Gioseffo Zarlino: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 33:
Zarlino va ser el primer a reconèixer la importància de la 3a major com l'[[interval musical|interval]] fundador de l'[[harmonia]]. La justa entonació que conceptualitza és induïda per les imperfeccions comprovades en la gamma pitagòrica i el desig de tenir el màxim d'intervals sonant just en un sistema de 12 intervals per octava. Va ser igualment el primer a intentar explicar la norma que prohibia les quintes i octaves paral·leles en la conducció del contrapunt. També va ser el primer a estudiar els efectes i conseqüències harmòniques de les falses relacions.
Els escrits de Zarlino van ser difosos a tota Europa cap a finals del [[segle XVI]]. Les traduccions i edicions comentades van ser nombroses a [[França]], [[Alemanya]], i els Països Baixos, on van ser llegides i estudiades pels alumnes del mestre [[Sweelinck]]. A més de seguidors de les seves teories com [[Valerio Bona]],<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 8">*[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 8, pàg. 1567. ({{ISBN
== Obres ==
Línia 41:
== Bibliografia ==
* "Gioseffo Zarlino", article a ''The New Grove Dictionary of Music and Musicians'', ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. {{ISBN
* ''Gustave Reese, Music in the Renaissance''. New York, W.W. Norton & Co., 1954. {{ISBN
* Gioseffo Zarlino ''Istituzioni armoniche'', tr. Oliver Strunk, a ''Source Readings in Music History''. New York, W.W. Norton & Co., 1950.
* ''Diccionario de la Música. pàgs. 310-311 Biblioteca de consulta LAROUSSE'' ISBN 84-8332-394-X
| |||