Àhmad Sanjar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}}
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 36:
El [[1128]], Ala al-Din Atsiz va succeir al seu pare Kutb al-Din Muhammad com a xa de [[Khwarizm]]. Encara que vassall de Sanjar, Atsiz ambiciona una certa autonomia. El 1129/1130, Sanjar travessa el [[Amudarià|Jihun]] (Amudarià) per reprimir al khan governador de [[Samarcanda]] que es negava a pagar el tribut.<ref> L'Enciclopèdia de l?islam explica que va anar en ajut del khan, ja vell, l'autoritat del qual defallia </ref> Després d'un setge vigorós la ciutat es va rendir. Sanjar el va destituir de les seves funcions, li va perdonar la vida i el va reemplaçar per un dels seus esclaus. El xa governador però aconseguí poc després recuperar el favor de Sanjar que el va restablir en les seves funcions anteriors (fins que el 1132 va posar al tron a Mahmud, el tercer fill d'Arslan Khan Muhammad i de Terken Khatun, germana de Sandjar).<ref name="early" /> El 1131 va morir Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah i els seus germans Masud, Toghril II i Saldjuk van disputar la successió al jove fill del difunt, Dawud I o [[Daud I ibn Mahmud]] i el van derrotar però no es van posar d'acord en quin dels tres seria sultà i van sotmetre la qüestió a Sandjar que va designar a Toghrul II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, el qual va aconseguir de fet el poder (1131–1134); Sandjar va derrotar a Masud ibn Muhammad (Masud ibn Muhàmmad) el 1132 a Dinawar; però la mort de Toghril va donar pas al seu germà Masud (1134–1152).
El 1133, Ahmad Sanjar i Atsiz van fer una campanya conjunta a Transoxiana .<ref name="cambridge" /> Atsiz infligí una severa derrota als cumans o quiptxaqs.<ref>{{en}} [http://books.google.fr/books?id=lodSckjlNuMC&pg=PA146&lpg=PA146&source=web&ots=OMnfFZTzr0&sig=G9oqKYSdJWwpPlMfpXymnSjZ1hA&hl=fr#PPA75,M1 ''History of Civilizations of Central Asia''] per Ahmad Hasan Dani, Vadim Mikhaĭlovich Masson, János Harmatta, Boris Abramovich Litvinovskiĭ, Clifford Edmund Bosworth, 1999, {{ISBN |81-208-1409-6}}</ref> i prengueren la fortalesa de [[Djand|Jand]].<ref name="jand">'''Jand''', '''Djand''' o '''Jend''': ciutat destruïda «situada sobre les ribes de la [[mar d'Aral]] i del [[Sirdarià]]» però impossible de situar exactament ja que les ribes de la mar d'Aral i les del curs del Sirdarià han canviat</ref>
 
===Rivalitat amb el xa de Khwarezm, Atsiz ===
Línia 45:
El 1141, el prestigi d'Ahmad Sanjar continuava malgrat tot sent important. Atsiz jutjà prudent fer-li submissió.<ref name="cambridge" /> Llavors els karlucs es van revoltar contra el karakhànida Mahmud Khan de Samarcanda i van cridar en ajut als kara-kitai (els antics [[Kitan]] o [[Liao]] dels xinesos); Mahmud va demanar ajut al seu sobirà Sandjar. La cort coràsmia va sol·licitar a Sanjar de marxar en campanya contra els [[Kara-kitai|kara kitais]]: la seva glòria en sortiria augmentada i el país es trobaria protegit. Però Sanjar va patir una derrota seriosa contra els Kara-kitai, a l'[[estepa de Katwan]] a [[Ushrusana]], i els invasors penetraren al Khwarizm. Tretze mil homes del sultà van morir a la batalla i el seu campament fou capturat; el seu equipament, l'harem i la seva primera esposa Tarkhan Khatun foren també capturats. Aquesta derrota va demostrar al poble que Sanjar no era invencible contràriament al que es creia fins aleshores.<ref name="early" /> Quand Sanjar i Mahmud Khan es va retirar de Transoxiana davant els Kara-kitai es van dirigir al Khorasan, a [[Termez]] i [[Balkh]], i Atsiz (que s'havia declarat vassall dels kara-kitai) i els invasors el van seguir i van prendre [[Sarakhs]] i [[Merv]].<ref>una tradició dels historiadors àrabs diu que Atziz havia instigat la invasió per venjar la mort del seu fill Atligh per orde de Sandjar, però no hi ha proves i fins i tot sembla improbable</ref> La primavera següent Atsiz va ocupar [[Nishapur]]; la ''khutba'' fou pronunciada en el seu nom durant diversos mesos. Rashid al-Din Vatvat, poeta a la cort d'Atsiz, va escriure que els seljúcides estaven en el declivi mentre que els khwarizmshahs augmentaven la seva potència.<ref name="cambridge" />
Des de [[1142]], l'autoritat dels seljúcides al Khorasan fou restablerta. Sanjar va assetjar a Atsiz a [[Urgendj]] i el va obligar a tornar el botí fet a [[Merv]] i a [[Nishapur]] (1143/1144). Atsiz va seguir, no obstant això, mostrant-se rebel. Hauria considerat recórrer als assassina [[nizarites]] per matar el sultà i per executar un dels seus ambaixadors.<ref name="cambridge" /> Sanjar es va assabentar del complot per un espia que havia col·locat a la cort d'Atsiz.<ref>{{en}} [http://books.google.fr/books?id=UeMOAAAAQAAJ&pg=PA457&dq=atsiz+Khwarazm-shah&lr=&sig=w13SMb_y1TtgDcHwSXJ_ue-I9nk#PPA426,M1 ''Persian Literature, A Bio-Bibliographical Survey''] per C.A. Storey, Francois de Blois, 2004, Routledge {{ISBN |0-947593-47-0}}</ref> La invasió delss kara-kitai i dels corasmis va provocar la fugida dels nòmades turcmans dels Khorasan que vivien de les pastures del país a Gurgan i Dihistan, en gran part descendents de les tribus oghuz que foren el principi dels poder seljúcida. A més havien patit una forta pressió fiscal a causa de les guerres de Sandjar des de 1135.
 
El [[1147]], una vegada de més Sanjar va entrar a Khwarizm i va prendre Hazarasp.<ref name="hazarasp" /> i Urgendj. El 1148, Sanjar acceptà la submissió feta a contracor, d'Atsiz que s'havia de preocupar per la seva frontera amb els [[Karakhànides]].