Zebra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Actualitza enllaç
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 11:
Les zebres són un dels animals més coneguts d'[[Àfrica]], on habiten diferents tipus d'[[ecosistemes]], incloent-hi planes d'[[herba]], [[sabanes]], regions [[boscos]]es o amb [[arbusts]], [[muntanyes]] i turons costaners. Són especialment conegudes per les seves característiques ratlles negres i blanques, que no varien únicament entre espècies sinó també d'un individu a l'altre, i per la seva crinera erecta. A diferència dels seus parents més propers, els [[cavalls]] i els [[ase]]s, les zebres mai no han estat realment [[domesticació|domesticades]].
 
Tret d'algunes poblacions de [[zebra comuna]] que habiten el centre d'[[Etiòpia]], les zebres viuen únicament a la meitat sud del continent africà. Encara que els àmbits de distribució de dues espècies diferents poden encavalcar-se, les diferències en el nombre de [[cromosomes]] impedeixen que [[híbrid (biologia)|s'encreuin]]: les zebres de Grévy en tenen 46, les zebres comunes 44 i les zebres de muntanya 32.<ref>{{ref-llibre|autor=Dorcas McClintock |títol=A Natural History of Zebras |editorial=Encore Editions |any=1976 | id={{ISBN |978-0-684-14621-8}} |llengua= anglès}}</ref>
 
== Etimologia ==
Línia 153:
Al [[Miocè]] tingué lloc la transició de les formes primitives d'èquids a les formes modernes. Animals com ara ''[[Parahippus]]'', ''[[Merychippus]]'' o ''[[Hipparion]]'' continuaren l'evolució cap a unes potes tridàctiles.<ref name="to"/> Els èquids havien continuat augmentant de mida i ja tenien unes dimensions semblants a les d'un poni. Aquesta tendència es completà amb ''[[Pliohippus]]'', morfològicament molt similar als ''Equus'' d'avui en dia i que durant molt de temps en fou considerat l'avantpassat directe. Es tractava d'un veloç animal d'estepes.
 
''[[Plesippus]]'' era un èquid de la mida d'un cavall àrab originari de l'oest de Nord-amèrica.<ref>{{ref-llibre|autor=Jens Lorenz Franzen |títol=Die Urpferde der Morgenröte |lloc=Munic|editorial=Elsevier, Spektrum Akademischer Verlag |any=2007 | id={{ISBN |3-8274-1680-9}}}}</ref> A part de ser l'avantpassat prehistòric més proper dels èquids actuals, aquest cavall del [[Pliocè]] destaca perquè fou el que emprengué l'expansió de Nord-amèrica a Euràsia fa dos milions i mig d'anys. Aquesta migració seria finalment la salvació dels èquids, car tots els cavalls americans s'extingiren fa aproximadament 11.000 anys juntament amb molts altres grans [[mamífers]]. Les causes d'aquesta [[extinció]] continuen sent objecte de debat, sobretot perquè desaparegueren de manera molt sobtada animals que havien sobreviscut durant milions d'anys. Les possibilitats més citades inclouen el [[canvi climàtic]], una [[pandèmia]], o la caça per part dels humans, possiblement acabats d'arribar.<ref> [http://news.nationalgeographic.com/news/2006/05/0501_060501_ice_age.html "Ice Age Horses May Have Been Killed Off by Humans"], ''National Geographic News,'' 1 de maig del 2006.</ref>
 
Investigacions recents d'un grup de [[genètica|genetistes]] encapçalat per Carles Vilà indiquen que les zebres se separaren del llinatge dels [[ase]]s, els seus parents més propers, a la segona meitat del [[Pliocè]].<ref name="Vilà">{{ref-publicació|cognom= Vilà |nom= Carles |coautors= {{etal}} |data= Gener 2001 |títol= Widespread Origins of Domestic Horse Lineages |publicació= Science|volum= 291 |pàgines=474-477| url =http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/291/5503/474?ijkey=ee6b658a7e39e6054958efcf7f95ef0c57496273&keytype2=tf_ipsecsha}}</ref> L'evidència del [[registre fòssil]] permet determinar el moment en què es produí aquesta separació de llinatges amb una major precisió. El fet que només s'hagin trobat [[fòssils]] de zebres al continent africà implica que es produí després de l'arribada dels èquids nord-americans a Euràsia i Àfrica, és a dir, no fa més de 2,6 milions d'anys. El fòssil més antic classificat amb certesa com a pertanyent a una zebra és un fòssil de [[zebra de Grévy]] descobert a Turkana ([[Kenya]]).<ref name="Fòsils">{{ref-web|url=https://paleobiodb.org/classic/?action=displayCollectionDetails&collection_no=21445&is_real_user=1|títol= East Turkana - Area 3 - Okote: Pliocene - Pleistocene, Kenya|consulta=13-07-2008 |editor=The Paleobiology Database}}</ref>
Línia 164:
El quart emperador [[Imperi Mogol|mogol]] [[Jahangir]] (r. 1605-1627) encarregà una pintura sobre zebres. En aquesta pintura, realitzada per [[Ustad Mansur]], la zebra és representada amb estreps. A Anglaterra, el col·leccionista d'animals [[Lionel Walter Rothschild|Lord Rothschild]] utilitzava sovint zebres per moure el seu carruatge. El 1907, Rosendo Ribeiro, el primer metge de [[Nairobi]] ([[Kenya]]), utilitzava una zebra de muntura per les visites a domicili. A mitjans de la dècada del 1800, el governador [[George Grey]] importà zebres a [[Nova Zelanda]] de la seva antiga jurisdicció de [[Sud-àfrica]], i les utilitzà per moure el seu carruatge a la seva illa privada, l'[[Illa de Kawau]].
 
El capità Horace Hayes, a ''Points of the Horse'' (ca. 1899), comparà la utilitat de les diferents espècies de zebra. Hayes posà una sella i una brida a una zebra de muntanya en menys d'una hora, però no aconseguí alimentar-la en els dos dies que la tingué. Remarcà que el coll de la zebra era tant rígid i fort que no fou capaç de torçar-lo en cap direcció. Tot i que li ensenyà a fer el que volia en una pista de circ, quan la treia fora era incapaç de controlar-la. Trobà la zebra comuna fàcil de domar i la considerà ideal per domesticar-la, car també és immune a la picada de la [[mosca tse-tse]]. Considerava la quaga fàcil de domesticar perquè era més forta, mansa i semblant als cavalls que les altres zebres.<ref>{{ref-llibre|autor=Matthew Horace Hayes|títol=Points of the Horse: A Treatise on the Conformation, Movements, Breeds, and Evolution of the Horse |lloc=|editorial=Arco Pub |any=1969 | id={{ISBN |978-0-668-01811-1}}}}</ref>
 
== Referències ==