Swoboda 1990, 144"/>
 
Les institucions religioses van seguir tutelades pel govern soviètic, però se'ls donà una mica de màniga ampla durant l'era de [[Leonid Bréjnev|Bréjnev]].<ref name="Steinberg & Wanner 2008,">Steinberg, Mark D. & Catherine Wanner (2008). ''Religion, morality, and community in post-Soviet societies''. Bloomington, Indiana: Indiana University Press. p. 6. {{ISBN |0-253-22038-6}}.</ref> Les relacions oficials entre l'Església Ortodoxa i el govern soviètic arribaren al punt en què Bréjnev condecorà en dues ocasions al Patriarca [[Alexis I]] (incloent-hi l'[[Orde de la Bandera Roja del Treball]]).<ref name = "Janz 1998, 38-39"/> Una enquesta realitzada el 1982 va concloure que un 20% de la població soviètica es definia com a "creient religiós actiu".<ref name="subculture">{{ref-llibre | autor = McKay, George; Williams, Christopher | títol = Subcultures and new religious movements in Russia and East-Central Europe | lloc = | editorial = [[Peter Lang (publishing company)|Peter Lang]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=xpNBm-z7aOYC&dq | isbn = 3039119214 | pàgines = 231–32 }}</ref>
 
== Cultura ==
Línia 673:
* Matlock, Jack. ''Autopsy on an Empire: The American Ambassador's Account of the Collapse of the Soviet Union'' (1995)
* Pons, S., Romero, F., ''Reinterpreting the End of the Cold War: Issues, Interpretations, Periodizations'', (2005) ISBN 0-7146-5695-X
* Remnick, David. ''Lenin's Tomb: The Last Days of the Soviet Empire'', (1994), {{ISBN |0-679-75125-4}}
 
;Estudis especialitzats
Línia 679:
* Katz, Zev, ed.: ''Handbook of Major Soviet Nationalities'' (New York: Free Press, 1975).
* Moore, Jr., Barrington. ''Soviet politics: the dilemma of power.'' Cambridge, MA: Harvard University Press, 1950.
* [[Dmitry Orlov]], ''[http://www.newsociety.com/bookid/3991 Reinventing Collapse]'', New Society Books, 2008, {{ISBN |978-0-86571-606-3}}
* Rizzi, Bruno: "The bureaucratization of the world : the first English ed. of the underground Marxist classic that analyzed class exploitation in the USSR", New York, NY : Free Press, 1985.
* Schapiro, Leonard B. ''The Origin of the Communist Autocracy: Political Opposition in the Soviet State, First Phase 1917–1922.'' Cambridge, MA: Harvard University Press, 1955, 1966.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Unió_de_Repúbliques_Socialistes_Soviètiques»