Vi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
He canviat "cata" per "tast". En català, 'cata' no exiteix, és una paraula castellana.
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 29:
{{principal|Història del vi}}
[[Fitxer:Tomb of Nakht (13).jpg|thumb|250px|Elaboració del vi a l'[[Antic Egipte]]. Tomba de Najt, a la Vall dels nobles.]]
El vi es va produir per primera vegada durant el [[neolític]], segons els testimonis [[arqueologia|arqueològics]] trobats a les muntanyes [[Zagros]], a la regió que avui ocupen [[Geòrgia]], [[Armènia]] i l'[[Iran]]; gràcies a la presència de [[Vitis vinifera|Vitis vinifera sylvestris]], i l'aparició de la [[ceràmica]] durant aquest període. L'evidència més antiga de la producció i consum de vi és un atuell de l'any 5400 aC, trobat al poblat neolític de [[Hajii Firuz Tepe]], a les muntanyes Zagros. L'atuell conté un residu vermellós, presumiblement vi.<ref>Standage, Tom. ''La historia del mundo en seis tragos'', p. 56-58. Random House Mondadori, Barcelona, 2006. {{ISBN |978-970-780-655-9}}.</ref> Posteriorment, el consum de vi es va estendre cap a l'occident, arribant a [[Anatòlia]] i [[Grècia]], i cap al sud, arribant fins a [[Egipte]], i es féu ja cèlebre a [[Bahariya]] durant l'[[Imperi Mitjà d'Egipte|Imperi Mitjà]] (segle XX aC). La més antiga documentació grega sobre la cura de la vinya, la collita i premsat dels raïms, és '''Els treballs i els dies''', d'[[Hesíode]], del segle VIII aC.<ref>Standage, Tom. ''op. cit'', p. 61-62.</ref> A l'antiga Grècia, el vi es bevia barrejat amb [[aigua]] i es conservava en pell de [[cabra (animal)|cabra]].
 
El vi, al llarg de la història, ha estat molt ben considerat per l'alta societat occidental, sent testimoni imprescindible en qualsevol esdeveniment o banquet d'importància i al voltant d'ell s'han signat els grans tractats i esdeveniments històrics d'occident.